dimecres, 19 de febrer del 2014

Alabajos i Eskaig

Pau Alabajos ha tornat a portar la música a la seua ciutat, Torrent

Hui ha sigut un dia amable i bonic. L'he passat a Torrent, a l'IES la Marxadella. He acudit encantat per parlar dels darrers 20 anys de música en valencià als alumnes de 4rt d'ESO. M'ha agradat conversar amb ells i vore la dedicació que té el cos docent d'aquest important centre educatiu públic de l'Horta. Un lloc on s'han format grans professors, enginyers, mecànics de cotxes, tècnics de so, fotògrafs...

En acabar la xerrada he constatat que allò que havia explicat a les aules s'acomplia empíricament al pati. Ha actuat Pau Alabajos i els joves han corejat un bon grapat de les seues cançons. I el millor de tot de cara al futur: he conegut en directe a una nova banda d'ska d'alumnes del propi institut.

M'ha aborronat la il·lusió del grup de xicots d'Eskaig dalt de l'escenari i els crits d'ànim de companys de classe i professors.

Un matí rodó.

Gràcies IES la Marxadella!


Eskaig ha actuat davant dels seus companys de classe.

dimarts, 11 de febrer del 2014

El Marino a #GastroUP14

El peix fresc arriba cada dia al Restaurant El Marino per a ser cuinat però també es desembarca a les xarxes socials. 


Dissabte vinent participaré en una jornada de la Unió de Periodistes Valencians sobre Gastronomia i Comunicació (#GastroUP14). Serà un bon moment per relatar l'experiència al front de la comunicació d’un dels restaurants amb més història i reconeixement de la meua ciutat: EL MARINO.

A Dénia El Marino funciona des de 1949 i durant tot aquest temps ha evolucionat en tots els sentits però mantenint el seu fet diferencial: un tracte exquisit preparant el menjar que ens dóna la mar.

I de la mar parlaré per a restauradors i companys periodistes. El boom gastronòmic que viu la Marina Alta no es pot entendre sense la cuina de la Mediterrània. Des de menut, a la casa dels meus pares ha entrat peix fresc procedent de les barques denieres i això, òbviament, ha marcat la dieta familiar. Peix de temporada amb productes de la terra adquirits al mercat municipal. Tot un privilegi.

Dénia vol ser Ciutat Gastronòmica de la Unesco (només tres ciutats del món gaudeixen del títol). Ho aconseguirà? Com es construeix la narrativa i la literatura d’un restaurant com El Marino? Com s’articula de manera efectiva la presència a les xarxes socials? És necessari un periodista per a un negoci gastronòmic punter?

Aquestes claus i d’altres les intentaré explicar el dissabte a La Rambleta (València) compartint taula amb una representació important de professionals del periodisme, la docència, la nutrició i la gastronomia.


Aquí us deixe l’enllaç per si voleu assistir.

dimecres, 5 de febrer del 2014

Humor i terror *


La cloenda del 2013 ens ha deixat dues produccions musicals ben diferents, originals i cridaneres: «Animalets» d’Ovidi Twins (València) i «Vol. 01» de Gàtaca (Ontinyent). Barrejar aquestes propostes, diametralment oposades, en un sol text obeeix a les ganes de remarcar la variada i contínua creativitat musical que es dóna en la nostra llengua.



Ovidi Twins. Foto de Sandra Sasera


Ovidi Twins ha fet un nou avanç com a grup. «Animalets» és un disc de contingut surrealista, divertit i destarifat. Molt en la línia de les ments imaginatives de Xavi Mataor i David Garcieta, que d’un temps ençà compten amb l’actor i músic Xavi Learreta (veus, guitarres i percussions).

Les històries del món d’Ovidi Twins, com ara «Dinosaures de marjal», «Parotet», «L’haqueta del retor» i «El gosset ambelloner», emanen d’un peculiar sentit de l’humor que agrada a xiquets i grans. I tot per tractar-se de construccions narratives de gènere fantàstic, estrambòtiques i rialleres. Plenes de cultura popular i explicades amb una rica representació de músiques del món (fragments de boleros, ritmes funky, percussions de tall àrab, fandangos, melodies de bressol…). Aquest desficaci té el valor de comptar amb una notable nòmina de col·laboradors batejats com «La Primitiva de DUB»: Albert, Bertomeu, Clara Andrés, Vicent Torrent, Llúcia Palacios, Martí Guillem, Matthieu Tournemire i Spyros Kaniaris. Les il·lustracions del llibret (Inma Lorente) són del tot encertades i el producte, tot plegat, porta el segell artesanal i de qualitat de La Casa Calba i d’Edicions del Bullent. També du la signatura de l’Associació Cultural Moixama.



La formació d'Ontinyent Gàtaca

Els membres de Gàtaca han tornat a demostrar amb «Vol. 01» que viuen instal·lats en el món de les tenebres. Un altre lliurament de metall tocat d’electrònica que no es desvia gaire dels anteriors discos («El Show de la foscor» i «Deliris»). Els títols de les cançons no generen dubtes: «De l’Infern», «Pandèmia», «Sota terra»…

Segueixen ferms en la idea de manifestar el terror en cada lletra; en cada descàrrega de guitarra, amb les variacions espasmòdiques del sintetitzador i la veu desgarrada de Gon, el cantant. Sis temes nous, més la versió del «I wanna be your dog» de The Stoogesper, per a un treball penjat a les principals plataformes digitals. Detallistes en l’escenografia i la imatge, aquesta vegada la veu del grup, que és dissenyador gràfic, ens ha regalat un impressionant vídeo clip de la cançó més reexida «Paraula». Inquietant, dura i religiosa. On es veuen els components del grup que cauen literalment del cel a l’infern, en una història de pintures aparentment renaixentistes. Queda clar.

* Publicat a la Revista Saó de gener.