dimecres, 24 de novembre de 2010

La confiança de metges i pacients

Porte més de dues setmanes combatint una tos nocturna que no em deixa descansar ni a mi ni als meus. Tota mena de xarops no han posat fre als aspres moviments de gola que repetisc al llit o rebecat al sofà.

Durant aquest periode de temps he acudit dues vegades al metge. El meu titular de capçalera és un home afable i tranquil que en les meues visites no s'ha brindat a mirar-me la gola ni oscultar-me el pit. Sempre de cara a l'ordinador i sense moure's de la taula.

Mal professional o excés de confiança? El cas és que comentant-li els símptomes en té prou per a receptar-me xarops i alguna caixeta d'iboprufé.Dic jo que menys mal que no sóc hipocondríac perquè podria dir-li que tinc un atac al cor i de seguida m'ingressaria a l'hospital per obrir-me el pit en canal i practicar les operacions que feren falta.

La confiança d'un metge en un pacient és important i a l'inrevés igual...però eixe excés de confiança que demostren alguns facultatius no és bo. Al remat un pensa que realment estan contents amb el programa d'ordinador que tenen i mitjançant el qual posen la paraula "constipat" i polsant "enter" ja apareix el medicament a subministrar.

Ja torna la tos. Deixe d'escriure i vaig a la cuina per buscar el "Mucosán". Si no millore ja dubte entre si tornar al centre de salut o buscar al "Google" una medecina que em vaja bé. Després, probablement, canviaré de metge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada