tag:blogger.com,1999:blog-51560232265563880202024-03-13T21:59:42.975+01:00EL PONTET
Música i textos. Idees i reflexions. Per Vicent Xavier Contrí.Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.comBlogger108125tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-32511984154740570702019-10-28T18:44:00.000+01:002019-10-28T19:04:39.159+01:00MÉS LLUM<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-FegCFEgi9Ww/XbcneHv21UI/AAAAAAAAM1k/ouS49MaVQ6YUlk20nlyXVfjmA7o-WIXqwCLcBGAsYHQ/s1600/Dos%2Bdiscos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="698" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-FegCFEgi9Ww/XbcneHv21UI/AAAAAAAAM1k/ouS49MaVQ6YUlk20nlyXVfjmA7o-WIXqwCLcBGAsYHQ/s400/Dos%2Bdiscos.jpg" width="387" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Buscant la llum a les acaballes del 2019</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Puc assegurar-vos que el 2019 ha sigut i és de tot menys tranquil. Ara, justament, trobe un forat per explicar-me i descriure els canvis. Per motius laborals i d'horaris de la ràdio la meua col·laboració dins del programa <a href="https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/escoltat-en-la-radio/al-ras/4">Al ras d'À punt mèdia</a> ha passat a millor vida. El nou repte professional (retorn a la comunicació i l'assessorament institucional) m'ha obligat a plegar veles en l'emissora pública i també en la revista Saó. Tots sabem que viure del periodisme musical és un privilegi que està a l'abast de poca gent. <i>(Em faig vell sense haver acomplit el meu somni, què hi farem... Però sense traumes, eh!).</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Això no vol dir que deixe de banda la música, més bé tot el contrari. La flama no s'apaga. Ara tinc més temps per triar allà on em deixen escriure. De fet em seguireu llegint en la revista <a href="https://intersindical.org/stepv/allioli/273_Allioli_2019_NOVEMBRE.pdf">Allioli (Stepv)</a>, on continuaré raonant al voltant dels millors discos de la música en valencià. Aquest mes de novembre que iniciem, si rebeu o trobeu un dels 21.000 exemplars de l'Allioli, trobareu una peça atípica –per la atemporalitat– sobre dos discos amb un mateix nom: <a href="https://www.viasona.cat/grup/munlogs/llum">Llum de Munlogs</a> i <a href="https://santgatxo.bandcamp.com/album/llum">Llum de Sant Gatxo.</a></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Ací ho deixe de moment. Per altra banda, vull felicitar <a href="http://www.enderrock.cat/noticia/20069/premis/ovidi/any/mes/repartit">els guanyadors dels Premis Ovidi 2019</a>, els nominats i els que s'han quedat a les portes de la nominació. Enguany he tornat a tindre la difícil tasca de formar part del jurat amb els companys i companyes Josep Vicent Frechina, Carla González, Joaquim Vilarnau i Amàlia Garrigós. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Molta bonhomia amics!</span>Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-6077861592097290342019-01-20T12:56:00.003+01:002019-01-20T12:56:36.396+01:00Un any en Al ras d'À punt mèdia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-w_R_OzwwXWQ/XERhpwF0SuI/AAAAAAAAJjg/XqedXkbZ31sWh874ZFpFoh-_aDXwT7SaQCLcBGAs/s1600/49204608_438677706668624_4440695158396157952_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="539" data-original-width="960" height="358" src="https://2.bp.blogspot.com/-w_R_OzwwXWQ/XERhpwF0SuI/AAAAAAAAJjg/XqedXkbZ31sWh874ZFpFoh-_aDXwT7SaQCLcBGAs/s640/49204608_438677706668624_4440695158396157952_n.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">L'onze de desembre de 2017 vaig començar la meua col·laboració en el programa matinal <b><a href="https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/escoltat-en-la-radio/al-ras/17-01-2019-tercera-hora">AL RAS de la ràdio d'À Punt Mèdia,</a> </b>just el mateix dia que els valencians i les valencianes recuperàvem el servei públic de ràdio. Des d'aquella data tots els dijous heu tingut l'oportunitat de conèixer en directe a un fum de grups i solistes de la música en valencià, de tots els estils i vinguts des de diferents comarques. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Passat tot aquest temps vull manifestar-vos la meua satisfacció per vore que els nostres artistes per fi sonen amb normalitat en la ràdio pública. En la part personal i professional vull donar les gràcies a tot l'equip d'Al Ras i de la ràdio –de dins i de fora d'ella– per apostar per una programació de proximitat i que posa en valor la nostra cultura.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Dijous, a partir de les 12'15, tenim una cita en la ràdio d'À punt amb #6Cordesi88Tecles.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Acompanyeu-me!</span>Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-14778993431779026772019-01-20T12:24:00.002+01:002019-01-20T12:24:39.902+01:00Els discos que venen<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-lI_V9AKvtFk/XERZ-TbITWI/AAAAAAAAJjU/p-jf5hUzgSc335YW4Ru_2yR6hFqSh8ppQCLcBGAs/s1600/NUC.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="559" data-original-width="1020" height="350" src="https://1.bp.blogspot.com/-lI_V9AKvtFk/XERZ-TbITWI/AAAAAAAAJjU/p-jf5hUzgSc335YW4Ru_2yR6hFqSh8ppQCLcBGAs/s640/NUC.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tres dels membres de NUC amb un servidor a les portes d'À punt Mèdia</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">(Publicat. Revista Saó gener 2019)</span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Encetem un exercici musical encoratjador per a la música en valencià i per això dediquem aquest text per parlar d’alguns dels discos que possiblement destacaran en 2019. La tria és complicada, però sí que ens agradaria aportar algunes pistes sobre el bo i millor dels fruits que aviat naixeran, si no ho han fet ja en aquest mes de gener. Ens centrem doncs, en els grups que busquen l’esclat definitiu i en els artistes plenament consolidats que editaran nous treballs després de molt de temps sense fer-ho.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><b><span lang="CA">L’EMPERADOR. </span></b><span lang="CA">Des de Canals (la Costera) la formació ha confiat la producció del disc a Carlos Hernández Nombela. El treball ja té nom, “La gran aventura”, i s’ha enregistrat als estudis Elefante de València. Després de l’èxit de crítica de “Vuit vuitmils” i “Alpinistes” sembla ser que el grup continua cercant la inspiració en el món de l’exploració, les gestes i els grans viatges. El pop guitarrer de l’Emperador demana a crits més presència a les sales i festivals del nostre país. Potser siga el moment.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><b><span lang="CA">FELIU VENTURA. </span></b><span lang="CA">El trobem a faltar. No és que haja marxat, perquè no ha parat de col·laborar en discos, fer produccions i d’actuar allà on fera falta. El cas és que des del 2011 (“Música i lletra”) que no edita un cedé sencer en solitari. Després del recent “Sessions ferotges” –pels camins del reagge amb Xerramequ i els Aborígens– i de fer possible l’homenatge musical a Antoni Miró –comboiant un grapat d’artistes en “Antoni Miró, Pintura musicada”– la pròxima primavera arriba per fi un nou disc del cantautor de Xàtiva. Esperem amb ganes les composicions d’un dels millors lletristes i intèrprets de la recent Cançó del nostre país.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><b><span lang="CA">EFRéN LóPEZ. </span></b><span lang="CA">El músic més internacional i de més recorregut en el món del folk i les músiques del món edita i per partida doble. El multiinstrumentista de Manises traurà un recopilatori de cançons amb motiu dels 20 anys de trajectòria. Un triple disc amb els 3 treballs protagonitzats amb l'Ham de foc, els d'Aman Aman, Sabir, Evo, els dos amb el trio amb Stelios Petrakis i Bijan Chemirani i el seu disc en solitari de 2015. Però la nota més rellevant serà l’eixida d’un disc de música experimental. És un treball amb cinc composicions noves, dues noves versions de temes antics d’Efrén, més peces tradicionals del Kurdistan, Turquia, Armènia i Grècia, tot amb una base de so elèctric. El projecte es diu EAR i en tindreu notícies aviat ací mateix.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><b><span lang="CA">VERDCEL. </span></b><span lang="CA">Alfons Olmo (Alcoi) ha tornat a posar en marxa un nou verkami de Verdcel per tancar l’obra magna que va encetar escrivint cançons sobre els elements: l’aigua amb “</span><span style="background-color: white;">Els dies del Saurí” (2012), el foc amb “Argilaga” (2014), i la terra amb ‘De plantes, talaies i cims’ (2017). Ara li toca a l’aire i de nou ens trobarem amb un treball artísticament multidisciplinar format per dos discos i un llibre. Còmic, poesia, animació i música per tancar un cicle. Cançó d’autor de gran volada, en la qual la creativitat i les sorpreses d’afegit són el segell de la casa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><b><span lang="CA">NUC. </span></b><span lang="CA">La banda de la Safor fou una de les grans sorpreses del 2017. Es van embutxacar el premi Ovidi Montllor com a grup revelació amb el seu disc “Arran del mar” i després de rodar-lo pels entaulats més importants de l’escena valenciana entraran a gravar el 2019. A la tardor probablement tindrem les noves cançons i podrem constatar si l’evolució de l’indie rock que facturen els consolida a l’estel d’altres bandes com Smoking Souls, per exemple.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">MIQUEL GIL. </span></span></b><span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">La nova figura de la televisió valenciana (Bambant per casa, À punt) torna a enregistrar disc després de cinc anys i també ha optat per la plataforma de micromecenatge Verkami per editar-lo. El treball es dirà “Geometries” i comptarà amb textos musicats d’Estellés, Enric Cassasses, Anna Montero, Teresa Pasqual, Begonya Pozo, Imma Máñez i Rosa Roig. Melodies andalusís, veus i fils narratius per a les melodies amb més renom del panorama folk valencià. En el disc hi participem Abraham Rivas, Eduard Navarro, Antoni Porcar, Gusmà Gil i David Gadea. En la producció ha estat Borja Penalba i Jorge Pérez al comandament tècnic.</span><span style="font-family: Times New Roman;"><o:p></o:p></span></span></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-30040089637463386892019-01-17T22:53:00.002+01:002019-01-20T12:13:47.519+01:00Els Jóvens arrasen l’any de la Fera<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-6shCrPUs59I/XED5ISMgWjI/AAAAAAAAJiE/8ShUZ5oM0qQk6T-bFb64xwpb9li30cwNgCLcBGAs/s1600/Els%2BJo%25CC%2581vens%2Bi%2BManolo.%2BMiralles.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1135" data-original-width="960" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-6shCrPUs59I/XED5ISMgWjI/AAAAAAAAJiE/8ShUZ5oM0qQk6T-bFb64xwpb9li30cwNgCLcBGAs/s640/Els%2BJo%25CC%2581vens%2Bi%2BManolo.%2BMiralles.jpeg" width="541" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els Jóvens amb el president del COM, Manolo Miralles.</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><i><span id="goog_2041964171"></span><span id="goog_2041964172"></span><br /></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><i>(Publicat. Revista Saó en 2018)</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Unanimitat. <b>Els Jóvens</b> han xafat amb força l’escena de la música en valencià. Aquesta tardor passaran a la història cultural d’aquest país per aconseguir quatre premis Ovidi Montllor: millor cançó per “Anís Tenis”, millor lletra per “Ailoviu més que l’hòstia”, millor disseny de disc i, finalment, el guardó al grup revelació. Cal recordar, a més a més, que no van optar a fer el ple en l’apartat de folk perquè era impossible guanyar al “Cant Espiritual” de <b>Carles Dénia</b> (també premi a la millor producció i arranjaments). De justícia era començar aquests apunts sobre els XIII Premis Ovidi amb Els Jóvens, la banda sorgida des de Sant Vicent del Raspeig, que camina amb pas ferm per copar bona part dels cartells de sales i festivals. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">La gala del diumenge 21 d’octubre fou certament especial. S’acomplien 50 anys de l’edició de la cançó, encara vigent, “La fera ferotge” de l’artista alcoià Ovidi Montllor. Per tant, els premis tenien un valor afegit. Si deixem de banda els grans triomfadors dels Ovidi d’enguany, la resta de guardonats eren previsibles atesa la qualitat dels treballs que presentaren en les diferents categories. El Teatre Rialto de València va tindre música en directe (amb la formació ideada per <b>Ximo Caffarena</b>), una tele per enregistrar la gala (À Punt), un públic apassionat que va omplir la sala i tot arrodonit amb la presentació d’<b>Amàlia Garrigós</b>. Cal esmentar que entre bastidors s’hi trobava el músic, sociòleg i professor <b>Rafa Xambó</b>, qui va dirigir tota la família de la música en valencià amb <b>Cèsar Amiguet</b>, <b>Jesús Barranco i Joan Palomares</b>, entre d’altres, com ajudants d’excepció.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">La nit va servir per reivindicar la música i la nostra llengua però també per demanar la llibertat dels presos polítics catalans i la fi de la persecució dels artistes que s’expressen sense mordasses (<b>Valtonyc</b> hi estigué present en els parlaments). Un dels moments més remarcables fou el premi als organitzadors de l’Aplec dels Ports, eixa trobada cultural i lúdica que ha celebrat el 40 aniversari i que ens recorda cada estiu la importància dels municipis rurals de muntanya. La imatge dels joves representants dels diferents pobles dalt de l’escenari es va convertir en un missatge de futur, sense cap dubte. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Molt emotiu fou l’Ovidi a la trajectòria músical que recolliren els membres de la <b>Gossa Sorda</b>, una de les formacions més estimades pel públic i que més ha contribuït a fer gran el rock en valencià. L’altra fotografia, una campanya més, fou la poca presència femenina en la producció discogràfica d’enguany, la més gran dels premis amb 129 treballs. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">També hi hagué temps per recordar els que ja no hi són. Com <b>Pep Laguarda</b>, pioner del pop rock valencià, desaparegut el passat estiu. En el parlament final, <b>Manolo Miralles</b>, president del COM (Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i cantants en valencià) feu un repàs històric als cinquanta anys i al context de la Fera Ferotge, el maig del 68 i la resta de revolucions que sacsejaren el món fa mig segle. La festa continuà després al barri del Carme de València. Els Ovidi de 2019 ja estan en marxa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt; text-align: center;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">ELS PREMIS OVIDI 2018<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<b><u><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Millor disc de rock<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><b>Joe Pask</b>,<i> Salt </i>(autoeditat, 2018)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<b><u><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Millor disc de pop<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><b>Novembre Elèctric</b>, <i>Quart minvant </i>(Primavera d'Hivern, 2018)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><b><u>Millor disc de folk</u></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-size: large;"><b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Carles Dénia</b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">, </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cant espiritual </i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">(Cátedra, 2018)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><b><u>Millor disc de cançó d'autor</u></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-size: large;"><b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Carles Pastor</b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">, </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Andròmina </i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">(La Casa Calba, 2018)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<b><u><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Millor disc de hip-hop i electrònica<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><b>Frida</b>, <i>Gegants</i> (autoeditat, 2018)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<b><u><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Millor disc de mestissatge<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><b>Auxili, </b><i>Tresors </i>(Propaganda pel Fet!, 2018)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><b><u>Intèrpret revelació</u></b><b><o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><b>Els Jóvens</b>,<i> Els Jóvens</i> (El Niño de la Hipoteca, 2018)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<b><u><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Millor cançó<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">"Anís Tenis", <b>Els Jóvens </b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<b><u><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Millor lletra<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">"T'ailoviu més que l'hòstia", <b>Els Jóvens<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><b><u>Millors arranjaments i/o producció</u></b><b><o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><b>Carles Dénia</b>, <i>Cant espiritual </i>(Cátedra, 2018)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><b><u>Millor disseny</u></b><b><o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Luis Yang, per la il·lustració i el disseny d’<i>Els Jóvens </i>(El Niño de la Hipoteca, 2018), d'<b>Els Jóvens<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<b><u><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Millor videoclip<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Cristóbal Quesada (direcció) i Manuel Rodríguez (il·luminació), per "Omertà", de <b>Zoo</b>(Terral Estudio i Zoo, 2018)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: left; text-indent: 35.4pt;">
<b><u><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Premis a la trajectòria i suport a la música en valencià<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">La Gossa Sorda<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt 35.4pt;">
<b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Aplec dels Ports</span></b><b style="font-family: "Times New Roman";"><span style="font-family: "times"; font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></b></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-30164537819932218942019-01-17T22:37:00.002+01:002019-01-20T12:13:40.418+01:00Qui fa negoci en la música<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-1HS9vaweqkY/XED1cFb0TUI/AAAAAAAAJh4/G3SoZ_YAF5o7ryAvtY4On73Mk4hb9o4lQCLcBGAs/s1600/XS%2B%25C2%25B7%2BBANDA%2B%25C2%25B7%2BPOSSE%2B3%2B%2528C%2529%2BXepo%2BWS%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1451" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-1HS9vaweqkY/XED1cFb0TUI/AAAAAAAAJh4/G3SoZ_YAF5o7ryAvtY4On73Mk4hb9o4lQCLcBGAs/s640/XS%2B%25C2%25B7%2BBANDA%2B%25C2%25B7%2BPOSSE%2B3%2B%2528C%2529%2BXepo%2BWS%2B2.jpg" width="580" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Xavi Sarrià i el Cor de la Fera. Xepo WS</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><i>(Publicat. Revista Saó 2018)</i></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Porte uns mesos raonant amb músics, promotors de concerts i activistes de la cultura musical en valencià sobre les dificultats de professionalitzar el sector amb sous dignes per als artistes. Acabades les converses, no sé ben bé quina és la resposta idònia o quines les millors solucions. Ens trobem davant de molts i variats casos i cada part de l’engranatge musical té una perspectiva diferent del negoci.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Pel que fa a les empreses de <i>management</i>la cosa se simplifica bastant. La seua tasca és “col·locar” els seus artistes –o d’altres aliens– en els cartells dels grans festivals, teatres i escenaris. Uns esdeveniments fonamentalment sufragats per les institucions públiques (ajuntaments, generalitats i diputacions) que han d’aportar a la societat una programació digna i, com sempre, amb el màxim ressò pel que fa al públic i l’impacte mediàtic. Si les partides pressupostàries de Festes i Cultura d’eixes administracions són sucoses tots n’eixiran beneficiats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Però tothom en trau profit? Els cantautors i grups tenen moltes més dificultats per guanyar-se la vida. La fiscalització a la qual estan sotmesos no ajuda gens ni mica a un dels pilars de qualsevol societat democràtica moderna: la cultura. Fer-se treballador autònom per facturar a l’any uns pocs concerts és ruïnós i no fer-ho és un risc que suporten a títol individual baixistes, cantants, bateristes, dolçainers, pianistes, guitarristes... i músics de tota mena i condició. En tot aquest procés és llavors quan els artistes comencen a fer l’anguila per a cobrar sense perdre diners. Els grups es constitueixen en associacions culturals sense ànim de lucre, busquen societats “amigues” que facturen a canvi d’un percentatge o miren la manera de cobrar en negre. És així i tots ho sabem.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Després, arriba el problema de convertir les administracions públiques en un monocultiu. Les empreses de m<i>anagement</i>, les promotores, les productores de so i de muntatge d’escenaris han de fer bé el càlcul per no fer fallida. Com en qualsevol sector econòmic pateixen, i molt, els retards en els pagaments (a 30, 40 o 60 dies i tu pagant treballadors, llum, aigua, telèfon, lloguer d’oficina...). Uns retards que al remat castiguen també els mateixos grups o solistes, que sempre estan al final de la cadena quan han sigut els primers en pagar el desplaçament a un poble, el lloguer d’una furgoneta i les despeses del sopar i de l’hotel.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Enhorabona si eres un artista d’èxit<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">La tan amanida frase de construir una societat més justa de baix cap a dalt està lluny de fer-se realitat en el món de la música. Els de baix, els músics, difícilment eixiran de <i>l’amateurisme </i>si les condicions no canvien. Però volem ser positius. Posem en Saó un exemple clar que ens aproxime a la situació anhelada. Imaginem un grup valencià de cinc components que triomfa i cobra 5.000 euros per actuació sense producció de so (en tenim alguns que es mouen i s’han mogut en eixes xifres). Si la seua companyia per cada concert contractat li cobra un 10% de comissió (<b>500 euros</b>), cada membre del grup té unes despeses per bolo de 100 euros per dinar, sopar i dormir (<b>500 euros</b>), el lloguer i el gasoil de la furgoneta li costa <b>150</b>euros i ha de pagar un conductor-<i>pipa</i>, un tècnic de so i un tècnic de llums amb les seues dietes (uns <b>600 </b>euros), al remat per cada concert el grup cobra nets 3.250 euros, és a dir, 650 euros per músic. Ara, posem per cas que actuen a l’any 48 vegades. Una xifra espectacular, amb una mitjana d’un concert totes les setmanes de l’exercici (molts ja ho voldrien). Doncs en aquesta situació immillorable, cada músic –d’eixa banda que arrasa en els escenaris i que no baixa mai el preu per actuació– rep a l’any un sou brut d’uns 31.200 euros. Un jornal de 2.600 euros al mes, que descomptades les retencions i els pagaments per estar donats d’alta en el règim d’autònoms es quedarien en uns 2.300 euros nets al mes. Sempre en el millor any de la gira d’un grup i havent tocat sostre. Altra cosa és que eixe ritme de concerts es puga aguantar i que la vida del grup s’allargue el màxim en el temps. Amb eixe sostre del qual parlem pocs grups aguantaran més de 4 o 5 anys. Retallar despeses serà l’objectiu següent: músics acompanyants més barats, hotels més assequibles, menús de carretera i equip tècnic més econòmic.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<b><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Si eres un grup que comença<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Ens hem centrat en les actuacions en directe, que malauradament s’han convertit en l’única font d’ingressos fixa dels artistes. Amb l’era digital i el rebuig majoritari a l’SGAE –pel gros dels grups de la música en valencià– pocs guanyen <i>royalties</i>pels drets d’autor. Un aspecte que ara es pot corregir amb el funcionament d’À Punt Mèdia, una fita importantíssima perquè per fi la música en valencià s’escolta i es veu, amb tot el que comporta i comportarà mentre no hi haja un canvi polític en l’ens públic de comunicació.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Però què passa amb els grups que comencen, els que encara no són contractats per omplir places de poble i camps de futbol? Doncs fan el que bonament poden. Com hem comentat abans, pateixen els entrebancs per facturar als ajuntaments i la resta d’entitats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Fa un parell de dècades, anar a tocar a les sales de concerts de les principals ciutats del País Valencià era una alternativa. Et pagaven un mínim, s’acordava anar a mitges en la recaptació d’entrades, o es buscava un acord que beneficiara el pub o auditori i també el grup. Ara, la cosa és més complicada. Es tanquen més espais de música en directe que se n’obrin i els grups paguen per actuar. Sí, és així, pagues per actuar. A la sala de concerts li ix més a compte punxar música i fer caixa de les barres que invertir en un grup que igual no aporta públic. Arribats a aquest punt, els concerts de les bandes més novençanes es programen prompte i en dies poc atractius. Vull entendre que s’està treballant al respecte des de totes les parts implicades. Si es vol apostar per la cultura musical de base, cal que tots els actors s’assenten per buscar alternatives i traçar un pla que revertisca la situació actual. És necessari, si més no, fer una anàlisi completa que arribe més enllà d’aquestes línies.</span><span style="font-family: "times new roman";"><o:p></o:p></span></span></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-91660065237133883932019-01-17T22:22:00.001+01:002019-01-20T12:14:14.394+01:00Joe Pask. Rock terapèutic<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-3SYCPsk-Rp8/XEDxwKVAxcI/AAAAAAAAJhs/d-poogP5W8sTYptMbxggkrfTX7B15Y8LgCLcBGAs/s1600/Joe_pask_trinquet_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="556" src="https://2.bp.blogspot.com/-3SYCPsk-Rp8/XEDxwKVAxcI/AAAAAAAAJhs/d-poogP5W8sTYptMbxggkrfTX7B15Y8LgCLcBGAs/s1600/Joe_pask_trinquet_1.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La formació de Joe Pask al complet</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><i><br /></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><i>(Publicat. Revista Saó 2018)</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Durant l’escolta dels discos dels premis Ovidi Montllor de 2016, ens va sorprendre la irrupció de <b>Joe Pask</b>. Des de les comarques centrals ens arribaven retalls musicals d’un jove <i>dilanià </i>d’Alcoi que havia deixat l’anglès de les seues primeres cançons, per concebre peces de rock americà en valencià. <b>Josué Miró</b> feia acte de presència en aquells guardons i s’embutxacava el premi al millor vídeo per “Blau”, del disc “A la deriva”. El projecte de Joe Pask es capbussava amb solvència dins de l’escena valenciana.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Ara arriba “Salt”, un treball editat gràcies al micromecenatge, que ja ha tingut bona acollida a les ràdios i a les xarxes socials. Onze talls produïts per <b>Blai Antoni Vañó</b>, productor i músic de capçalera de l’àrea alcoiana, lligat a noms com <b>Els Jóvens, Andreu Valor, Arthur Caravan o We Are Not Brothers</b>, entre d’altres. Benvingudes les melodies guitarreres farcides de versos i relats vitals. Cançons que desprenen un so sincer emmarcat en el gèrene de les <i>americanes, </i>que per les nostres contrades ha popularitzat <b>Miquel Àngel Landete “Senior”</b>. En aquest sentit, sorprén la similitud en la forma de cantar del propi Joe Pask respecte a Senior. Dos artistes que s’han unit en aquest “Salt” per interpretar el mig temps neguitós “Noves companyies” i l’evolutiva “Camins oposats” (més de sis minuts per les sendes oníriques del desamor).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">“Escric cançons també com a forma de fer teràpia”, ens comentà Joe Pask fa unes setmanes en Al ras, d’A punt mèdia. Li vam comprar la definició de rock terapèutic. Ja n’hem parlat ací: la música com a eina d’alliberament. “Salt” té motius per ser escoltat. En la línia escapista i trista destaquem “Sol d’hivern” i l’àcida “El final del nostre món”, amb tot un repàs a la política corrupta del PP: “Pareixia el final de Camps i Barberà / però per històries no van xafar el penal / jo ho veia per la tele i no podia entendre / com untant a fills de puta, mai no vas a perdre. / I em pegava cabotades i volia pensar... / que el final del nostre món està ahí, al caure.”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">En el disc ens és grat gaudir de la musicació del poema de Joan Salvat Papasseït “Dona’m la mà”. El mateix Joe Pask s’encarregava de dir a les xarxes que no coneixia el poeta avantguardista i que entrà a gravar el tema per al concurs Terra i cultura, que apadrina cada any Lluís Llach. Intensa és “Mort i fuga”, un crit amarg de comiat, i un dels meus temes preferits és “El fantasma del passat”, una cursa de guitarres buscant la llum després de l’amargor. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Que quede clar que Joe Pask no és un home orquestra. És una banda al voltant de <b>Josué Miró</b>, amb <b>Andreu Vidal </b>(baix), <b>Víctor Traves</b> (bateria) i <b>Blai Antoni Vañó</b> (guitarres, cors i molt més). Rock per a viure’l en directe. Apunteu dates. La més sonada possiblement siga la del 8 de juny al Festival de les Arts de València. Abans, però, ja hauran presentat disc a Madrid i al Teatre Micalet del Cap i Casal.</span><span style="font-family: "times roman"; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-35638339293398336762019-01-17T21:54:00.000+01:002019-01-20T12:14:29.854+01:00Navegant sobre les emocions<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-3cvt1liJsQ4/XEDptf0cg0I/AAAAAAAAJhY/U_DbnD92TkYpn_tlq5O0dPAYAU7-XCaIgCLcBGAs/s1600/Carles-Pastor-768x574.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="574" data-original-width="768" height="476" src="https://2.bp.blogspot.com/-3cvt1liJsQ4/XEDptf0cg0I/AAAAAAAAJhY/U_DbnD92TkYpn_tlq5O0dPAYAU7-XCaIgCLcBGAs/s640/Carles-Pastor-768x574.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carles Pastor en una imatge en concert de Xepo WS</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><i>(Publicat. Revista Saó 2018)</i></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">“Als peus de la llàgrima, vam marxar molt lluny / volíem viure amb les mans plenes de desitjos breus / no teníem pressa, jo et mirava les cames a la mar”. Així arranca un dels dos discos que hem triat per al present article</span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"> “Andròmina”, de </span><b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Carles Pastor,</b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">no és precisament un estri vell. És més bé un bagul de sentiments compassat per una poesia neta i directa. Preguntes i reflexions fetes cançons davant d’un neguit que sembla empresonar el protagonista real o imaginari de cada composició</span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">“Andròmina” (la Casa Calba) atresora el talent d’aquest músic afincat a la Safor però no s’entendria el resultat sense la mà de <b>Tony Garcia i de Josep Pérez </b>(Ona nua) en la producció i instruments. Perquè el disc ens transporta als millors treballs que s’han concebut al cor de la Ribera, lloc d’expressió artística d’<b>Ona Nua</b>, però també de grans referents com és el cas d’<b>Òscar Briz</b>, qui aporta guitarra i veu en “Fràgil” (de fet “l’Estiu” de Briz és un treball que el propi Pastor reivindica). També la incorporació a la banda d’<b>Abraham Rivas</b> és un valor segur al piano i els teclats. De temes en trobem un grapat per destacar. Potser em quedaria amb el tall dos, un dels <i>hits</i>del disc amb les potents guitarres d’<b>Ivan Espí</b>. “T’acarone” és una lluita entre allò que vols i no pots o deus retindre. “Però no tinc més que donar-te, /sóc un rodamón desordenat / no és recomanable que tornes, / no t’enganxes, fes-me cas”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Després trobem cançons potser més diverses estilísticament respecte a l’inici del disc, però sempre amb el rerefons amarg o amb dosis d’humor o ironia. En eixe camp tenim “El blues de l’Hotel París”, amb el relat poètic d’Estellés, la descriptiva “Liverpool” i la country rock “Vaig fent camí” (original de Lucinda Williams, “Concrete and Barbed Wire”). Perquè al remat, tot i el garbell d’Ona Nua Produccions, Carles Pastor s’hi troba molt a gust amb la música americana (què bonica “Teatres” amb els arranjaments de violins de <b>Jordi Silvestre</b>). El disc s’acaba amb l’amagada “Agárrate a mí María”, de Los Secretos i cantada per Sílvia Pérez Miret (de nou els problemes i l’amargor en escena). <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">“Andròmina és la segona part d’una trilogia final, un tancament d’esquemes mentals i musicals. Potser en aquest cas volia un disc més amable”, explica Carles Pastor. “Les cançons són imatges, o pensaments furtius. És un món personal però també imaginari, amb un present, passat i futur. Potser que Andròmina siga el present encara que tracte de distorsionar les històries senzilles amb elements de l’entorn, intentant no maltractar allò que ix de dins. No és un procés constant, més bé són dèries puntuals”, conclou el cantautor. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Si no coneixeu Carles Pastor, ara teniu una oportunitat per estrenar-se amb “Andròmina” i, després, amb els quatre discos anteriors. <o:p></o:p></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-HBKKN60NL78/XEDqEfgUbMI/AAAAAAAAJhg/TYy4oi_Kt0Igc6dcVnsqk_XsSZa4BmWIACLcBGAs/s1600/NOvembre.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="685" data-original-width="1024" height="428" src="https://1.bp.blogspot.com/-HBKKN60NL78/XEDqEfgUbMI/AAAAAAAAJhg/TYy4oi_Kt0Igc6dcVnsqk_XsSZa4BmWIACLcBGAs/s640/NOvembre.jpeg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Yeray Calvo, veu de Novembre Elèctric, en la presentació a València de "Quart Minvant". Xepo WS</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">L’altra aposta emotiva d’aquest mes és el nou disc de <b>Novembre Elèctric</b>, eixa formació assentada a Madrid per la tenacitat del periodista i músic valencià <b>Yeray Calvo</b>. Com en el disc abans comentat, “Quart Minvant” (Primavera d’Hivern) s’ha pogut editar gràcies al micromecenatge i, possiblement, siga un dels millors discos de pop en valencià d’enguany. No sempre és fàcil trobar un cedé tan equilibrat com el que ha signat <b>Pachi García</b> a la producció (Alisrecord). La clau està en les estructures de la majoria de les cançons: escalades musicals amb incorporació d’instruments, i noves pujades d’intensitat. A més, eixes explosions de sentiments, s’adoben amb textos d’amor, d’estima, de finals sense remei, de trencaments. El disc és per assaborir amb el llibret davant (si has aconseguit l’edició especial de “Quart Minvant” encara tindràs més entreteniment). Al remat, són deu cançons per dibuixar una constel·lació d’històries en les quals els camins de les relacions, les complicitats i els vincles no són gens fàcils. Material per adolescents? No, per a tots els públics. I només cal vore en concert Novembre Elèctric per certificar el projecte del qual formen part, al marge de Calvo, <b>Rodrigo Domínguez, Sergio León, Bert Posada i Adrián Díaz</b>. Cal seguir també la part audiovisual (com apuntem, el món de la comunicació és l’altra vida de Yeray Calvo). Els vídeos no desentonen en eixe context melangiós, de postal millenial, de super 8. Com a anècdota, el propi Calvo explica que “Polaroids”, el tema que tanca el disc, anava a caure de la tria. El productor no el va defensar com sí que ho va fer la banda. Al remat, la cançó s’ha convertit en un petit curtmetratge dedicat a l’amor fidel, aquell que es veu esquinçat per una malaltia que deixa a una de les parts fora del món dels sentiments, de la raó. El treball el signa Àlex Blat (<b>Àlex Martínez</b>, cantant de Tardor). De “Quart minvant” t’agradaran “Abismes”, “Les conseqüències”, “Beneïda innocència”, “Aquells xiquets” o “L’esquerda”. Pop de teclats, de veus dolces i guitarres que converteixen l’escolta en un àlbum de records aliens o qui sap si més personal del que ens pensem.</span><span style="font-family: "times roman";"><o:p></o:p></span></span></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-3159406264758049842018-05-29T20:38:00.004+02:002018-05-29T20:38:51.520+02:00La força de l'interior<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-_tMVwNmQngQ/Ww2cofxq-oI/AAAAAAAAHSs/vtp4dWDBmFUshK5XqNYX1qy6AMhXEUzCwCLcBGAs/s1600/Ine%25CC%2580rcia2.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="853" data-original-width="1280" height="425" src="https://4.bp.blogspot.com/-_tMVwNmQngQ/Ww2cofxq-oI/AAAAAAAAHSs/vtp4dWDBmFUshK5XqNYX1qy6AMhXEUzCwCLcBGAs/s640/Ine%25CC%2580rcia2.jpeg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">INÈRCIA. La banda de Banyeres de Mariola amb nou disc: "Lluita". Foto Garay Green</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Bandes com Auxili (Ontinyent) i Inèrcia (Banyeres de Mariola) es reivindiquen des de les comarques de muntanya del nostre país amb un discurs contundent, clar, solidari i optimista. Els primers presenten Tresors (Propaganda pel fet) i els segons Lluita (Autoeditat). Dos regals per escoltar aquesta primavera.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Podem celebrar-ho. Veus nítides en els versos que lluentegen dins del rock guitarrer d’Inèrcia i també tots els colors corals en les composicions d’aires jamaicans d’Auxili. Dos grups que han tornat enguany amb treballs nous i ganes de pujar graons, cadascú en el seu camp de batalla particular.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><b><span lang="CA">En el cas d’Auxili </span></b><span lang="CA">és evident que no pararan de tocar mentre ells així ho decidisquen. Aclamats pel públic, en els festivals més importants de dins i fora del país, es troben en un any decisiu per enfilar la seua carrera musical. Aquests apunts s’escriuen mentre preparen quatre concerts claus per a la seua gira: la presentació de llarg a la Sala Apolo de Barcelona, el concert al frontó del municipi navarrés de Lizarra, en el Viñarock de Villarrobledo i en la Sala Soundstage de Madrid. A partir d’ací, un estiu i una tardor de no parar. El rodatge ja el van realitzar a casa el 31 de març, en el multitudinari concert del Festival Diània (Ontinyent). </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">El disc conté realment algunes de les joies més ballables i cantables per al 2018. “Hui la liem”, “Com Camot” (amb Panxo de Zoo), “No m’esperes” l’estiuenca i fresca “Converses de balcons” “ i potser el tema més bell del disc “T’escric” (amb Ander de Greeen Valley) consoliden “Tresors” com un cedé de referència per als amants del reggae. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Però en el pack d’Auxili no entren només les seues cançons i un directe de nivell. Cal remarcar la proximitat dels seus membres al públic, la simpatia que desprenen i el bé que comuniquen amb gestos, paraules i naturalitat. I això és una benedicció per a qualsevol grup.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Entrevistats en el magazín Al Ras (d’À Punt Mèdia) foren sincers en tot el que envolta l’escena musical i el seu paper com a grup. Així, van criticar l’ajuntament del seu municipi, Ontinyent, per no recolzar la música en valencià. De fet, “Tresors” és una barreja de cançons d’amor i de denúncia. En aquest segon camp trobem temes que reflecteixen el Procés a Catalunya (“No m’esperes”), el paper de les festes més “sexistes, “privades i feixistes” als pobles (“Hui la liem”) i la corrupció política amb aquella gravació d’Alfonso Rus (mil, dos mil, tres mil, quatre mil...) per contextualitzar el “qui la fa la paga<i>”</i>en “Com Camot” (frase feta que recorda el bandoler de Xàtiva Camot, que acabà mort i esquarterat pels seus propis companys). </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "Times New Roman"; margin: 0cm 0cm 10pt;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-dT_JiEmaOc0/Ww2dE48xHRI/AAAAAAAAHS0/C77UWSXfAL0uMMiwaYuPVa7-O4_5mxbrQCLcBGAs/s1600/AUXILI_tresor.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="853" height="640" src="https://4.bp.blogspot.com/-dT_JiEmaOc0/Ww2dE48xHRI/AAAAAAAAHS0/C77UWSXfAL0uMMiwaYuPVa7-O4_5mxbrQCLcBGAs/s640/AUXILI_tresor.jpeg" width="426" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">AUXILI (Ontinyent) no para de tocar de dalt a baix del país. Foto Xepo WS</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><b><span lang="CA">I ara toca Inèrcia</span></b><span lang="CA">. I toca prestar-li atenció perquè és una de les bandes més coherents i fermes dels darrers anys. So guitarrer compacte i ara, amb “Lluita”, amb una delicada i excelsa producció a càrrec de Kaki Arkarazo dels històrics Garate Studios del País Basc. “Vam barallar diverses opcions i vam pensar que la millor era anar a casa de Kaki Arkarazo. Ens vam decidir perquè per allí han passat grups referents com Berri Txarrak o Vetusta Morla i perquè seria complicat trobar algú amb més experiència que Kaki. També ens atreia la idea de passar uns dies evadits de la civilització a Andoain”.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">L’EP és per a gaudir-lo de principi a fi amb cançons que –si es radiara música en valencià amb major normalitat – tindrien un parell de temes sonant a les emissores més comercials tot el dia. Perquè Inèrcia ha trobat l’equilibri a la seua ràbia i potència instrumental amb aquestes cinc cançons que conformen “Lluita”. Al disc s’escolta tot amb precisió milimètrica d’estudi. Els arranjaments, els cors, l’electrònica, els efectes... “Lluita” és un treball complet, encara que la curta durada faça pensar el contrari.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">De les lletres es fa palès que ens trobem amb un discurs solidari, d’ajuda i estima per la gent que busca la seua particular llibertat. Així es llig en “Refugi”, “Màgia” i “Mans” (aquestes darreres capítol II i I en la seua producció audiovisual, cal vore-les). </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Totes les cançons tenen el seu punt d’emoció. Bé siga amb les tornades, els sons guitarrers, l’ús dels botonets (Martín Arnau & Ibrah Pedernera en la base electrònica de “Màgia”) o les dures veus de Marcos, de Mafalda, en “Mans”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Aitor Estan, veu del grup, reconeix que viure allunyat dels pols d’atracció i creació musical (València o Barcelona) no és fàcil per a un grup d’un poble menut de muntanya. “Suposa fer molts kilòmetres en cotxe. La nostra zona no està massa integrada en l’escena de la música en valencià i els pocs festivals són molt joves i autogestionats. Al País Valencià la majoria de concerts es fan a l’àrea de la Marina o prop de València i això fa que siga més difícil per nosaltres, que vivim lluny i que, per lògica, arrosseguem menys quantitat de gent”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Però Inèrcia va. I això és el més important. La formació de Banyeres de Mariola segueix fent la seua disc rere disc. A per totes!</span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman"; font-size: 18pt;"><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Article publicat a la revista Saó d'abril de 2018</i></span></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-27794256410516782742018-04-27T19:34:00.003+02:002018-05-01T00:07:28.399+02:00L'Estellés més íntim de Pau Alabajos<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-K18Lw53p4L0/WuNdJLOpX7I/AAAAAAAAGxM/-VAGnIZ0FUkI01Ibvgy0pheQQ4JjjXIWACLcBGAs/s1600/PAUALABAJOS_ciutatacaudorella_247.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="640" src="https://4.bp.blogspot.com/-K18Lw53p4L0/WuNdJLOpX7I/AAAAAAAAGxM/-VAGnIZ0FUkI01Ibvgy0pheQQ4JjjXIWACLcBGAs/s640/PAUALABAJOS_ciutatacaudorella_247.jpg" width="425" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pau Alabajos per Xepo WS</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>88</o:Words>
<o:Characters>506</o:Characters>
<o:Company>BB</o:Company>
<o:Lines>4</o:Lines>
<o:Paragraphs>1</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>621</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Alabajos
continua amb la seua producció musical ferma i sincera. Un esforç constant que
l’ha situat entre els grans de la Cançó actual, amb tot un seguit de discos que
ens ajuden a entendre la música valenciana dels darrers quinze anys i bona part
del que li ha passat al nostre país durant eixe temps. Ara torna a la palestra
amb el disc “Ciutat a cau d’orella” (Bureo Músiques). Dotze poemes d’Estellés
que han marcat l’aprenentatge poètic, musical i, perquè no, vital, del
cantautor de Torrent. Conversem amb Pau Alabajos en dies frenètics, just abans
de la presentació del disc al Teatre Micalet de València.<o:p></o:p></span></span></b></div>
<!--EndFragment--><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>14</o:Words>
<o:Characters>80</o:Characters>
<o:Company>BB</o:Company>
<o:Lines>1</o:Lines>
<o:Paragraphs>1</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>98</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Dins de la immensitat creativa de Vicent
Andrés Estellés, què ha motivat aquesta tria de poemes?<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>100</o:Words>
<o:Characters>574</o:Characters>
<o:Company>BB</o:Company>
<o:Lines>4</o:Lines>
<o:Paragraphs>1</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>704</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Són dotze
poemes que d’una manera o d’una altra m’han marcat en la meua trajectòria
artística. És a dir, són poemes que des de ben jove he anat llegint i m’han
influït en la forma d’escriure i que pense que tenen una força poètica molt
gran. Evidentment se n’han quedat fora molts i alguns dels que he triat ja
havien estat enregistrats per altra gent com “Coral Comput” per Ovidi Montllor,
“Els amants”, recitat per Ovidi o cantat per Bertomeu… al remat el que volíem
era fer la nostra lectura pròpia i sobretot fer un disc conceptual, que poguera
ser un espectable en el qual hi haguera molt de diàleg entre poesia i música.
Per això és el meu Estellés íntim, o el que més m’ha tocat el cor. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>26</o:Words>
<o:Characters>149</o:Characters>
<o:Company>BB</o:Company>
<o:Lines>1</o:Lines>
<o:Paragraphs>1</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>182</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Parlem del procés de gravació. T’has envoltat
d’alguns dels teus músics de confiança, també de nous, però els teus seguidors
notaran la signatura en la producció de Santos&Fluren.<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">Ha sigut un
treball en el qual hem posat molt poquetes mans. Jo he portat a l’estudi les
cançons amb la guitarra, enregistrades amb la gravadora i les hem treballat des
de zero, des de l’esquelet que li hem lliurat als productors artístics, Santos
i Fluren. Tots dos treballen com un tàndem. Santos se n’ocupa més bé de
l’estructura de la cançó i de la part més rítmica i Fluren té un poquet més de
fantasia, d’arranjaments, és qui posa els pianos i les guitarres. Després he
comptat amb Laura Navarro, com sempre, al violí i en alguns arranjaments de
corda, dels més bonics del disc. També Adriana Sena, que ha tocat el violoncel
i que ja havia col·laborat en altres treballs i que s’ha afegit a la formació
de directes. Hem comptat amb La Lira Ampostina, que és una banda simfònica
d’Amposta. Ha tocat el tema “Coral Comput” per al qual el músic de Tarragona
Roger Conesa va fer un arranjament preciós, que li donava un poquet eixe aire
de música popular. Com que Estellés parlava molt sobre la terra i les
tradicions hem buscat lligar-ho amb eixa sonoritat.</span><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 20pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">“Volíem musicar un Estellés més actual, vigent i
avantguardista, per això hem comptat amb la producció de Santos&Fluren
(Izal, Love of Lesvian, Sidonie…)”<o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 20pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></i></b></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-D-FV-BeG_EI/WuNezqmGvrI/AAAAAAAAGxY/xCE1QEG_3Ws2jnQzevNA1qvpp65xKP8rgCLcBGAs/s1600/PAUALABAJOS_ciutatacaudorella_272-3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="425" src="https://3.bp.blogspot.com/-D-FV-BeG_EI/WuNezqmGvrI/AAAAAAAAGxY/xCE1QEG_3Ws2jnQzevNA1qvpp65xKP8rgCLcBGAs/s640/PAUALABAJOS_ciutatacaudorella_272-3.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pau Alabajos presenta enguany el disc estellesià "Ciutat a cau d'orella"</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 20pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 20pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></b>
<br />
<br />
<br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></b>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">En el panorama musical valencià vivim un
moment de saturació estellesiana? O el que cal és buscar noves musicacions?<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">No crec que
n’hi haja saturació de cançons. Estellés era tan prolífc que hi ha moltíssima
literatura seua que encara no s’ha treballat, que no s’ha musicat, que no s’ha
convertit en cançó. A més a més, com era un poeta tan metòdic en la mètrica això
fa que es puguen fer moltíssimes lectures i relectures d’Estellés. El que sí
que és veritat, des del meu punt de vista, és que l’objectiu que teníem era
portar Estellés al dia d’avui, fer-lo vigent i actual i per això el llenguatge
que hem utilitzat s’allunya una miqueta del classicisme i intenta ubicar-se en
sons més moderns, més actuals i avantguardistes. Per això vam comptar amb
Santos i Fluren que venen d’un tipus de produccions més <i style="mso-bidi-font-style: normal;">indies</i> després de treballar amb Izal, Love of lesbian, Sidonie,
Supersubmarina… en definitiva amb grups més urbans i més tenint en compte que
aquest disc es diu “Ciutat a cau d’orella”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 20pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">“Són poemes escrits a la València de la dictadura,
de la postguerra. En un ambient duríssim que comença a semblar-se a l’actual,
després de la “llei mordassa” i de la pèrdua de drets civils”<o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Del nom del disc voldríem parlar. Per què
“Ciutat a cau d’orella” i no, per exemple, l’Estellés lligat a l’Horta, als
pobles?<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Hem triat
aquest títol perquè hi ha uns homenatges implícits a la ciutat de València,
però també a qualsevol altra ciutat que puga haver viscut un amor com el del
poema “Els amants”, per exemple. I a més a més perquè és el títol del primer
llibre escrit en valencià per Vicent Andrés Estéllés, la qual cosa ens servia
de punt d’inici i de tria simbòlica d’eixa decisió personal de començar a
escriure en valencià en una època duríssima de repressió i de censura. Per què
no hem escollit l’Horta? Els poemes que ell escriu en eixe temps, d’on hem
triat els textos, és just quan Estellés és periodista en Las Provincias i està
vivint la ciutat molt aprop. Ha abandonat el Burjassot de la seua joventut i
se’n va al carrer Micer Mascó 17 a viure a València i a fer una crònica de la
ciutat de la dictadura, de la postguerra, que és terrible però on intenta sempre
trobar una mirada d’esperança. Estellés buscava la bellesa en un ambient que és
molt dur i que s’assembla al que està passant ara, després de la “llei
mordassa” amb alguns drets civils que estem perdent a la carrera. Per exemple
amb el tema dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">rapers</i> que han sigut
processats.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">El disc <i>(Fitxa)</i></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><span style="font-size: 12pt;">“Ciutat a cau d’orella” ha estat enregistrat als
estudis Blind Records de Barcelona i masteritzat als estudis Kadifornia
Mastering, d’El Puerto de Santa María. Els poemes de Vicent Andrés Estellés
musicats són “Crònica especial”, “Els amants”, “D’un any” (llibre de
meravelles), </span><span style="font-size: 12pt;">“Sonata d’Isabel”
(Sonata d’Isabel), “També”, “Testament mural”, “Memòria tristíssima”, “Postal”,
“Show”, “Saló”, “Coral romput” i “Cançó de bressol”. El treball es completa amb
un acurat treball gràfic i conceptual en tots els camps de la comunicació
(Disseny del disc Raquel Escrivà, Maquetació David Vila, Web Laia Marqués i
Fotografia Xepo WS). Modestament, crec que “Ciutat a cau d’orella” alberga un
tema que destaca i molt. En temps de cançons efímeres, </span><i style="font-size: 12pt;">teasers</i><span style="font-size: 12pt;"> promocionals i píndoles musicals paga la pena escoltar els
vora cinc minuts de “Sonata d’Isabel”. </span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/b-e_hGI6Xiw/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/b-e_hGI6Xiw?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12pt;"><b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>(Publicat a la Revista Saó de Març de 2018)</i></span></b></span></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-69881945467492504672018-04-02T18:28:00.000+02:002018-04-03T19:47:20.389+02:00#6cordesi88tecles en Al ras d'À punt mèdia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-vsQ52BsDNJ8/WsJUEKxFWjI/AAAAAAAAF8E/hUWIKetQn1klzqV08U8f9WQwNeeCpSK9wCLcBGAs/s1600/Urba%25CC%2580lia%2BRurana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-vsQ52BsDNJ8/WsJUEKxFWjI/AAAAAAAAF8E/hUWIKetQn1klzqV08U8f9WQwNeeCpSK9wCLcBGAs/s400/Urba%25CC%2580lia%2BRurana.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Urbàlia Rurana</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Aviat farà quatre mesos de la posada en marxa de la ràdio d'<a href="http://www.apuntmedia.es/"><b>À punt Mèdia. </b></a></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Des del primer dia estic embarcat en el magazín Al ras, amb la bona gent que capitanegen <b>Ernest Parra, Jèssica Crespo i Joan Tur</b>.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Tots els dijous en <b>#6cordesi88tecles</b> convidem un grup de la música en valencià a l'estudi de Burjassot perquè presente les seues cançons en directe. L'experiència no pot ser més gratificant. I, a més a més, estem d'enhorabona perquè per les vesprades comptem amb el programa <b><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/territori-sonor">Territori Sonor,</a></b> per on passa el milloret de l'escena musical valenciana de la mà d'Amàlia Garrigós. Per altra banda, entre setmana, també pose la veu per les vesprades en Caixa de ritmes (la selecció musical de la ràdio).</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Ací us deixe una selecció fotogràfica de tots els grups i solistes que ens han acompanyat fins ara en <b>#6cordesi88tecles d'Al ras.</b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Evidentement no estan tots i en vindran molts més. Recordeu que teniu totes les entrevistes en el <b><a href="https://www.apuntmedia.es/programes/al-ras">web </a></b>d'À punt mèdia i que podeu escoltar en directe la secció tots els dijous a partir de les 12, després de l'informatiu.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">I si teniu un disc per mostrar al món no dubteu i <b><a href="mailto:vicentcontri@gmail.com">contacteu</a></b> amb nosaltres.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Us esperem, ens escoltem.</span><br />
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-24OMoEZ0qC8/WsJTELiWIXI/AAAAAAAAF70/QuJ7ToHYSsEOkjz1cYvcQC5ZKHpZOJGKACLcBGAs/s1600/Pau%2BAlabajos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="300" src="https://2.bp.blogspot.com/-24OMoEZ0qC8/WsJTELiWIXI/AAAAAAAAF70/QuJ7ToHYSsEOkjz1cYvcQC5ZKHpZOJGKACLcBGAs/s400/Pau%2BAlabajos.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb Pau Alabajos i Josep Rodríguez (redactor d'Al ras)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-AtTpski5XyE/WsJTZAQUpqI/AAAAAAAAF74/SFqbtTp16r8yjRqFO3xnadZMC8Bw7KgxQCEwYBhgL/s1600/Tardor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-AtTpski5XyE/WsJTZAQUpqI/AAAAAAAAF74/SFqbtTp16r8yjRqFO3xnadZMC8Bw7KgxQCEwYBhgL/s400/Tardor.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Recepció de Tardor</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-oENx_0kdCoA/WsJTxc268aI/AAAAAAAAF8I/I3BtiUTcyfgMa1a64uL5gTtaPUwWZfGNACEwYBhgL/s1600/MIREIA%2Bi%2BBORJA.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="300" src="https://3.bp.blogspot.com/-oENx_0kdCoA/WsJTxc268aI/AAAAAAAAF8I/I3BtiUTcyfgMa1a64uL5gTtaPUwWZfGNACEwYBhgL/s400/MIREIA%2Bi%2BBORJA.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mireia Vives i Borja Penalba en l'actuació</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-98roRAFtulc/WsJU8YuXWgI/AAAAAAAAF8U/oE8KjKFsnFkdYrXepZr1RqUAsAh39uwLQCLcBGAs/s1600/Arrop%2Bi%2Btalladetes.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1494" data-original-width="1600" height="298" src="https://1.bp.blogspot.com/-98roRAFtulc/WsJU8YuXWgI/AAAAAAAAF8U/oE8KjKFsnFkdYrXepZr1RqUAsAh39uwLQCLcBGAs/s320/Arrop%2Bi%2Btalladetes.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arrop i tallaetes</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br />
<div>
<br /></div>
<br />
<br />
<div>
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-HUwEvJZ_dzY/WsJUwW_VjQI/AAAAAAAAF8Q/iULhMHAY_I4u746U5vKqqkRC7wKerfGDwCLcBGAs/s1600/SMOKING.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="900" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-HUwEvJZ_dzY/WsJUwW_VjQI/AAAAAAAAF8Q/iULhMHAY_I4u746U5vKqqkRC7wKerfGDwCLcBGAs/s400/SMOKING.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Smoking Souls</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-VhCpfb_j_ac/WsJVODHyJNI/AAAAAAAAF8Y/ngYS_Tk2g6ImRAMcDPhuPa7vG8H1gehEQCLcBGAs/s1600/Amb%2BElies.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-VhCpfb_j_ac/WsJVODHyJNI/AAAAAAAAF8Y/ngYS_Tk2g6ImRAMcDPhuPa7vG8H1gehEQCLcBGAs/s400/Amb%2BElies.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb Elies Monxolí i Jèssica Crespo</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-RCaksueJajY/WsJVmdHmAWI/AAAAAAAAF8c/j_JiSXXv8l4EDtecRKaIldbz0kXzmeR5wCLcBGAs/s1600/Abraham%2BRivas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://2.bp.blogspot.com/-RCaksueJajY/WsJVmdHmAWI/AAAAAAAAF8c/j_JiSXXv8l4EDtecRKaIldbz0kXzmeR5wCLcBGAs/s400/Abraham%2BRivas.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Abraham Rivas</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br />
<div>
<br />
<div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-abSO3ab2Os8/WsJVxjqBrtI/AAAAAAAAF8k/31E2ZKTmr8kusSeQZ0nBPgoIOnzzaBmiACLcBGAs/s1600/GEM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="900" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-abSO3ab2Os8/WsJVxjqBrtI/AAAAAAAAF8k/31E2ZKTmr8kusSeQZ0nBPgoIOnzzaBmiACLcBGAs/s400/GEM.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb GEM</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-5tiuoMYZJd8/WsJV9ynUXKI/AAAAAAAAF8o/X8ZrHES0mysKaitIjklp8ET7JCKFjk4wACLcBGAs/s1600/Vadebo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://2.bp.blogspot.com/-5tiuoMYZJd8/WsJV9ynUXKI/AAAAAAAAF8o/X8ZrHES0mysKaitIjklp8ET7JCKFjk4wACLcBGAs/s400/Vadebo.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vadebo</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Tfeg8SDymV8/WsJWYXSr0sI/AAAAAAAAF8w/hc_qvy9zuBI67ahj8BT3s9RhAohARhPqQCLcBGAs/s1600/Miquel%2BPe%25CC%2581rez%2Bi%2BMaria%2BJesu%25CC%2581s%2BMoreno.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-Tfeg8SDymV8/WsJWYXSr0sI/AAAAAAAAF8w/hc_qvy9zuBI67ahj8BT3s9RhAohARhPqQCLcBGAs/s400/Miquel%2BPe%25CC%2581rez%2Bi%2BMaria%2BJesu%25CC%2581s%2BMoreno.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Miquel Pérez i Maria Jesús Moreno</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-7ZtX7MfICgY/WsJWsUb_5aI/AAAAAAAAF80/UxzhLUntEFkgAKszr5PFmfS9i0eu3FYBQCLcBGAs/s1600/Amb%2BErnes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-7ZtX7MfICgY/WsJWsUb_5aI/AAAAAAAAF80/UxzhLUntEFkgAKszr5PFmfS9i0eu3FYBQCLcBGAs/s400/Amb%2BErnes.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Amb el company Ernest Parra (Al ras)</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-sd3iIwRfiN4/WsJXDEs2_BI/AAAAAAAAF9A/S1MzaBxEsFYe3BcvyO9JhYggKZYHbqK6ACLcBGAs/s1600/Bertomeu.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://2.bp.blogspot.com/-sd3iIwRfiN4/WsJXDEs2_BI/AAAAAAAAF9A/S1MzaBxEsFYe3BcvyO9JhYggKZYHbqK6ACLcBGAs/s400/Bertomeu.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bertomeu amb Joan Tur (Al ras)</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-8dIZu_ypGtM/WsJXharMtgI/AAAAAAAAF9M/92RF0QoDPUI-kdSV4LGRDGkD7Rjwnrw6ACLcBGAs/s1600/NUC.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="848" data-original-width="1200" height="282" src="https://1.bp.blogspot.com/-8dIZu_ypGtM/WsJXharMtgI/AAAAAAAAF9M/92RF0QoDPUI-kdSV4LGRDGkD7Rjwnrw6ACLcBGAs/s400/NUC.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nuc a l'entrada d'A punt mèdia</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-IG8rX920UGs/WsJXzjdGohI/AAAAAAAAF9Q/K-c4jWTJsdgJdl_HY6KiCatj57OyI0HwACLcBGAs/s1600/Jonatan%2BPenalba.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://3.bp.blogspot.com/-IG8rX920UGs/WsJXzjdGohI/AAAAAAAAF9Q/K-c4jWTJsdgJdl_HY6KiCatj57OyI0HwACLcBGAs/s400/Jonatan%2BPenalba.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jonatan Penalba entre Pere Rodenas i Hèctor Peropadre</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-Oz0cXbqNj00/WsJYIcas3LI/AAAAAAAAF9c/0sXg3MNWOG0OmOmSPFCdDKyPgnxg1TPPACLcBGAs/s1600/Vicent%2BTorrent.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://3.bp.blogspot.com/-Oz0cXbqNj00/WsJYIcas3LI/AAAAAAAAF9c/0sXg3MNWOG0OmOmSPFCdDKyPgnxg1TPPACLcBGAs/s400/Vicent%2BTorrent.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vicent Torrent en el programa fet a l'Ajuntament de València</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-kN9DykIN7HE/WsJYZEAAsiI/AAAAAAAAF9g/PJXpJZ5-VZA2x7PCqxg--iNlxyR-4BRXACLcBGAs/s1600/INe%25CC%2580rcia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-kN9DykIN7HE/WsJYZEAAsiI/AAAAAAAAF9g/PJXpJZ5-VZA2x7PCqxg--iNlxyR-4BRXACLcBGAs/s400/INe%25CC%2580rcia.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Inèrcia</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-yi1WJkHnrl8/WsJYkZKiD4I/AAAAAAAAF9k/D1tFxyRvKGo6tZlj7jdpyeiQV-ApEsASACLcBGAs/s1600/Xepo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="300" src="https://3.bp.blogspot.com/-yi1WJkHnrl8/WsJYkZKiD4I/AAAAAAAAF9k/D1tFxyRvKGo6tZlj7jdpyeiQV-ApEsASACLcBGAs/s400/Xepo.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En la redacció amb el fotògraf Xepo WS</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br />
<br /></div>
</div>
</div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-65832397727558347512018-03-30T09:20:00.001+02:002018-03-30T09:21:44.383+02:00VADEBO. Consciència i diversió<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Voem5yny5hQ/Wr3kZBXYGtI/AAAAAAAAF2A/3EVt-KDjk8oZ5xMQAgLmAzEOBEZ-DKVIgCLcBGAs/s1600/FOTO%2B1.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-Voem5yny5hQ/Wr3kZBXYGtI/AAAAAAAAF2A/3EVt-KDjk8oZ5xMQAgLmAzEOBEZ-DKVIgCLcBGAs/s400/FOTO%2B1.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vadebo en la presentació del disc "La por" a València. V. X. C.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: white; color: black;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: white; color: black;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Hi
havia ganes de saber si el llistó dels <a href="https://vadebo.org/">Vadebo</a> havia pujat poc o molt amb el nou
disc. Així que el passat 15 de febrer ens vam apropar a la presentació en
concert de "La Por" (Maldito Records) en la sala 16 Toneladas de
València. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: white; color: black;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Escoltat
el disc (en directe i a casa) intuïm que Vadebo té potencial artístic per consolidar-se
entre el públic de masses. En aquest nou capítol musical per a fer l’assalt
estem d’acord que és un treball més ambiciós, per les col·laboracions, la
producció i els continguts, i en un context clau per a una banda que ha decidit
caminar entre el rock de guitarres, el mestissatge, el reggae, el rap, els sons
llatins i les pinzellades electròniques. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: white; color: black;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">“La
Por” és un disc ric en ritmes i amb algunes tornades ben parides. Però on
destaca sobretot és en el discurs social que recorre cadascuna de les deu composicions.
La societat viu amb por i el relat dels Vadebo parla de la diversitat de temors
que té la gent. Ja el primer tall és un compendi de situacions que dibuixen
eixa sensació de pànic per a desembocar en un recorregut musical ben carregat
de crítiques. Així “La condemna” parla de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“repressió,
mordassa i barrots”</i> (amb menció expressa d’ànim per al raper Valtonyc, condemnat
a tres anys i mig per les seues cançons); “Al foc” és un crit per la
resistència i contra la corrupció: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Al
foc, amb el món dirigit per la por, al foc, amb les mentides, al foc, amb els
farsants corruptes dictadors, que en arribar la nit cremen com un ninot”</i>; i
així una darrere de l’altra. Sense pausa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: white; color: black;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">En
l’estrena del disc a València, el guitarrista Víctor Ferreró, va fer de mestre
de cerimònies per a la premsa i, arribat el moment, explicà les facilitats
posades pels diferents artistes que han col·laborat en “La por”. Laura Esparza
en “Abraçades viatgeres”, les raperes Machete en boca en “Misèria”, Josep
“Panxo” de La Raíz en “La pols de la por” (cent euros a la corda que serà un
dels temes que millor funcionarà) i la frenètica i vitalista “Somnis”, amb
Adrià Salas de La Pegatina. <o:p></o:p></span></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>348</o:Words>
<o:Characters>1985</o:Characters>
<o:Company>BB</o:Company>
<o:Lines>16</o:Lines>
<o:Paragraphs>3</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>2437</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: white; color: black;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Així
que això va de bo, certament. Una bona producció a càrrec de Sam Ferrer, amb
els tècnics Tony García i Carles Zapater, un acurat disseny de Münster Studio i
la companyia de management Pro21, per mirar de recollir els fruits sembrats per
bandes com Aspencat o Zoo. El mercat del <i>“reggae-rock
tecno-rapejat”</i> està que no para. I alerta! Ja venen els nous discos
d’Auxili I Atzembla. Festival.</span><span style="font-family: "arial";"><o:p></o:p></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-LBpgOiHh5NE/Wr3k2XZec5I/AAAAAAAAF2E/ItNdAuMEbtkzYI-ma-0FsHIOGk8GHi0ZgCLcBGAs/s1600/Foto%2B2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1143" data-original-width="1600" height="285" src="https://4.bp.blogspot.com/-LBpgOiHh5NE/Wr3k2XZec5I/AAAAAAAAF2E/ItNdAuMEbtkzYI-ma-0FsHIOGk8GHi0ZgCLcBGAs/s400/Foto%2B2.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"La por" és l'aposta de Vadebo per a 2018. V. X. C.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: white; color: black;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-83511426637315049772018-03-30T08:59:00.001+02:002018-03-30T09:13:26.807+02:00Pop en augment<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-BBpOLRY9IO4/Wr3fw-mFUDI/AAAAAAAAF10/o1O3wWI09wIpzZT_DBuFbMDkUZV0NgoLQCLcBGAs/s1600/3-%2BNuc-por-Esther-Cuenca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="266" src="https://2.bp.blogspot.com/-BBpOLRY9IO4/Wr3fw-mFUDI/AAAAAAAAF10/o1O3wWI09wIpzZT_DBuFbMDkUZV0NgoLQCLcBGAs/s400/3-%2BNuc-por-Esther-Cuenca.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge promocional de NUC. Esther Cuenca</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large; mso-ansi-language: ES-TRAD;">El que
passa a la Safor i la Marina Alta és probablement una qüestió d’estadística o
de conjuntura generacional. També ho és el fet d’escriure sobre grups de dues
comarques amb excelsa tradició musical i on l’ús i el coneixement del valencià sol
liderar les enquestes que realitza la Generalitat. El cas és que bona part de
la nova fornada del pop i del rock en valencià està sorgint als dos costats del
riu Molinell. De moment encara se situen en un segon pla, però espenten i
intenten fer forat en l’escena musical valenciana. Està per vore si obriran
bretxa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large; mso-ansi-language: ES-TRAD;">En
aquest número de Saó posem la lupa en tres formacions que busquen aquest espai
–Tremp, Gin Lemon’s i Nuc– i que podem col·locar a l’estel d’altres epicentres
pop que encapçalen grups o solistes de diferent recorregut, però tots ells consolidats:
Àrea de la Ribera Alta-La Costera (Ona Nua, l’Emperador, Òscar Briz, l’Home
Brut i Gem, per citar-ne alguns), Àrea de l’Alcoià-El Comtat (amb Júlia i
Arthur Caravan al front) i València (amb bandes com Tardor, Gener, Geografies o
Mai Mai). Cadascun dels grups amb els seus matisos i, clar està, no hi són tots.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large; mso-ansi-language: ES-TRAD;">A la Marina
i la Safor viure del pop-rock o de l’indie no és fàcil. Són dues comarques
acostumades al regnat de bandes històriques de Pego, Xaló i Gandia que a més a
més han manat o manen en els escenaris de tot el país: la Gossa Sorda,
Aspencat, Smoking Souls i Zoo. Cap d’elles va optar pel pop en les respectives
trajectòries, així que la presència d’aquesta generació de bandes recents té el
valor afegit de marcar una altra tendència. I això, si més no, és enriquidor. I
no serà perquè no hi ha o ha hagut fils musicals interessants, com els obterts fa
poc anys per Matís, Deliri i King Kong Boy (a llegir en propers números).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Però
anem al tall. Tremp i Gin Lemon’s són grups apenes separats geogràficament per
cinc kilòmetres, la distància que trobem entre Gata de Gorgos i Pedreguer. Els
primers són de Gata (5.800 habitants) i els segons de Pedreguer (7.400
habitants). Tremp compta ja amb dos discos i cueja encara “Zaindu”, que van
rodar l’any passat, després de la seua edició en la segona meitat de 2016.
L’arquitecte de les cançons és Paco Sirerol. Poesia de desamors, d’existencialisme,
de principis i finals i d’un interés per explicar bé les històries (“Jo vull”,
“Zaindu”, “Poeta morta”, “Retrovisor”…) interessants. Editat per Mésdemil i amb
la marca personal de Mark Dasousa a la producció (Atomic Studio. Ondara). Ara tornen amb temes excel·lents com este "Cors que escalen la pluja".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/L0yu8dB3l-8/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/L0yu8dB3l-8?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Gin lemon’s
naix a Pedreguer, un dels pobles més importants del País Valencià pel que fa a
la música en directe. Del mateix municipi són –poca broma– els Mox Nox<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(amb treballs com “Damnatio Memoriae”
–Premi Ovidi Montllor de rock en 2013– , “Or i baladre” i el fantàstic EP de
2017 “Cova Ampla”).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">Doncs
bé, els Gin Lemon’s debutaren amb “Irreflexions” (2016. Autoeditat) un treball
notable produït pel denier Joel Gilabert (Meteor) als Soundskeys Studios del
Verger. Cançons farcides d’optimisme i ritme. Ells diuen que “volen parar de
pensar”, deixar-se portar per les melodies i “viure el moment”. El cas és que
el vídeo “París” (el segon tall del disc) és una reivindicació d’allò que et
demana el cor, un relat sobre una relació amorosa amb final feliç. A “Irreflexions”
hi ha temes que ens indiquen què volen ser Gin Lemo’ns a curt i mitjà termini: base
rítmica repetitiva i sintetizadors per esclatar en tornades corregudes com en “Identitat
distorsionada”, “La magia de l’instant” o “Tornar a començar”. Caldrà vore l’evolució.
</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/uYUw1_rWooU/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/uYUw1_rWooU?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>627</o:Words>
<o:Characters>3578</o:Characters>
<o:Company>BB</o:Company>
<o:Lines>29</o:Lines>
<o:Paragraphs>7</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>4394</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large; mso-ansi-language: ES-TRAD;">El darrer
grup d’aquest mes a Saó és Nuc (Premi Ovidi Montllor al grup revelació de 2017).
La formació de la Safor (amb el mateix nom que una banda de Figueres) ha aparegut
fruit de la unió de diferents músics curtits en altres projectes. Veu tendra i
mesurada (la de de Deo) per a una proposta guitarrera i melòdica que s’ubica en
el mateix camí estílistic obert pels Smokings Souls, amb qui comparteixen
productor (de nou Mark Dasousa). El disc de presentació “Arran del mar” ens
convida a imaginar que tindran una trajectòria sòlida. Records de la infantesa,
reivindicació de l’amistat, de la solidaritat, de les dones i del medi ambient…
Cançons ben construïdes com “Viatgera de l’espai”, “Mai”, “Pluja de cendra”,
“Forta” o “Salitre”. Tot ben lligat i amarrat. Són Nuc. L’oferta musical
s’amplia des de les comarques centrals valencianes.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/tF5Fz9pTJ1E/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/tF5Fz9pTJ1E?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>(Publicat a la revista Saó de gener de 2018)</i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-7683620183310716372018-03-30T08:46:00.000+02:002018-03-30T09:37:11.302+02:00On habita el desig de fer cançons<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-MZLjaq64n4o/Wr3bsIxtzhI/AAAAAAAAF1g/ao8HRZtJeVk_hDigzyDofSHbUf-PZvXIgCLcBGAs/s1600/XS%2B%25C2%25B7%2BBANDA%2B%25C2%25B7%2BPOSSE%2B3%2B%2528C%2529%2BXepo%2BWS%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1451" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-MZLjaq64n4o/Wr3bsIxtzhI/AAAAAAAAF1g/ao8HRZtJeVk_hDigzyDofSHbUf-PZvXIgCLcBGAs/s640/XS%2B%25C2%25B7%2BBANDA%2B%25C2%25B7%2BPOSSE%2B3%2B%2528C%2529%2BXepo%2BWS%2B2.jpg" width="579" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Xavi Sarrià envoltat de la seua banda. Xepo WS</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El 2018 s’estrena amb bones sensacions per a la música valenciana. La
posada en marxa de la ràdio pública d’À punt obri una finestra important per
als grups i solistes que gaudixen des de l’11 de desembre d’un mitjà de país
per difondre les seues creacions. Ara cal que l’engranatge de tot plegat
(artistes, mànagers, estudis de gravació, promotors, sales i segells) comulguen
amb el nou espai comunicatiu per traure’n rèdit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><span style="font-size: 14pt;">Pel que fa als discos del darrer trimestre de l’any passat volem
remarcar dues produccions interessants. La primera és el projecte en solitari
de </span><a href="http://www.xavisarria.cat/" style="font-size: 14pt;">Xavi Sarrià</a><span style="font-size: 14pt;">, líder d’Obrint Pas, que ha decidit fer un parèntesi en la seua
tasca com a escriptor i editor per tornar a enregistrar cançons i embarcar-se
en la gira del disc “Amb l’esperança entre les dents” (Propaganda pel fet). La
segona referència és el retorn del </span><a href="https://mesdemil.bandcamp.com/album/trineu-peix-cru" style="font-size: 14pt;">Trineu </a><span style="font-size: 14pt;">Tanoka, –ara com a Trineu– amb el
tercer disc “Peix Cru”. Un treball que s’ha convertit en la darrera edició del
segell Mésdemil, que ha baixat la persiana després de 10 anys de vida.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Xavi Sarrià. “Amb
l’esperança entre les dents”<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L’expectativa creada pel disc de Xavi Sarrià era normal. Obrint Pas ha
sigut el grup valencià de rock en català més important de la història i el seu
públic ho esperava. Alguns, però, pensàvem que potser Sarrià canviaria el rumb
de la seua música cap a altres territoris menys explorats o explotats per
Obrint Pas. No ha estat així. </span><span style="font-size: 14pt;">Continuïtat. Ingredients per mantenir l’èxit i tocar
(que no és poc). I el més important, el retorn al lideratge. Perquè la seua
temàtica, amb continguts definits fa temps, disposa de seguidors fidels –i més
que en vindran, segurament– i això és fonamental per a viure de la música.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Sarrià –deixant a un costat el lèxic combatiu i reivindicatiu
majoritari de sempre– ha tornat a signar lletres excel·lents. “Ànimes
navegables” és magnífica: pels versos, les imatges, pel ritme i per la
intensitat de la història. Un relat del qual és coneixedor el propi Sarrià,
quan viatjà a Grècia per tocar davant dels refugiats. Un poema d’amor i recerca
de refugi que sembla tindre seguida en “Lluny”.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><span style="font-size: 14pt;">Un tant del mateix passa amb “On habita l’aire”. Declamació pura i dura.
Lectura epistolar que desemboca en una tornada potent, emotiva. La resta del
disc complirà amb els desitjos dels fans. A més, Sarrià ha creat un grup solvent
i explosiu per als directes. A </span><i style="font-size: 14pt;">petar-ho.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /></i></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-qzwYnknwMDw/Wr3cL3B2Y7I/AAAAAAAAF1o/IgMWxA0dxHYC_vK5K5WFq4NUnBzPFZe7gCLcBGAs/s1600/TRINEU%2BDIRECTE.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1215" data-original-width="1600" height="302" src="https://2.bp.blogspot.com/-qzwYnknwMDw/Wr3cL3B2Y7I/AAAAAAAAF1o/IgMWxA0dxHYC_vK5K5WFq4NUnBzPFZe7gCLcBGAs/s400/TRINEU%2BDIRECTE.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Trineu en la festa de comiat de Mésdemil a la Sala 16 Toneladas de València. V. X. C.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Trineu. “Peix cru”<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El tercer disc de Trineu és més que notable (amb tot, tampoc es va
endur cap premi en els darrers Ovidi, igual que Xavi Sarrià). El cantant i
guitarrista Xavier Blesa (responsable de la música i els textos) és un
personatge ben interessant i la seua ment és capaç de crear estructures
musicals riques i intenses. Les lletres, a més a més, se separen de
convencionalismes. Recursos estilístics, imatges i situacions que es lliguen
per transmetre històries com la de “Dies grisos” i l’espera llarga d’un amor
que no torna: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Implosionant amb tu.
