dissabte, 21 de maig de 2016

La música es veu

#RTVVtornarà, diu el hashtag de la darrera piulada llegida, mentre una bona part de la societat valenciana està perdent la paciència, just quan aviat farà un any del compromís adquirit pel nou govern de la Generalitat de reobrir la ràdio i la televisió públiques. Aquesta maror es llig en els diaris, s’escolta a les ràdios, es veu a les xarxes socials, en les declaracions de personatges i entitats del món de la cultura, de l’educació, dels esports o de les arts. Ningú no entén com –per exemple– no s’ha posat en marxa un canal, ni que siga per Internet, on reproduir totes les sèries de dibuixos infantils que estan doblades al valencià. O també una ràdio musical on durant les 24 hores sonen els grups valencians, com arribà a passar amb Sí Ràdio. I damunt, tot aquest efervescent mal rotllo es produeix quan veiem perplexos com TV3 arriba de nou a les llars de les Illes Balears i ací no hi ha manera de veure un Polònia a casa si no és per Internet.


Deixant de costat la voluntat política i la realitat econòmica de les institucions públiques, el que està clar és que la música en valencià fa anys que reclama el seu espai als mitjans de comunicació del nostre país. Amb tot, la manca d’eixe suport no ha impedit que la creativitat i la producció augmenten. Els grups valencians s’han adaptat amb èxit a les noves tecnologies. La seua presència a les plataformes digitals de vídeo i àudio és més que òptima. Com succeeix en la indústria del disc planetària, la música es veu per Internet. I es veu perquè els canals de videoclips musicals estan guanyant la partida a les plataformes que només ofereixen l’àudio als consumidors. 


Al nostre país tenim exemples ben curiosos. Pau Alabajos ha llançat el seu darrer disc físicament, en plataformes d’Internet i amb un canal de Youtube on hi ha un vídeo musical per cadascuna de les dotze cançons que conformen L’amor i la ferocitat (Bureo Músiques). Zoo –el projecte de l’ex Orxata Panxo– es muntà com a grup després d’escampar a les xarxes el vídeo i la cançó «L’estiu», que ha estat dels més reproduïts de la història de la música en català a Youtube, amb un milió llarg de visualitzacions. Des d’aleshores, Zoo és imprescindible en directe per a qualsevol gran festival. L’audiovisual valencià està trobant un espai en la creació de vídeos que pocs imaginàvem temps enrere. «Pense que la qualitat, pel que fa a la imatge, ha anat en paral·lel a la professionalització de molts grups. Nosaltres, en poc més de dos anys, hem fet 25 videoclips, pràcticament tots per a grups de l’escena valenciana, i la demanda és creixent, cosa que ens motiva molt a seguir millorant i exigint-nos cada vegada més. Veiem que els nostres companys de professió són joves com nosaltres, i això ens espenta de cara al futur», afirma Pau Berga, realitzador a Tresdeu Media a més de guitarrista de Mai Mai. Berga, amb el vídeo d’Aspencat «Música naix de la ràbia», ha guanyat un Ovidi i el premi de la revista Enderrock per votació popular.
Àlex Martínez, cantant de Tardor, també dirigeix vídeos i impulsa la seua empresa de comunicació (Blat). La darrera producció, «L’eufòria» (Tardor-Montaña Estudio), amb l’actor Eugeni Alemany com a protagonista d’una història coral, està aconseguint excel·lents crítiques. «Està molt bé donar una dimensió audiovisual a un treball musical. La gent ja consumeix més música en Youtube que en iTunes, per exemple. Però és fonamental no perdre de vista les cançons. La música és el més important. Últimament hi ha massa tecnologia i aquesta ha d’estar al servei de les idees, i no a l’inrevés», constata el membre de Tardor.

L’avanç és inqüestionable i no deixa de ser curiosa la presència de músics en les tasques audiovisuals. Tubal Perales té una llarga trajectòria als escenaris com a baixista (Bakanal, Trineu Tanoka, Pau Alabajos…), però no és menys llarga la seua activitat com a realitzador i director de vídeos (treballa per a la discogràfica Mésdemil). «La producció s’ha democratitzat: quan jo vaig començar, les càmeres professionals eren molt cares. Ara no. I els dispositius, a més a més, tenen més frames. Es poden fer moltes coses amb imaginació», explica Perales, qui també remarca que «cal invertir esforços perquè darrere o davant d’una cançó hi haja una bona idea per a la imatge; i més tenint en compte que hi ha més visionats dels vídeos que descàrregues del propi disc».
Respecte de la nova ràdio i televisió públiques, Tubal Perales diu que amb les videoentrevistes i material extra que acompanyen molts discos (Mésdemil) donaria per fer un programa de TV. Pau Berga recorda la recent estrena del vídeo de Mai Mai, «Mil pulmons». «L’hem gravat a les instal·lacions de RTVV, i hem fet sonar allí dins els crits de molts músics, per tal que no s’oblide que el nou canal ha de donar veu a tota aquesta escena efervescent, amb l’objectiu de tindre un mitjà públic, democràtic, de qualitat i en valencià. Els valencians que ens dediquem a l’audiovisual tenim una feina urgent: crear quasi des de zero un discurs visual que case amb el potencial cultural i artístic del nostre territori. Necessitem una RTVV exigent, que tinga memòria, que tracte els valencians de tu a tu, que potencie els discursos no convencionals. Cal tornar a crear els públics valencians que ja s’havien destruït molt abans de tancar la ràdio i la televisió». Ho remata Àlex Martínez: «Aquest potent panorama audiovisual musical no serà normal fins que no hi donem difusió».

Publicat a la revista Saó de Maig de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada