dijous, 24 de juliol del 2014

El Clan Caravan i l'esdevenir de Novembre Elèctric *

Els guanyadors dels Ovidi amb Conxeta Figatell (Eugeni Alemany) espatarrada

(Publicat a la Revista Saó de juny)



Passats uns dies del lliurament dels Premis Ovidi Montllor a la música en valencià intente fer balanç d’una collita important, amb vora 100 referències discogràfiques diferents. Ha estat l’edició d’Hugo Mas, d’Arthur Caravan (foto 2) i de We are not brothers. Els tres plegats –i cohabitant amb Verdcel –encarnen eixe cosmos creatiu que és Alcoi. Bressol de poetes, músics i actors. Municipi industrial, de la festa de Moros i Cristians i de les herbes fetes alcohol. Ciutat d’Ovidi Montllor, però també de Camilo Sexto i Francisco. Alcoi ha sigut i és tendència en la cultura i la contracultura del nostre país.

La gala del 27 de maig al Teatre Micalet (i gràcies al Teatre Micalet) tingué un aire especial amb l’humorista Eugeni Alemany, qui es treballà el guió per parlar dels grups i solistes. Disfressat i caracteritzat com a Conxeta Figatell, tot imitant a Conchita Wurst -la dona barbuda que ha guanyat fa poc el Festival d’Eurovisió- aconseguí dotar de coherència els espais entre premis, fent riure tot el públic. L’espectacle dels Ovidi ha de crèixer i s’ha d’innovar. Comptar amb Alemany fou un encert.




També hi hagué lloc per què l’SGAE recuperara el prestigi perdut entre els artistes. Pep Llopis –ex Cotó-en-pèl i ara dirigent de la delegació valenciana de la societat–lliurà un dels guardons després d’escoltar xiulits. Llopis manifestà que, justament, havia entrat en l’SGAE per canviar les coses i potenciar la música en la nostra llengua (aplaudiments).

Alta competència

Aquest 2014 ha donat discos notables i no ha estat fàcil per al jurat. Wegener, el cd d’Hugo Mas i Arthur Caravan, s’ha imposat en rock als treballs de Senior i el Cor Brutal o El Corredor Polonès (per exemple), Tomàs de los Santos i Borja Penalba han vençut en Cançó a Òscar Briz, Rafa Xambó o Verdcel (possiblement la categoria més disputada, tenint en compte que Feliu Ventura no fou nominat).
Hi havia discos en l’apartat de folk excel·lents i arriscats: Sitja i Sis Veus per al poeta, grandíssimes veus femenines per a reivindicar en la nostra música. I en el camp del Pop es premià el solvent debut de Yeray Calvo al front de Novembre Elèctric. «Intacte» és un compendi de cançons per a escoltar atentament i gaudir de la nitidesa del so i la veu. Una producció rellevant per a un compositor que caldrà seguir amb cura.

En l’apartat reivindicatiu, Manolo Miralles, president del COM (Col·lectiu Ovidi Montllor de músics en valencià), criticà el govern del PP perquè “ha anat desmuntant tot el que ens és necessari per al redreçament del nostre poble, des de la sanitat a l’educació públiques, des dels mitjans públics de comunicació a les institucions, tots i cadascun dels incentius a la producció cultural pròpia i en valencià especialment. Així, intenten ofegar l’accés dels nostres xiquets a l’educació en valencià, i del nostre poble a la seua cultura”, Miralles, per contra, donà les gràcies a l’SGAE i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per la seua col·laboració en els premis.

La vetlada serví també per retre homenatge a Tres fan ball (foto 3), un dels grups que més ha fet per recuperar la música popular i els balls als pobles del País Valencià. Els components de la formació folk, amb Vicent Pastor al front, reberen el premi a la trajectòria artística.



PREMIS 2014:

Millor disc de cançó: Tomàs de los Santos i Borja Penalba: Dones i dons

Millor disc de folk: Sitja: Good Laboratory Practices

Millor disc de pop: Novembre Elèctric: Intacte

Millor disc d'electrònica i rap: We Are Not Brothers: No som germans


Millor disc de rock: Hugo Mas i Arthur Caravan: Wegener

Millor cançó: Terres rares: Hugo Mas i Arthur Caravan

Millors arranjaments i producció: Hugo Mas i Arthur Caravan: Wegener

Millor lletra: Havanera de Vicent: Sis Veus per al Poeta

Millor maqueta: Bluesfuckers: Bluesfuckers

Millor disseny: Ex Aequo:  3.0 / 3.1, d’Orxata. Disseny gràfic d’Orxata i Wegener, d’Hugo Mas i Arthur Caravan. Disseny gràfic d’Andreu Valls, amb la col·laboració d’Establiment.

Millor videoclip: Somnis de lluna, d’Obrint Pas i Shamán (Área 23). Autor: Josep Pitarch (Causa.org).

Premi Especial mitjans digitals. Música en valencià, Indiecat, Sons de Xaloc, i Revista Tres Deu.

Premi Trajectòria Artística. Tres fan ball.

Peus de foto: 1- Els guardonats amb Conxeta Figatell (Eugeni Alemany) estirada al davant. 2- Pau Miquel Soler (Arthur Caravan ) parla al public després d’Hugo Mas. 3.Tres fan ball, premi a la trajectòria artística