Enregistrant els més alts pics, decreixent, perdent la força supernova que
suaument es va estingint”</i>. O també en “Camps de maduixes” i el fet de saber
nadar contra corrent davant d’una societat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">‘aborregada’</i>:
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">“No et rendisques al mal gust popular, tu
eres l’únic entre totes les persones, que nada com cal, amb el teu horrible
estil personal, no et pares mai i sura per dalt de les ones. La vulgaritat de
les còpies. La cultura oficial”.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">El so del grup del Camp de Túria, guitarrer i amb nombrosos canvis
rítmics, és ja la seua marca. Tancar aquest “Peix Cru” amb els més de set
minuts del tema “Fades despentinades” és elogiable. Un colofó surrealista digne
de Lewis Carrol. Un tobogan fantasiós.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Què amaga Trineu en les seues lletres? Escolteu, llegiu i –si podeu– comenceu
el comentari de text. Després podeu enviar per correu les postals de les
lletres del disc. Un bon record per demostrar que sou diferents. Com els
Trineu.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><i>(Publicat a la Revista Saó de desembre de 2017)</i></span></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-43268101690091719012017-12-03T11:29:00.000+01:002017-12-03T14:31:34.827+01:00La música que estima Senior en la veu del pop català<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-yJrx2rHb1lI/WiPRmWd_i_I/AAAAAAAADgU/s0KnRN00AoI5RUUa2rqWZW-ini7pLxeXgCLcBGAs/s1600/SENIOR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-yJrx2rHb1lI/WiPRmWd_i_I/AAAAAAAADgU/s0KnRN00AoI5RUUa2rqWZW-ini7pLxeXgCLcBGAs/s400/SENIOR.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Senior durant una actuació a València. Imatge de Xepo WS</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Se’n va l’any i els bons discos s’acumulen per
parlar en aquesta finestra mensual. I no en són pocs. Un d’ells són les dotze
cançons de Senior i el Cor Brutal amb La Síndrome Lomax, amb les quals la
formació de Miquel Àngel Landete ha celebrat enguany una dècada de tenacitat
artística i excel·lents cedés. “Valenciana Vol.1” (Malatesta Records) és un
projecte ambiciós, d’aquells que t’ajuden a redescobrir el perfil musical d’un
home –Senior (Landete)– que en aquesta ocasió ha concebut un relat sonor amb la
seua discoteca de capçalera. Versions en català interpretades pel milloret de
l’escena pop actual. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">“Era un projecte que anà creixent dia a dia”,
argumenta Senior. “En principi no anava a fer res. Volia estar sense traure
disc tres o quatre anys i el meu editor Vicent Martínez em va aconsellar que
tant de temps no podia estar sense fer res. I se li va ocòrrer la idea del disc
de versions”.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">I així s’assolí aquesta insòlita proposta d’estacar
en un mateix cabàs –batejat com a La Síndrome Lomax– personatges il·lustres de
la nostra música com Lluís Gavaldà (Els Pets), David Carabán (Mishima), Jaume
Pla (Mazoni), Carles Sanjosé (Sanjosex), Clara Andrés, Núria Graham, Pau
Vallbé, Artur Estrada (Nueva Vulcano), Carles Chiner (Gener), Maria Arnal,
Judit Casado, Jordi Lanuza (Inspira), Manu Ferrón, Joan Pons (El Petit de Cal
Eril) i Mireia Vidal. I la moguda té mèrit, si damunt les col·laboracions ens
deixen en la llengua d’Estellés les melodies de The Jesus and Mary Chain, Tom
Waits o Jonhy Cash, entre molts altres.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">“Les versions anava a cantar-les jo en un
primer moment. Però en la de Tom Waits no hi havia manera de clavar-li mà i vam
pensar en David Carabán, dels Mishima. Digué que sí de seguida. Llavors vam
pensar en tancar el cercle amb tota la gent que fa música anglosaxona en
català. L’adaptació de les lletres ha sigut fidel; jo diria que en un 90%.
L’anglès i el català –<i style="mso-bidi-font-style: normal;">per a la música</i>–
són idiomes molts semblants, amb molts monosíl·labs i una musicalitat similar”.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Valenciana.
Una manera d’interpretar la música a casa nostra<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Res més que això. Les inquietuds de Senior
plasmades sota el segell o el paraigua d’una <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Valenciana.</i> És a dir, la marca que s’ha inventat lligada a les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Americanes,</i> per a difondre el que fa ell
a terres valencianes. En aquest Volum 1 escoltem una producció refinada del so
de Senior i el Cor Brutal. Han suavitzat la part més guitarrera i bruta de la
banda, potser de cara a embolcallar com cal els artistes convidats i les
cançons escollides. Luis Martínez (Little Canyon Studios) signa un disc ben
resolt. Trobar les directrius a seguir en un ventall de músics tan variat i amb
els grups que s’anaven a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">versionar </i>no
ha d’haver sigut precisament un camí planer. En Volum 1 Senior volia, igualment,
recordar un important disc de versions: el Family Album 1 de Surfin’ Bichos.
“M’agrada molt el rotllo enciclòpedic”, apunta Senior.</span></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>500</o:Words>
<o:Characters>2855</o:Characters>
<o:Company>BB</o:Company>
<o:Lines>23</o:Lines>
<o:Paragraphs>5</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>3506</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:"Times New Roman";
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
</style>
<br />
<br /><!--EndFragment-->
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Valenciana és també nom femení i les dones
brillen en aquest recopilatori d’emocions. “Són els temes que més lluïxen”,
afirma el músic. Cançons d’estima. L’amor i les seues històries interpretades
per un Landete còmode amb Clara Andrés a “Potser tingues raó”, la sucosa “Nascut
amb un so” junt a Núria Graham i “Cari” amb Maria Arnal. I per als seguidors
fidels de Senior, a gaudir de l’eterna “Reina d’Anglaterra” (Manu Ferrón) i
“Perdut en el somni” (Artur Estrada). En un temps indeterminat arribarà nou
disc amb cançons pròpies. Noves històries per cantar i escriure.</span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><i><br /></i></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><i>(Publicat a la revista Saó de novembre de 2017)</i></span></span></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-62021113056601911962017-11-07T22:11:00.001+01:002018-05-04T18:17:32.584+02:00SERGI CONTRÍ. La Marina intensa<div class="p1">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-Tr0VMGwW-lM/WgIfvfRwONI/AAAAAAAAC_M/lfFCRSGgkX0MfrmFiQe4M88n4VxWUkGYQCLcBGAs/s1600/SERGI_CONTRI_dia_febrer_0167-Pano_HD_1%2Bco%25CC%2580pia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1082" height="398" src="https://4.bp.blogspot.com/-Tr0VMGwW-lM/WgIfvfRwONI/AAAAAAAAC_M/lfFCRSGgkX0MfrmFiQe4M88n4VxWUkGYQCLcBGAs/s400/SERGI_CONTRI_dia_febrer_0167-Pano_HD_1%2Bco%25CC%2580pia.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">ALS PEUS DEL MONTGÓ. <b>Sergi Contrí a Jesús Pobre.</b> Foto XEPO WS</td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="p1">
<b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Després de 25 anys d’escriure i parlar de la música en valencià ha arribat el moment d’entrevistar per primera vegada el meu germà, Sergi Contrí. El motiu es diu “Un dia de febrer”, el tercer disc que edita el cantautor denier de la mà d’Albert Bertomeu (Estelstudi) i amb el qual celebra dues dècades de trajectòria musical. Conversem sobre poesia, música, urbanisme, medi ambient i, com qui no fa la cosa, sobre els sentiments. Les emocions d’un artista que vol compartir les<span class="Apple-converted-space"> </span>històries arrelades a la Marina amb un disc net i clar. Intens.</span></b></div>
<div class="p2">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><b></b><br /></span></div>
<div class="p1">
<b><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Per què ara “Un dia de febrer”?<span class="Apple-converted-space"> </span></span></b></div>
<div class="p1">
<b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><span class="Apple-converted-space" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></b></div>
<div class="p3">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">“Un dia de febrer” arriba després d’uns anys d’aturada artística. No tenia intenció de tornar a enregistrar res si no es presentaven les condicions idònies per fer-ho i en aquest cas s’han donat. Tot va començar al febrer d’enguany després de parlar amb Albert Bertomeu i d’explicar-li la idea que portava sobre el que volia fer. Tenia noves cançons i m’abellia tornar a enregistrar-ne algunes de més antigues per celebrar d’alguna manera que seguim cantant pràcticament 20 anys després. Volia ser un disc recopilatori amb algun tema nou però al final ha sigut un disc nou amb tres temes dels anteriors dos discos.</span></div>
<div class="p3">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="p1">
<b><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">“Jesus Pobre” (<i>on apareix el nom del disc</i>), és una cançó molt personal, com quasi tot el que fas, amb referències a gent important de la música valenciana com Lluís el Sifoner, Paco Muñoz i Remigi Palmero. Com va sorgir?</span></b></div>
<div class="p1">
<b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Tots tres són artistes que respecte i admire i amb els quals he tingut la sort de coincidir en algun moment i que sonaven a casa quan era menut, i tot això transportat a la Marina de finals dels 80 principi dels 90. Una història com una altra d’un xiquet que queda pres del seu entorn i sempre, sempre, amb la música de fons.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-2OiZv3knOSw/WgIgUVEO3lI/AAAAAAAAC_U/VcQgPvVZG_EoYI7Ow9KONzqYZs4Wciy-gCLcBGAs/s1600/SERGI_CONTRI_dia_febrer_0221_HD%2Bco%25CC%2580pia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-2OiZv3knOSw/WgIgUVEO3lI/AAAAAAAAC_U/VcQgPvVZG_EoYI7Ow9KONzqYZs4Wciy-gCLcBGAs/s400/SERGI_CONTRI_dia_febrer_0221_HD%2Bco%25CC%2580pia.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">ROCK D'ARREL. <b>Guitarra acústica en mà. </b>Foto XEPO WS</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="p1">
<b><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">També està “La llum del far”, tan marinera...</span></b></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">“La llum del far” parla de l’ofici de mariner, de la seua duresa, del sacrifici que implica, familiarment parlant, el fet d’eixir cada dia a la mar. Malgrat que els pescadors de hui en dia ja no amollen veles, segueix sent un treball duríssim i molt poc reconegut. La llum del far és tornar a casa.</span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="p1">
<b><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Quin criteri has seguit per a revisar i enregistrar les cançons velles. Sembla que després d’un disc més guitarrer (“Dies de fira i flors”) ha parat el temporal i estàs en calma.<span class="Apple-converted-space"> </span></span></b></div>
<div class="p1">
<b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><span class="Apple-converted-space" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></b></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Sí, és cert, és un disc molt més pausat. M’abellia molt que el so fóra molt net, tant de les guitarres com de la veu. Volia que sonara com si estiguera cantant molt a la vora de la gent. I això hem intentat. Les cançons que hem tornat a enregistrar estan més o menys enquadrades dins del que és el conjunt del disc…jugar molt amb el so de les acústiques i amb la claror de la veu. Tant “Vides Noves” com “Recorde” i Quan mirant-te” eren cançons que s’adaptaven a la filosofia i engranatge de la gravació. Hem introduït algun piano i algun teclat en diferents temes, un fet que mai havia passat en els anteriors discos.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-MaXUOpnwLcQ/WgIg3cf0FcI/AAAAAAAAC_g/xOBdFMIdOmMl8EhbMh03m3ab5f0jEI4AACLcBGAs/s1600/ZECS78IZ_400x400.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-MaXUOpnwLcQ/WgIg3cf0FcI/AAAAAAAAC_g/xOBdFMIdOmMl8EhbMh03m3ab5f0jEI4AACLcBGAs/s400/ZECS78IZ_400x400.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">SERGI CONTRÍ <b>presenta el seu tercer disc</b>. FOTO XEPO WS</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="p1">
<span style="color: #6fa8dc; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="p1">
<span style="color: #6fa8dc; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><b><i>"ÉS UN DISC MOLT MÉS PAUSAT. M'ABELLIA QUE EL SO FORA NET, TANT DE LES GUITARRES COM DE LA VEU. VOLIA QUE SONARA COM SI ESTIGUERA CANTANT A LA VORA DE LA GENT"</i></b></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="p1">
<b><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">I el paper de Bertomeu?</span></b></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Bertomeu ha estat fonamental, sense ell ni m’hauria plantejat tornar a enregistrar res. S’ha implicat al màxim en la producció i al directe m’acompanyarà. Ha estat una sort poder treballar amb ell i aprendre una miqueta de tot el que sap fer, que és una autèntica barbaritat.</span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="p1">
<b><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Les històries vinculades al Medi Ambient, a l’entorn personal i nostàlgic són el teu baluard literari. Hi haurà un nou llibre de poemes com en “La Pena i la reixa” (Editorial Germania)?</span></b></div>
<div class="p1">
<b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">De moment no. Les coses van sorgint i l’experiència de “La pena i la reixa” amb Manel Alonso –poeta i editor de Germania– fou altament positiva. La veritat és que no tanque les portes a publicar alguna cosa més però<span class="Apple-converted-space"> </span>no hi ha res planejat.</span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="p1">
<b><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">El teu imaginari creatiu segueix sent la Marina tot i que vius a cavall entre la Ribera i la Costera. És difícil ser músic lluny de València o Barcelona o està tot igual de malament?<span class="Apple-converted-space"> </span></span></b></div>
<div class="p1">
<b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><span class="Apple-converted-space" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></b></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Pense que les coses estan igual de malament vivint a la ciutat que en un poble xicotet. Viure de la música continua sent complicat, hem avançat molt poquet en eixe sentit. Tot i el canvi de color polític al nostre país queda molta feina per fer culturalment parlant. Ja veus… dos anys i mig després del canvi i seguim sense mitjans públics en la nostra llengua.</span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><b><i><br /></i></b></span></div>
<div class="p1">
<span style="color: #6fa8dc; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><b><i style="background-color: white;">"ALGUNES CANÇONS QUE HE FET SÓN UNA EINA MÉS PER TRACTAR DE CONSCIENCIAR LA GENT QUE LA SOLUCIÓ NO ÉS UN TURISME BASAT EN LA RAJOLA I LA MASSIFICACIÓ"</i></b></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><b><i><br /></i></b></span></div>
<div class="p1">
<b><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Amb el grau de Dret i postgrau en urbanisme has sigut molt crític amb el creixement desmesurat del País Valencià. Quina visió tens de l’evolució en matèria de planejament als pobles i ciutats.<span class="Apple-converted-space"> </span></span></b></div>
<div class="p1">
<b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><span class="Apple-converted-space" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></b></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">L’especulació urbanística és el gegant adormit que sembla que de nou comença a despertar. La figura de l’agent urbanitzador ha estat un dels pitjors invents que hem patit els valencians. Vas a tocar pels pobles i veus polígons deserts, camps de golf, urbanitzacions fantasma i un llarg etcètera de desficacis dels quals podríem estar parlant hores i hores. Sembla que no hem aprés res i de nou comencen a créixer les grues a primera línia de platja en els pocs metres quadrats que es van salvar en plena efervescència de la bombolla. Evidentment la tendència hauria de ser encaminar tots els planejaments a un creixement 100% sostenible i respectuós amb el medi ambient. Sempre ho he pensat; sense territori no hi ha país. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Algunes cançons que he fet són una eina més per tractar de conscienciar la gent que la solució no és un turisme basat en la rajola i la massificació.</span></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Hi ha alternatives, tenim els suficients atractius com per oferir un turisme de qualitat basat en la sostenibilitat i posada en valor del nostre entorn sense que això implique destrossar-ho tot.</span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="p1">
<b><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">En què penses quan composes, et marques algun objectiu quan traus un disc com ara el que estàs presentant?</span></b></div>
<div class="p2">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><b></b><br /></span></div>
<div class="p1">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Sobretot quan escric m’agrada no fugir de la quotidianitat; les històries que explique les he viscut o em toquen de ben aprop. Sempre dic que no hi ha res d’excepcional en el que faig. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Voràs que en moltes de les cançons parle de natura, de fauna, de plantes… si aconseguisc que algú busque a través de la xarxa que és un esparver o una geneta (per exemple) em done per satisfet. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Som uns priviligiats pel que fa al nostre entorn i si amb les cançons puc donar a conèixer espais que cal preservar o despertar certa inquietud en eixe sentit, valdrà la pena cantar malgrat les dificultats que se’ns plantegen a diari.</span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><i>(Publicat a la Revista Saó d'Octubre de 2017)</i></span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><i><br /></i></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/74DmENF_T9w/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/74DmENF_T9w?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><i><br /></i></span></div>
<style type="text/css">
p.p1 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px Times}
p.p2 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px Times; min-height: 14.0px}
p.p3 {margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; text-align: justify; font: 12.0px Times}
span.s1 {text-decoration: underline}
</style>Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-32408185690608267332017-10-30T21:33:00.000+01:002017-12-03T14:39:53.779+01:00Posa un festival al teu poble<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">La transició va portar d’afegitó “la
modernització” de les festes majors de moltíssims pobles de la geografia
valenciana. A poc a poc, anaren morint a les places i els carrers aquells esdeveniments
festers anacrònics en un nou temps que respirava llibertat i que volia
espolsar-se de damunt la caspa artística lligada a la dictadura. Els
espectacles de varietats –la vedet, l’humorista i el cantant melòdic o folklòric–
donaren pas estiu rere estiu a les nits de rock, de cançó i de folk valencià.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">És curiós com en els anys huitanta una
significativa relació de localitats inicià una espècie de competició per vore quin
ajuntament era capaç de portar al grup del moment; eixa formació que sonava a
les principals ràdios comercials del país o que eixia en la tele. Tot un
ritual. Els festers i festeres rebien la visita del “representant”, acompanyat
del regidor o alcalde de torn, qui per guanyar-se la gent jove signava
contractes sucosos. </span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-zW5027MKIlY/WfeLrgqWzqI/AAAAAAAAC2E/myKYch3LU-cjLAxDmfR7wsWQ7iSDR8s-QCEwYBhgL/s1600/Captura%2Bde%2Bpantalla%2B2017-10-29%2Ba%2Bles%2B11.05.49.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="548" data-original-width="1024" height="342" src="https://3.bp.blogspot.com/-zW5027MKIlY/WfeLrgqWzqI/AAAAAAAAC2E/myKYch3LU-cjLAxDmfR7wsWQ7iSDR8s-QCEwYBhgL/s640/Captura%2Bde%2Bpantalla%2B2017-10-29%2Ba%2Bles%2B11.05.49.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cartells de diferents festivals que se celebren a terres valencianes</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: large;">Com en tot en aquesta vida, hi havia grans
programadors externs que confeccionaven cartells de festes dignes i ajustats
als pressupostos. Però també hi havia comercials sense escrúpols, que s’embutxacaven
grans comissions per portar aquestes o aquelles bandes de rock. Les
comparacions entre les festes de ciutats i pobles eren la millor ferramenta per
a fer l’agost, mai millor dit. Si el poble A portava el grup X, el poble B
contractava X2, costara el que costara.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: large;">Els temps canviaren i la música en valencià
anà guanyant pes en les nits de rock. Primer, tímidament, acompanyant altres
grups espanyols o que cantaven en altres llengües, i després, telonejant les
bandes més conegudes de Catalunya, on el rock en català volava alt. Aquelles
empreses d’espectacles, que igual et portaven al Titi, una desencaixonada de
bous o una orquestra, incorporaren al seu catàleg artístic la nit de rock,
primer, i després la nit de rock en valencià. Però qui realment portà el pes de
les programacions musicals foren les associacions culturals, juvenils, les
“quintades” i les autoritats municipals que apostaren pels músics valencians.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: large;">A les acaballes de la dècada dels noranta
arribà el boom dels festivals i és aquí on volia arribar. Portem gairebé vint
anys de creixement d’un model que planteja, en no poques ocasions, seriosos
dubtes pel que fa a l’oferta musical i que, per altra banda, m’imagine que deu
ser beneficiós per als promotors i companyies de management: si mirem les
xifres de cada temporada. Des que arranca la primavera i fins que comencen les
pluges de la tardor comptabilitzem al País Valencià –pam dalt, pam baix– una
trentena de festivals de rock, pop, folk i electrònica on hi participen grups
que canten en català. Evidentment, el canvi de govern a gran part dels
ajuntaments (governats per forces progressistes, que aposten per la cultura
pròpia) ha ajudat a consolidar el fenomen. En l’actualitat el patró és el
següent: els consistoris no es barallen per tindre la seua nit de rock més gran
i grossa que al poble del costat. Ara la lliga es juga en festivals de dos,
tres i quatre dies amb zona d’acampada, activitats paral·leles i el negoci de
les barres i l’alcohol. I si hi ha platja, pinada, riu o piscina, millor que
millor.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: large;">Patisc en vore com hi ha programadors de debó
que arrisquen. Que volen conjugar públic i noves tendències. Que no tenen por a
fer cartells variats i de qualitat front a les repeticions de grups, que any
sí, any també, es repeteixen en les grans cites de l’estiu. El negoci és el
negoci... però, i la cultura?</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: large;">Fa anys, des de dalt de l’escenari del Rock a
la Mar de Dénia (2005-2007), Miquel Gironés –el dolçainer d’Obrint Pas, la
banda valenciana més exitosa de la història– em va explicar una anècdota o
metàfora del que li passava com a músic. Venia a dir que quan, repetidament, en
cada concert que feien de la gira, es trobava amb aquell personatge peculiar, amb el gos
a la mà al fons del recinte, se n’adonava que el públic havia tocat sostre. Es
repetia.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: large;">I eixe és el debat. El públic, evidentment, es
renova. Les generacions canvien però ja portem un temps instal·lats en
festivals amb promotors que els vénen al millor (</span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: x-large;">postor</i><span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: large;">) poble. Gran part dels grups accepten el paper de secundaris
i el públic només trau el cap de les tendes de campanya quan actuen els caps de
cartell, quan cal dutxar-se o es necessari renovar l’arsenal de la nevera.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: large;">Potser per això les bandes punteres, quan
saturen el circuit, fan tot el possible per eixir a tocar a l’estranger, amb la
intenció d’oxigenar-se i calibrar nous mercats. Però ací, a casa nostra, què
fem? S’acabarà el boom dels festivals com els entenem ara? Hi ha mutació? Els
artistes i promotors estan disposats a prendre els teatres i auditoris
municipals de debó? Perquè per descomptat tenim programadors valents i
festivals de categoria. Ajudem-los. Tots hi guanyarem.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><i>(Publicat a la revista Saó d'agost-setembre de 2017)</i></span></span></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-73491482515178405142017-10-29T12:28:00.001+01:002017-12-03T22:36:58.366+01:00URBÀLIA RURANA: “Aquest disc és extens i obert, ens ha permés donar via lliure a l'expressió més poètica”<div class="" style="line-height: normal; margin: 0px;">
<b class=""><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">El folk valencià suma un nou disc en 2017. Una de les formacions més importants del nostre país –Urbàlia Rurana– torna a enregistrar cançons quan compleixen 28 anys de xafar escenaris i places. Toni Torregrossa (ànima i motor dels Urbàlia) ens explica els principals detalls d’aquest “De tornada a les ribes” (Mesdemil). </span></b></div>
<div>
<b class=""><br /></b></div>
<div>
<b class=""><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-YFIRwQ-vV-I/WfW62z20X5I/AAAAAAAACyQ/UpG7rxt5QRIULCj-42XOZPnpLLW-bj3NQCLcBGAs/s1600/URBA%25CC%2580LIA%2BRURANA.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://4.bp.blogspot.com/-YFIRwQ-vV-I/WfW62z20X5I/AAAAAAAACyQ/UpG7rxt5QRIULCj-42XOZPnpLLW-bj3NQCLcBGAs/s640/URBA%25CC%2580LIA%2BRURANA.JPG" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Urbàlia Rurana al Centre Octubre de València en la presentació del disc. VXC.</td></tr>
</tbody></table>
</b><br />
<div class="" style="font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0px;">
<b class=""><b class=""><span style="color: #cc0000; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></b></b></div>
<b class=""><span style="color: #cc0000; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">
</span></b>
<br />
<div class="" style="font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0px;">
<b class=""><b class=""><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Com es gestà el vostre retorn discogràfic? </span></b></b><br />
<b class=""><b class=""><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></b></b></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b class="">
</b>
</span><br />
<div class="" style="line-height: normal; margin: 0px;">
<span class=""><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">En realitat hem anat gravant bases de fa temps i acabant els temes a mesura que sentíem que estaven «arreglats». Això perquè teníem dins el grup al productor artístic i tècnic de gravació, Bernat Pellisser. Tots hem participat en altres projectes simultanis i aquesta forma de treballar ens va bé. D'altra banda, sempre hem sigut un grup de directe, no ens posem un objectiu a presentar obra nova amb terminis concrets. Ja sabem que això no és «promocional», sabem que la promoció és més fàcil si presentes disc nou, però ens preocupa més que un treball discogràfic deixe una bona impressió entre els seguidors. Encara som del pensament que un disc és per a tota la vida. Des de l'anterior disc hem anat incorporant i descartant peces amb la idea nostra de combinar música popular valenciana amb d'altra de l'Europa mediterrània i finalment han quedat 19 pistes que són representatives dels distints espectacles que fem, en concert o festius.</span></span><br />
<div style="font-weight: normal;">
<b class=""><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b class="">
</b>
</span><br />
<div class="" style="font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0px;">
<b class=""><b class=""><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Per què decidíreu incorporar textos de poetes actuals (Granell, Gumbau i Soler) i un clàssic dels poetes arabigovalencians com Ibn al-Labbana?</span></b></b><br />
<b class=""><b class=""><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></b></b></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b class="">
</b>
</span><br />
<div class="" style="line-height: normal; margin: 0px;">
<span class=""><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">El poema de Marc Granell «Esbós de xiquet eixint d'escola» ja fa anys que li pegàvem voltes, no encaixava en altres treballs més «monogràfics», i sentíem que quedava desaprofitat, perquè el poema parla de tantes coses i té tantes lectures! Hi ha l'esperança, també l'enyor, l'afany de lluita i superació... i tot amb unes paraules que enamoren, com tota la poesia de Granell. En un treball on anàvem a portar el discurs que la música i la cultura viatja pel mar, toca les ribes i torna a casa carregada d'altres aires, el fragment «... de tornada a les ribes...» ha estat una feliç coincidència. A Rosabel Gumbau li vam preguntar si se sentia inspirada per a renovar els textos vells de les Seguidilles de Carlet, experta com és amb la mètrica. No va tardar gens a enviar-nos unes estrofes de seguidilla clàssica amb unes imatges lluminoses i tan mediterrànies que s'adiuen totalment amb aquesta melodia anònima arreplegada a Carlet. L'adpatació de Joan Soler i Amigó del rondeu «Tres a buscar fortuna» ja havia aparegut en un espectacle i Cd que es diu Mar Mur (2010), sobre la desafortunada experiència de l'emigració per mar. Aquests últims anys, com tothom sap, el problema s'ha agreujat i no fa la impressió que s'ature. Soler i Amigó és un home conegut per centenars d'adaptacions de cançons folk (la més célebre potser siga aquella «La vall del riu Vermell»), però amb uns recursos poètics i creatius imprevisibles, a més, el seu cabal de coneixements històrics, mitològics, etc. fa que treballar qualsevol tema amb ell isques carregat d'aprenentatge. Finalment el «Panegíric» d'Ibn al-Labbana, poeta de la Taifa de Dénia, en una bella versió de Josep Piera, és una d'aquelles creacions musicals que tampoc havíem pogut incorporar encara. Podríem dir que aquest disc, més extens i obert de mires que altres nostres, ens ha permés donar via lliure a l'expressió més poètica i, inclús, reforçar la millor poesia popular que hem sabut trobar.</span></span><br />
<div style="font-weight: normal;">
<b class=""><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b class="">
</b>
</span><br />
<div class="" style="font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0px;">
<b class=""><b class=""><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">I la selecció de melodies i peces tradicionals... quin patró heu seguit per confeccionar-les o refer-les.</span></b></b><br />
<b class=""><b class=""><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></b></b></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b class="">
</b>
</span><br />
<div class="" style="line-height: normal; margin: 0px;">
<span class=""><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Ací ens hem basat en el<span class="Apple-converted-space"> </span><i class="">leit motiv<span class="Apple-converted-space"> </span></i>del grup des dels nostres inicis del 1989, reconéixer totes les influències que ha tingut la nostra música i fer-ne una tria personal. La música popular valenciana és molt variada estilísticament, si hi afegim la tradicional, els gèneres es multipliquen, en el context de la musicalitat mediterrània, imagineu-vos. Les fonts d'inspiració són innumerables i depenen dels gustos de cada membre del grup. Carles Gil fa els seus arranjaments tenint en ment l'ús preponderant de la doble corda mediterrània; Josep Sebastià, per la seua experiència, coneix la major part de repertori de dolçaina i gralla, i ha buscat com i on sonen el piffero del Piemont o el zurnàs de Grècia i Turquia; Joan Buigues amb tot el cabal del repertori de banda, popular i d'autor, que coneix, ho trasllada a la producció d'un so englobador; jo mateix he procurat escoltar les versions més arcaiques de la música popular, però també les adaptacions contemporànies i Bernat Pellisser, pel seu treball i experiència com a tècnic d'estudi és capaç de donar una coherència sonora a tota l'obra.</span></span><br />
<div style="font-weight: normal;">
<b class=""><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b class="">
</b>
</span><br />
<div class="" style="line-height: normal; margin: 0px;">
<div style="font-weight: normal;">
<b class=""><b class=""><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Després de tres dècades de trajectòria amb Urbàlia i tota una vida als escenaris, com veus l'ofici de músic?</span></b></b></div>
<span class=""><span class=""><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></span></div>
<span class=""><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></span>
<br />
<div class="" style="line-height: normal; margin: 0px;">
<span class=""><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Anem endarrerits respecte d'altres àrees. No pas en els aspectes de creativitat, de propostes artístiques, de vitalitat del folklore, etc. No conec bé els sectors que no siguen el folk, que és un món més bé amateur que no professional, però en general, es percep un dèficit de normalitat en la difusió, siga en mitjans de comunicació (a excepció de la fonamental revista Caramella) o a través de festivals. La projecció exterior d'altra banda no és suficient, i el mercat intern és limitat. Puc parlar del folk, on els festivals de referència es poden contar amb els dits d'una mà i estan concentrats en poques àrees, però altres estils també pateixen aquestes mancances. Ara bé, molts titulars de premsa i declaracions institucionals diuen que som «el país de la música», «les bandes, una cosa única al món»... Alguna cosa no quadra.</span></span><br />
<div style="font-weight: normal;">
<b class=""><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
</div>
<b class=""><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></b>
<div class="" style="font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0px;">
<b class=""><b class=""><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">El folk valencià és la part de la nostra cultura més invisible?</span></b></b><br />
<b class=""><b class=""><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></b></b></div>
<b class="">
<div class="" style="font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0px;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">No crec que estiga pitjor que la poesia, el teatre, el cinema... Segurament té més visibilitat que qualsevol altra faceta de la cultura. Potser per això se la deixa caminar massa sola, sense llocs de trobada i debat, que li vindrien bé a l'hora de generar opinió i tendències i compartir experiències. Potser ni tan sols es considera cultura. Què en diria la majoria de les persones? Un bon professor deia: quan una disciplina pretén ser ciència, primer ha de dotar-se d'una terminologia. Fent un paral·lelisme amb el folk, la meua impressió és que no s'acaba de donar importància a conceptes bàsics com «popular» o «tradicional», s'abusa del concepte «recuperació» quan es vol dir difusió... invisibles no, però sí una mica emboirats.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="" style="font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0px;">
