EL PONTET: Figures mundials eternes

Gramoxone durant l'actuació a Real (Xepo W. S.)

–Publicat a la Revista Saó de Novembre–

Per entendre la música en valencià actual cal conèixer algunes de les formacions que li van donar l’espenta definitiva a finals del segle passat i principis del present. El recent 18 d’octubre un d’aquests grups –Gramoxone Ska Band– va decidir pujar a l’escenari per rememorar una efemèride tal i com apareixia a la publicitat que escamparen: Els vint anys de la gravació de “1er Congrés de Figures Mundials”. La reunió fou a Real (la Ribera Alta) gràcies a l’espenta i l’organització d’una de les persones que més ha fet per la nostra música i els mateixos Gramoxone: Vicent Sengermés (Cambra Records).

Vicent Sengermés rep de Pep Bolinches la portada de la maqueta (Xepo W. S)

Gramoxone ha passat a la història per ser una de les bandes més divertides de l’escena valenciana. Un autèntic equip de futbol de Cullera, Albalat i Favara (així apareixien en aquella K7 de fa dues dècades, aliniats en fotomuntatge com a jugadors del València C.F.). Els riberencs l’any 1994 començaren a tocar per posar en pràctica eixe tarannà de poble tan nostrat –desllenguat, etílic, utòpic, irònic i graciós– acompanyat quasi sempre de sons skatalítics i jamaicans. Gramoxone fou i és un grup de culte per a molta gent. Cançons d’aquella primera gravació feren les delícies dels seguidors en el passat i també en el concert de Real: “La targeta del paro”, “Canal Bou”, “Escacs” o “Pere l’Arbre”...

Fou una nit especial. Per l’entaulat passaren Xavi Sarrià, Miquel Gironés i Enric Navarro, d’Obrint Pas. Perquè Gramoxone compartí en els seus inicis la mateixa ruta de concerts de la banda senyera del rock en valencià. De fet, el tema més reconegut pel públic, “Canal Bou” triomfà possiblement per la incorporació de les dolçaines dels mateixos Gironés i Navarro.

Dos moments del concert (Xepo W. S)

Però si alguna cosa caracteritza els Gramoxone és l’anecdotari que arrosseguen. Comentar, ara i aquí, algunes de les seues històries serveix perquè el lector s’endinse en el món destarifat d’aquests músics. Gramoxone (tipus d’herbicida) fa anys que van haver de canviar el seu nom. L’empresa propietària del producte químic per a bancals amenaçava en denunciar-los per emprar la marca enregistrada. Hagueren de rebatejar-se i axí alimentar la seua llegenda. Una batalleta que l’escriptor Ferran Torrent traslladà al seu llibre Societat Limitada l’any 2000. A la novel·la un grup de rock anomenat “Gramoxín” era denunciat per la marca d’herbicides. Finalment –en la vida real, que no en el llibre de Torrent– es posaren Ska Band Malajunça (per assegurar davant dels seus acòlits que la junça és una herba resistent al Gramoxone).

Humor i bon rotllo, com aquell dia quan en el programa radiofònic d’Amàlia Garrigós la periodista alcoiana els entrevistava i en obrir la línia telefònica va trucar la germana d’un dels membres del grup per a dir-li en antena que s’havia deixat les claus de casa, però que no es preocupara que a la llar familiar l’esperarien per obrir-li.

Festa, burrera i diversió però per damunt de tot gust musical per tal de quadrar un espectacle correcte i interactiu amb el públic. A Real demostraren, amb una secció de vents renovada per músics de la Xaranga Kriptonita, que si volen –i el cos d’alguns aguanta– tenen corda per a molts directes. De moment es conformen a fer un bolo a l’any a Albalat de la Ribera.

L’altra nit ratificaren que com diuen ells són uns “artistes”. I feren burla del concert-reunió de vells amics i del sopar a l’antiga cambra de secar pernils, on enregistraren el seu primer treball editat en cinta. Realment no feia 20 anys de la gravació del “1er Congrés de Figures Mundials”, es va enregistrar en desembre de 1995, és a dir, encara no fa 19 anys. Donava igual. Són Gramoxone. Uns figures.