diumenge, 29 de desembre de 2013

Rafa Xambó. I també l'amor *

Rafa Xambó en la presentació del disc de Shakespeare a València


Un resultat encertat per a un disc que vol directe. Directe de teatre o de club nocturn, de capella o d’aula universitària, d'estudi de ràdio o de sala d'art. Els 12 sonets de Shakespeare que Rafa Xambó ha musicat amb l'ajut de Salva Vázquez (piano) i Matthieu Saglio (violoncel) són ja una aportació fonamental per apropar al poeta de poetes al nostre idioma. I tot gràcies a les traduccions del professor lleidatà Txema Martínez.


«T'estimo tant» (Comboi records) és un treball sense data de caducitat. I no només per la importància dels textos del literat universal. Li augurem llarga vida pel potencial que adquirirà a cada concert, a les diferents universitats i institucions culturals que xafe. Perquè el producte a l'escenari no té fissures. Ho comprovàrem al Teatre Micalet el 28 de novembre. Fidel al disc, el trio funciona com un rellotge. Xambó s'hi troba còmode embolcallat de dos músics d’alt nivell. Saglio i Vázquez captiven l'auditori mentre el cantautor entona cada poema, cada vers, cada paraula. Juga amb la veu i apropa les intencions dels textos a les melodies, a la audiència. El risc a «Luxúria» (sonet 129), Tinc dos amors (sonet 144) i a «La nit obscura» (sonet 147) és el triomf dels valents. No tindre por a Shakespeare és propi dels agosarats. Tot un mèrit. De fet Xambó –com ha reconegut– es va vore obligat a fer el disc de l'escriptor anglès quan se n'adonà que ja tenia musicats tres o quatre poemes. Incloure-los en un cedé amb composicions pròpies hauria estat un problema.


Matthieu Saglio


De les dotze cançons –hi ha quatre que són més bé declamacions musicades– destaquem «Cansat de tot» (sonet 66), «Llum a les fosques» (sonet 43) i la que dóna títol al treball «T'estimo tant» (sonet 71). Pel que fa a l'espectacle ofert, Xambó regala fora de programa alguns dels temes més estimats dels anteriors discos. Un moment per abandonar l'amor del poeta i desfogar-se –discursivament– contra les malifetes del govern del PP, amb el recent tancament de la Ràdio Televisió Valenciana en el punt de mira. 

Està clar que parlem de Xambó. El sociòleg d'Algemesí, polític, periodista, professor universitari, assagista, fins fa quatre dies membre del consell d'administració de RTVV per Compromís... Però aquí estem per certificar les inquietuds d’un artista. Un músic que ha signat notables discos en valencià en el que duem de segle XXI («Andanes», «Cançons de la memòria trista» i «Dies oberts»). Ara, vesteix americana i seu solemne amb la guitarra per cantar l’amor i la desesperació de William Shakespeare. 

* Publicat a la revista Saó de desembre de 2013


Salva Vázquez i Rafa Xambó



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada