També em trobareu a:

dissabte, 7 de maig de 2016

SOPA DE CABRA. Dies de carretera al país allargat

Imatge promocional de Sopa de Cabra per a la gira del disc "Cercles"
Han tornat i de nou xafaran terres valencianes per actuar. Sopa de Cabra s’ha guanyat a pols l’atribut de grup mític. Des que irromperen als anys 80, les seues cançons acompanyen generacions i generacions, de pares a fills. Com a banda de rock ha viscut el millor i el pitjor; esdeveniments de tota índole que potencien la llegenda i fomenten carretades d’articles. El 13 de maig actuaran a Vila-real per presentar Cercles, un disc 100 % Sopa que s’edita catorze anys després del seu darrer treball d’estudi. Potser és més pausat. Deu cançons que ens connecten a treballs discogràfics d’indiscutible vàlua per saber-ne un poc més de la música moderna al nostre país: Nou (1998), Plou i fa sol (2001) i La roda (1990). Ara toca veure’ls en concert per certificar que els seus discos en directe –Ben endins (1991), La nit dels anys (1997) i Bona nit, malparits (2002)– gaudeixen encara d’una vigència extrema. El grup està en forma. Però, quina ha sigut la relació de Sopa de Cabra amb el públic valencià? A Saó en fem algunes pinzellades.
Ens trobem a Gata de Gorgos, juliol de 1993. La Festa Major ha propiciat que Sopa de Cabra actue en aquesta localitat de la Marina Alta. Els Sopa presenten el disc en castellà Mundo Infierno amb la multinacional BMG-Ariola al darrere. Un intent de guanyar-se el públic espanyol que no passà de ser això, un intent. A Catalunya s’han convertit en una mena de traïdors i són escridassats a pobles i ciutats. Mentrestant, a terres valencianes, el canvi d’idioma, després de triomfar en català, fa que no entren al cartell del Tirant de Rock que organitza Acció Cultural del País Valencià, i on sí que participen les altres grans estrelles del rock català: Sau i Sangtraït.
Gerard Quintana comença a cantar en català davant del públic de Gata, i el jovent aplaudeix i coreja a rabiar les cançons, però quan interpreta «Todo lo que sé» –com en un circ romà– el seguidors abaixen el dit cap avall, es giren d’esquena a l’escenari i ni ballen ni canten. I així durant la interpretació dels temes en castellà. Sopa de Cabra va entendre a més de 400 km de Girona que tenien públic a la Marina i que el país –tot i ser molt llarg– era més homogeni del que podien imaginar. Només 200 persones rebien el grup a València aquell mateix any en la presentació del disc a Arena Auditorium.
Però aquell parèntesi de Mundo Infierno no frenà els viatges de la formació gironina cap a les comarques valencianes. Conduïts per Xavi Fortuny (RGB) i ja amb segell gironí (Música Global), hem vist els autors de «L’Empordà» en plena expansió quan retornaren al català com a llengua d’expressió. Com a promotor ho vaig passar d’allò més bé a l’Almadrava Rock (Els Poblets, 1999). Actuaren al costat del riu Girona amb Ja t’ho Diré, Pinka, Gramoxone Ska Band, Sant Gatxo i Obrint Pas (quasi res).
La normalitat fou total des d’aleshores. Durant tots aquests anys, si no ho recorde malament, hem gaudit de Sopa de Cabra a Paiporta (l’Horta), Bellreguard (la Safor), Cullera (la Ribera Baixa), Mislata (l’Horta), Elx (el Baix Vinalopó), Benidoleig i la Xara (la Marina Alta) i molts més municipis.
També hem constatat entre bambolines les bronquines del grup i l’amargor de Joan Cardona Ninyín en els camerinos, abans de morir de càncer l’any 2002. Fou al Poble Nou de Benitatxell (la Marina Alta) en un altre concert que vam produir Isabel Moreno, els Pinka i jo mateix. Era el 25 d’agost de 2001, en la presentació del Plou i fa sol. Gerard Quintana (lletrista i cantant) i Josep Thió (guitarra, productor i compositor de les cançons) mantenien una relació tensa; eren les últimes cuetades del grup. La maror s’havia traslladat als mitjans de comunicació. Quintana aparegué tard a la prova de so. Venia de Dénia de desembarcar d’un ferri d’Eivissa. La resta del grup es va fartar d’esperar. El cantant provà veu a soles. Ninyín –malalt– no es trobava bé per actuar, els companys l’ajudaven i Jaume Peck suplia les necessitats guitarreres de la banda a l’escenari. L’actuació fou impecable, malgrat tot. Encara els vam veure després a Mislata. Al mes de gener de 2002 moria Ninyín i Sopa de Cabra feia els darrers concerts de comiat al Principat.El 2011 començà el retorn en una unió puntual al Sant Jordi. El 2015, els concerts «3, 2 i 1…» serviren per anunciar disc i gira. Ara, a Vila-real, arranca una nova etapa pel que fa a les visites del grup gironí al País Valencià. De moment és l’única data confirmada. Thió i Quintana parlen de Cercles com el retorn al punt de partida. El disc té cançons molt potents que respiren vida, el pas del temps, la mort, l’amor: «Dolços plans», «Fugaç», «Cercles», «Eix de rotació» agradaran els seguidors vells i nous de Sopa de Cabra. L’excelsa producció ha fet la resta. L’espectacle està servit.
Publicat a la Revista Saó de març de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada