dimarts, 20 de juliol del 2010

Les meduses de la Generalitat

S'apropa l'agost i llig amb atenció l'estudi de la Universitat d'Alacant sobre l'aparició d'una medusa tropical a Dénia que pica i de quina manera (2.500 cures quantificades al 2008 en una sola platja).
Per a una ciutat que viu del turisme això és una mala noticia que pot espantar els usuaris dels prop de 20 km de litoral que té la capital de la Marina Alta. La Universitat d'Alacant (UA) no sé si ha fet bé en traslladar eixe informe a l'agència EFE, empresa de comunicació resposable d'haver escampat la història en el moment d'escriure aquestes ratlles. Igual s'ha fet amb tota la idea, cansats que les administracions no facen cas de les denuncies de turistes i investigadors.
El que està clar és que la medusa en qüestió, que té forma de cubell, apareix a les costes valencianes pel canvi climàtic, pense el que pense el cosí de Rajoy.
La Mediterrània està calenta i sembla una mar tropical. Mentrestant les mesures del govern de Francisco Camps (eixe president que té tan poca confiança per part del poble valencià, segons la darrera enquesta del CIS) són la potenciació de la construcció mitjançant decrets (per fer més PAI una vegada recuperat el sector), quan el que necessitem és protegir el nostre turisme i no l'especulació continuada de la rajola.
A la Generalitat li ha d'arribar més prompte o tard el canvi (climàtic o no). Esperem que quan Camps ocupe la galeria de l'oblit (Lerma, Zaplana, Olivas...) el que prenga el seu seient no siga pitjor que ell. Meduses que piquen i molt seguiran, segur, vivint de les administracions públiques i dels partits polítics.

dilluns, 5 de juliol del 2010

4902BRB (Versos per albirar nous horitzons)

Porte els lloms nugats a les vèrtebres,
el bloqueig del cos, paràl.lisi de l'ànima.

Plore pel dolor de cada contractura,
pel moviment alliberador de tensions
que genera una càrcer a cada articulació.

M'imagine morint ert com un bacallà,
penjant sec dels fils d'una barca,
el sol farà saltar la meua pell
i el meu cap
-separat del tronc i llençat a la mar-
serà pessigat per un cranc merder,
d'aquells que habiten les parets del moll.

Però encara estic viu
i amb ganes d'encetar un nou camí.

Com a bon mariner
desfaré els nusos de la meua vida.

Agafaré el cap amb força
i la vela s'omplirà amb un nou alè de llebeig.

Serà aleshores
quan passaré pel costat de les drassanes
i diré: "ara torne".

dissabte, 3 de juliol del 2010

Premis a la música en valencià

Aviat es lliuraran els premis Ovidi en la seua cinquena edició. La música en valencià estarà de festa el dia 7 de juliol amb els guardons que cada any escenifiquen les millors propostes musicals que s'han editat.
Com en darreres ocasions he format part del jurat i una de les coses que més m'ha preocupat enguany -en línies generals- ha estat el pobre nivell de les lletres. La repetició dels continguts i les fórmules per a explicar històries n'és una constant. Potser siga una percepció personal i que un servidor siga massa exigent. Igual el públic que consumeix rock, folk o cançó no té problemes davant de textos similars o poc encoratjadors literàriament. Al cap i a la fi és el mercat el que mana, les audiències i els seguidors de bandes i solistes. Res a afegir doncs.
En tot cas hem d'estar contents. Hi ha grans discos aquest 2010 i una producció que creix malgrat la invisibilitat gairebé constant que pateix la nostra música en els mitjans de comunicació públics i privats.
Sempre hem fet bandera de les dificultats i al final acabem tirant del carro per recuperar espais de la nostra cultura. Això marxa. Enhorabona als participants.