També em trobareu a:

dimecres, 5 de febrer de 2014

Humor i terror *


La cloenda del 2013 ens ha deixat dues produccions musicals ben diferents, originals i cridaneres: «Animalets» d’Ovidi Twins (València) i «Vol. 01» de Gàtaca (Ontinyent). Barrejar aquestes propostes, diametralment oposades, en un sol text obeeix a les ganes de remarcar la variada i contínua creativitat musical que es dóna en la nostra llengua.



Ovidi Twins. Foto de Sandra Sasera


Ovidi Twins ha fet un nou avanç com a grup. «Animalets» és un disc de contingut surrealista, divertit i destarifat. Molt en la línia de les ments imaginatives de Xavi Mataor i David Garcieta, que d’un temps ençà compten amb l’actor i músic Xavi Learreta (veus, guitarres i percussions).

Les històries del món d’Ovidi Twins, com ara «Dinosaures de marjal», «Parotet», «L’haqueta del retor» i «El gosset ambelloner», emanen d’un peculiar sentit de l’humor que agrada a xiquets i grans. I tot per tractar-se de construccions narratives de gènere fantàstic, estrambòtiques i rialleres. Plenes de cultura popular i explicades amb una rica representació de músiques del món (fragments de boleros, ritmes funky, percussions de tall àrab, fandangos, melodies de bressol…). Aquest desficaci té el valor de comptar amb una notable nòmina de col·laboradors batejats com «La Primitiva de DUB»: Albert, Bertomeu, Clara Andrés, Vicent Torrent, Llúcia Palacios, Martí Guillem, Matthieu Tournemire i Spyros Kaniaris. Les il·lustracions del llibret (Inma Lorente) són del tot encertades i el producte, tot plegat, porta el segell artesanal i de qualitat de La Casa Calba i d’Edicions del Bullent. També du la signatura de l’Associació Cultural Moixama.



La formació d'Ontinyent Gàtaca

Els membres de Gàtaca han tornat a demostrar amb «Vol. 01» que viuen instal·lats en el món de les tenebres. Un altre lliurament de metall tocat d’electrònica que no es desvia gaire dels anteriors discos («El Show de la foscor» i «Deliris»). Els títols de les cançons no generen dubtes: «De l’Infern», «Pandèmia», «Sota terra»…

Segueixen ferms en la idea de manifestar el terror en cada lletra; en cada descàrrega de guitarra, amb les variacions espasmòdiques del sintetitzador i la veu desgarrada de Gon, el cantant. Sis temes nous, més la versió del «I wanna be your dog» de The Stoogesper, per a un treball penjat a les principals plataformes digitals. Detallistes en l’escenografia i la imatge, aquesta vegada la veu del grup, que és dissenyador gràfic, ens ha regalat un impressionant vídeo clip de la cançó més reexida «Paraula». Inquietant, dura i religiosa. On es veuen els components del grup que cauen literalment del cel a l’infern, en una història de pintures aparentment renaixentistes. Queda clar.

* Publicat a la Revista Saó de gener.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada