dimecres, 24 de novembre del 2010

La confiança de metges i pacients

Porte més de dues setmanes combatint una tos nocturna que no em deixa descansar ni a mi ni als meus. Tota mena de xarops no han posat fre als aspres moviments de gola que repetisc al llit o rebecat al sofà.

Durant aquest periode de temps he acudit dues vegades al metge. El meu titular de capçalera és un home afable i tranquil que en les meues visites no s'ha brindat a mirar-me la gola ni oscultar-me el pit. Sempre de cara a l'ordinador i sense moure's de la taula.

Mal professional o excés de confiança? El cas és que comentant-li els símptomes en té prou per a receptar-me xarops i alguna caixeta d'iboprufé.Dic jo que menys mal que no sóc hipocondríac perquè podria dir-li que tinc un atac al cor i de seguida m'ingressaria a l'hospital per obrir-me el pit en canal i practicar les operacions que feren falta.

La confiança d'un metge en un pacient és important i a l'inrevés igual...però eixe excés de confiança que demostren alguns facultatius no és bo. Al remat un pensa que realment estan contents amb el programa d'ordinador que tenen i mitjançant el qual posen la paraula "constipat" i polsant "enter" ja apareix el medicament a subministrar.

Ja torna la tos. Deixe d'escriure i vaig a la cuina per buscar el "Mucosán". Si no millore ja dubte entre si tornar al centre de salut o buscar al "Google" una medecina que em vaja bé. Després, probablement, canviaré de metge.

divendres, 12 de novembre del 2010

Els esmorzars de la policia




No hi ha res com anar a esmorzar al bar del mercat municipal. A València, al Mercat de Rojas Clemente -entre la Gran Via Ferran el Catòlic i Guillem de Castro-, existeix un local d'aquells que triomfa més que el tàndem Messi-Guardiola.
El problema per esmorzar sense presses passa per les dificultats que tenim els usuaris del mercat per aparcar (tot i ser zona blava de pagament) i per la rapidesa dels policies locals en multar els vehicles mal estacionats.
El bar en qüestió té tant d'èxit que la mateixa policia nacional i local fa unes taulades d'aquelles d'esmorzars d'ensaladeta, olives, cacaus i entrepans que peguen un esclafit.
Ara bé els agents dels dos cossos fan un mal ús de la seua autoritat per tal d'omplir-se les panxes en el seu merescut descans laboral del matí.

Un servidor ha vist en diverses ocasions eixos esmorzars d'uniforme mentre el cotxe de la policia local està mal aparcat en direcció prohibida i molestant. Altres vegades he vist la furgoneta de "la Nacional" aparcada amb tota la barra damunt de la vorera...
Ara bé, cal ser positius. Si esmorzen bé estaran contents i igual no mamprenen a fer controls a la gent honrada ni tampoc posen multes als clients que volen comprar al mercat i pegar un mosset.

dimecres, 10 de novembre del 2010

Vent i fulles

Veure les fulles amuntegades ordenadament sobre les voreres dels carrers de València m'ha transportat al carrer Campos de Dénia.
Es tracta d'una de les artèries urbanes de més bellesa que conec (tot i que queda malament dir-ho havent nascut allí) i que enllaça la Glorieta del País Valencià amb el port de la capital de la Marina.
Tot plegat és un passeig ombrívol on deniers de tota mena i nacionalitat prenen cafè a les terrasses, compren a les botigues i ho passen malament a les nombroses entitats bancàries que ara s'arrapen formant SIP, fusionant-se o posant el cartell de "es lloga" als seus locals.
De xiquets jugàvem amb les grans fulles caigudes dels plataners que s'alcen amb orgull urbà entre els edificis i la calçada del carrer Campos. Era l'inici de l'arribada del fred, de les ganes d'anar al cinema els diumenges (quan a Dénia teníem cinemes), de jugar als vídeojocs a les boleres o de pelar-nos els llavis als banquets per culpa de les mestralades i de la sal de les pipes que menjàvem.
He de reconèixer que tinc ganes de tornar al meu poble, ni que siga per xafar eixos grans pàmpols de plataner per produir eixe soroll del "crequec, crequec" que sona en fer miquetes les fulles seques.
A Dénia, aquests dies de vent, molts amics i coneguts s'arreplegaran als bars de les Rotes i de les Marines per gaudir dels temporals de mar, amb la copeta entre les mans, un bon llibre o una llarga tertúlia. Jo m'imaginaré que faig el mateix per la mar de la Patacona o pels arbres de Beniferri.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Taronges.cat

Farà ja més de quinze anys que conec a Vicent Sengermés. Incansable activista de la música en valencià amb el seu estudi i segell (cambrarecords), vell conegut del món de la indústria dels pernils i també llaurador, com bona part dels seus veïns de Real (la Ribera Alta).
Escric aquestes ratlles mentre el suc d'una mandarina de la varietat "Beatriz" m'omple la boca fins recòrrer dolçament l'interior de la meua gola.
Sengermés ara comercialitza les seues taronges i mandarines ecològiques a través del portal www.taronges.cat.
Només puc que desitjar-li molta sort amb aquesta nova experiència agrícola. El producte és excel.lent. Gallons durs, saborosos i farcits de suc. La fruita per fora de color impecable i amb una flaire que et condueix inevitablement als rebuscats bancals dels termes de Torís i Real. Tot això mentre t'acarona la frescor dels canyars i baladrars del riu Magre i el soroll de les guitarres acompasades pels llampecs del sol sobre les ampolles de vi buides, després d'un llarg esmorzar.
"Beatriz" que bona estàs! Vaig a la cuina a per un altra mandarina.