<b class=""><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Com apropem la música tradicional a les noves generacions de públic i músics?</span></b><br />
<b class=""><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="" style="font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0px;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Cada època té les seues modes, com és natural. La música tradicional aguanta bé i arriba als joves per l'ús social en festes i rituals. És curiós com té prestigi per als joves en una processó com la de la Mare de Déu d'Algemesí, o el cant d'estil en determinats contextos, o la música interpretada en les festes de moros i cristians, on a més trobem que conviuen tradició i innovació, però massa sovint els i les intèrprets són autodidactes i la formació reglada no s'estés suficientment, per la qual cosa hem d'aplaudir iniciatives privades com l'Escola de Música Tradicional de la Ciutat de València (ESMUTRAD) o altres intents d'incorporar instruments a més de dolçaina i tabal, com l'Escola de Música Tradicional «La Xafigà» de Muro.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="" style="font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0px;">
<b class=""><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Què vorem, escoltarem i ballarem en els concerts d'aquest estiu?</span></b><br />
<b class=""><span style="color: #cc0000; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></b></div>
<div class="" style="font-weight: normal; line-height: normal; margin: 0px;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Principalment volem mostrar el repertori del disc en diversos formats de concert: uns més representatius de<span class="Apple-converted-space"> </span><i class="">De tornada a les ribes</i><span class="Apple-converted-space"> </span>i altres més festius i reforçats amb repertori històric. En segon terme tenim ballades folk, el que nosaltres titulem «Sarau a la plaça», ací també hi ha molt de repertori del disc i busquem també combinar la música de ball valenciana amb les danses col·lectives italianes, gregues o macedòniques. D'altra banda, sempre que podem ens ajuntem amb La Romàntica del Saladar (Xàbia) per fer el concert més festiu que tenim: «La Vespra i la Festa».</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><i><br /></i></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><i>(Publicat a la Revista Saó. Juliol de 2017).</i></span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><i><br /></i></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/bbdHRmUBcnI/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/bbdHRmUBcnI?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><i><br /></i></span></div>
</b></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-22573208892629260282017-08-04T12:47:00.000+02:002017-12-08T11:05:19.510+01:00La franquesa d'Abraham Rivas<div class="MsoNormal">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-JNn5ilwYCcE/WYRQ51BFImI/AAAAAAAACDk/KseVGRh5-6MU7leB7vhSZFWxTG9aFUVKgCLcBGAs/s1600/Foto%2BAbraham_2_Jorge%2BMolina.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-JNn5ilwYCcE/WYRQ51BFImI/AAAAAAAACDk/KseVGRh5-6MU7leB7vhSZFWxTG9aFUVKgCLcBGAs/s400/Foto%2BAbraham_2_Jorge%2BMolina.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Abraham Rivas presenta "Cançons de la roba estesa". Foto promocional de Jorge Molina</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span><br />
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Crec
recordar que vaig escoltar per primera vegada <a href="https://mesdemil.bandcamp.com/album/abraham-rivas-can-ons-de-la-roba-estesa"><b>Abraham Rivas</b></a> a Manises, quan
<b><a href="https://xaviermorant.bandcamp.com/">Xavier Morant </a></b>m’ensenyava les cançons que havien fet conjuntament per aquell
notable “Revolutum”, un disc que possiblement no tingué el recorregut que
mereixia. Anys enrere, però, ja me n’havia parlat del potencial del músic afincat
a Xàtiva, quan l’acompanyava en directes i gravacions.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Des
d’aleshores, el treball en solitari de Rivas és ferm per a un intèrpret que per
damunt de tot és músic; i dels més sol·licitats (teclats, flauta, saxo…).<a href="http://xn--scar%20briz-deb/"> </a><b><a href="http://xn--scar%20briz-deb/">ÒscarBriz</a>, <a href="https://www.facebook.com/musicants.grup/">Musicants</a>, <a href="https://www.facebook.com/josep.maravilla">Josep Maravilla</a>, <a href="https://www.facebook.com/Onanua/">Ona Nua</a> o <a href="https://www.facebook.com/%C3%80lvar-Carpi-1862732970672423/">Àlvar Carpi</a></b>, entre d’altres, han
comptat o compten amb ell per a directes i discos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Aquest
“Cançons de la roba estesa” (Mésdemil) arriba en un bon moment per a un segment
de públic i artistes –potser encara reduït– que ja no li fa ois als cantautors
pop: Aquests solistes del segle XXI que ens expliquen històries sense més
reivindicació que la pròpia poesia i les ganes d’oferir un relat honrat, de composicions
musicals ambicioses, on la producció i els arranjaments brillen i molt. (Sí,
eixa part que molts grups i músics ignoren o deixen per al final, just quan
xafen l’estudi per gravar).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Trobar-se
al <b>Josep Pérez (Ona Nua)</b> és una sort per que fa als arranjaments. Un compositor
que tracta els temes de forma artesanal i els detalls que confecciona –xiulits
sintetitzats, pianos, guitarres sinuoses, o raspades efímeres– fan de cada
cançó un ric vestit de colors. També hi té molt a vore en el resultat
l’experimentat <b>Toni García</b> en l’enregistrament del disc.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">De les
lletres cal parlar, i tant. No espereu tornades fàcils ni continguts volàtils.
Perquè Abraham Rivas esculpeix si vol històries complexes, com la vida. La vida
dels records familiars, dels secrets amagats, dels moments més tendres i bonics
de l’existència. Diu Rivas que volia expressar-se sense amagatalls, contant la
veritat. “Lliureu-ho tot al vent, al vent de la roba estesa. Tot al vent. Que
no és temps que estalvieu res al vent que mou la roba estesa. Ara és el moment.
Si us preocupava el temps és el moment. Abans que cap oblit, que cap oblit
asseque la roba estesa”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">L’expressió
‘hi ha roba estesa’ és un codi oral per no parlar de segons quines coses davant
de fills, amics o familiars. El músic afirma que la paternitat li ha marcat la
creació d’aquest disc. “És l’espurna, encara que la temàtica és transversal”,
apunta Rivas. Un fet que per a molts artistes es tradueix en la concepció d’un
arxiu vital retrospectiu o en un nou inici. I Abraham Rivas aprofita l’esplèndida
musicació dels poemes per recordar, amb franquesa, històries de iaos, de
silencis, d’enganys, de pors i recriminacions i de passatges temporals bells i
tendres com en “Sigues la primavera” (feia temps que no escoltava una cançó capaç
amb les guitarres de traslladar-me al passat, a eixa habitació de persiana
baixada i sol badant el plàstic, entre escletxes. O vivint els primers ponents
al camp o a la mar, preludi de l’estiu).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>476</o:Words>
<o:Characters>2716</o:Characters>
<o:Company>BB</o:Company>
<o:Lines>22</o:Lines>
<o:Paragraphs>5</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>3335</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "verdana" , sans-serif; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">El cap
d’Abraham Rivas té molt encara per musicar i escriure. Un cap que bull com el
de l’arquer Colós de <b>Miquel Guillem</b>, que il·lustra la portada del disc. Igual
és l’hora de fer com Rivas i traure dels nostres cervells els secrets, allò que
per por no volem explicar. La sinceritat truca a la porta de la música en
valencià. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><b><i>Publicat a la revista Saó de Juny de 2017</i></b></span></span><br />
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><b><i><br /></i></b></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/6tBDEqdhJJQ/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/6tBDEqdhJJQ?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><b><i><br /></i></b></span></span></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-12697317523718525822017-08-04T12:37:00.006+02:002017-12-08T11:05:41.437+01:00A propòsit d'Apa<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-LSt4TmaM24M/WYRNcEK9VjI/AAAAAAAACDY/GknyLs0vn4UWduIZVBZLkFCM5oRN9mfJQCLcBGAs/s1600/Foto%2BApa_2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="809" data-original-width="1600" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/-LSt4TmaM24M/WYRNcEK9VjI/AAAAAAAACDY/GknyLs0vn4UWduIZVBZLkFCM5oRN9mfJQCLcBGAs/s400/Foto%2BApa_2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Apa, al centre, envoltat de grans músics</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "times"; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Una visita al segell Mésdemil
em va permetre conèixer <i style="mso-bidi-font-style: normal;">in situ</i> la
feina que fan <b>Carme i Andreu Laguarda, Tubal Perales i Ramir Calvo,</b> tant a
l’estudi de gravació com als diferents departaments de producció. Sempre és
gratificant entrar als espais on es cou la música en valencià, des dels locals
d’assaig dels grups, fins a les sales on s’enregistren definitivament les
cançons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">En tornar de Benaguasil em
vaig posar <a href="http://www.mesdemil.com/artistes/apa/"><b>el darrer disc d’Apa, “Flamencianes”</b></a>, una de les recomanacions de la
discogràfica per a aquesta temporada. La veu del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cantaor</i> de Godella esclatà amb força al meu cau mentre els
pensaments es disparaven. El primer que em va vindre al cap en fullejar els
crèdits fou <b>Eduard Navarro</b>. Un dolçainer amb una trajectòria espectacular, que
ha acompanyat les millors formacions del folk del nostre país. Encara el recorde,
de ja fa més de vint anys, donant classes de dolçaina a la Capella de la Casa
de Cultura de Manises. Regirant els noms vingué després el percussionista <b>Diego
López </b>i aquella experiència compartida amb <b>Dropo</b> i el seu posterior assentament
definitiu en les formacions d’arrel. I <b>Josemi Sánchez</b>, el versador, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>em retornà al carrer Moratín de València
i aquella Acció Cultural del País Valencià que oferia artistes valencians als
diferents ajuntaments com a oficina de contractació. Moltes batalles les
protagonitzades per un grup coral, el d’aquest disc d’Apa, format per músics
–com remarquem– de gran nivell i carrera: <b>Ricardo Esteve, Jesús Gimeno, Paco Lucas,
Sergio Cifuentes “Cifu”, Lucho Aguilar, Teresa Segarra o Cèsar Giner,</b> a banda
dels ja esmentats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">I així anava sonant a la
meua cambra l’aposta diversa de Josep Aparicio “Apa”. Tota una institució en el
cant d’estil. Un disc que ha volgut apropar i difondre diferents palos del flamenc
junt a peces valencianes, però on igualment hi ha el protagonisme dels versos
d’Estellés (gran duel entre la veu i les dolçaines en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ací em pariren i ací estic</i>), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’Homenatge
a Teresa</i> d’<b>Ovidi</b>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els Serrans</i> de
<b>Paco Muñoz</b> i el preciós <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’Ú de Quart</i>
de <b>Maribel Crespo</b>. Així que suposem que els més puristes no estaran gaire
satisfets pel resultat divers i valent. Ni els amants del flamenc ni els
cantaors de tabal, dolçaina i albades. Perquè a Apa també se li apareix <b>Camarón</b>
(com a d’altres artistes) i <b>Moraíto i la Paquera de Jerez</b>, en una lletra
d’<b>Eduard Marco</b> per explicar la fusió d’estils en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Cosins germans”. </i>Aquesta confluència, en condicions normals,
deuria de sumar i obrir portes. Però la realitat, malauradament, és més
complexa. El mercat dels concerts en directe del folk valencià és reduït i el
poquet que hi ha en els darrers anys se l’han menjat sempre les mateixes
figures. En el seu moment <b>Al Tall, Urbàlia Rurana o Miquel Gil</b> i darrerament el
fenomen <b>Botifarra</b>, omnipresent a cada poble. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Així que potser “Apa”
continuarà trencant fronteres per altres indrets de l’Estat amb la seua
portentosa veu. El disc, però, ja és enguany dels millors del seu gènere. És un
treball que pot apropar el cant des d’una perspectiva oberta a gent que –com un
servidor– no està acostumada a gaudir amb assiduïtat del flamenc, jotes i
fandangos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Per arrodonir el pòquer del
folk valencià cal esperar per assaborir el cedé de <b>Xavier de Bétera</b>, el retorn
dels <b>Urbàlia Rurana</b> i si <b>Xiromita Trad. Project</b> –el muntatge de <b>Miquel Gironés,
Rafa Arnal i Miquel Gil</b>, entre d’altres– enregistra les seues músiques. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>512</o:Words>
<o:Characters>2923</o:Characters>
<o:Company>BB</o:Company>
<o:Lines>24</o:Lines>
<o:Paragraphs>5</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>3589</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Cal una nova embranzida per
a la música tradicional, per tornar a tocar amb força a les places i carrers
del país i per omplir els cartells dels principals festivals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><b><i>Publicat a la revista Saó de Maig de 2017.</i></b></span></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-81144035147705586052017-06-13T11:57:00.001+02:002017-12-08T11:08:19.630+01:00“ÉSSER VIU”. Gent del Desert<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-CBkMc_HIklw/WT-2nBROGPI/AAAAAAAAB9k/ksCFs6XzIiMnfNngnCf2eh1KM4LuxhAcgCLcB/s1600/foto%2Bperfil.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="740" height="323" src="https://4.bp.blogspot.com/-CBkMc_HIklw/WT-2nBROGPI/AAAAAAAAB9k/ksCFs6XzIiMnfNngnCf2eh1KM4LuxhAcgCLcB/s400/foto%2Bperfil.tif" width="400" /></a></div>
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "times";"><span style="color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "times";"><span style="color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "times";"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "times";"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Hi ha
formacions que deambulen discretament pel panorama musical valencià al mateix
temps que ens deixen notables treballs. Històries que saben envellir, com si
buscaren la fermentació en caves, per fer-nos entendre amb un nou tast que les
melodies i narracions cantades han estat concebudes per a mantindre’s eternes.
I això té mèrit. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "times";"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Ho he sentit escoltant
algunes de les cançons del disc en directe “Ésser viu” de Gent del Desert
(Comboi Records). Un disc recopilatori de tot el que han fet i volen mostrar els
músics d’aquest grup liderat per Jesús Barranco. Folk rock obert a tot, però
amb continguts etnològics que ens ajuden a entendre la història del nostre
país. País de roders, d’oficis tradicionals, de fonts, rius i muntanyes, de
llegendes i de poetes. La Vall d’Albaida amagada. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "times";"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Retrobar-se amb
“Toni Pep” en directe és recordar una de les millors lletres que s’han escrit
en els darrers anys: La vida d’un cadirer valencià, el pas per la indústria del
moble i el seu zenit. Barranco escriu bé, i es nota el seu punt pedagògic (és
profe de secundària).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: white; font-size: large;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "times";">Saber-ne dels
avatars del bandoler “Cameta” o del relat tradicional de “La Senda dels cinc
germans” (en un 1), amb la mort de cinc joves llauradors infectats d’aigua
enverinada per una “cuca papera”, és com endinsar-se en un llibre de rondalles,
ple de detalls, explicatiu. Perquè aquestes lletres tenen un treball d’investigació
i documentació darrere. Tenen vida. En el cas de l’insecte que deixa malalts de
mort aquells cinc donzells Jesús Barranco consultà l’insigne Martí Domínguez
(doctor en Biologia) per conèixer sobre quin animalot cantaven. I es tractava
del </span><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "times";">Meloe proscarabeus</span></i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "times";">, un escarabat llarg amb
retxes roges que realment produeix substàncies tòxiques.</span></span><b style="font-family: verdana, sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "times";"><o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "times";"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Arribats a
aquest punt “Ésser viu” ens mostra l’interés del grup d’Ontinyent per la Cançó
i la poesia. Remarcable la versió que feren i han tornat a gravar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de “Montserrat”, d’Ovidi Montllor. I les
musicacions de poetes coneguts, amics i estimats per Barranco, com ara Sergi
Torró, Manel Alonso o Sergi Gómez…<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "times";"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Però el disc
ens mostra també l’interés per la música d’arrel anglosaxona amb unes
adaptacions de textos al valencià de conegudes peces de Bob Dylan, Mark Knopfler
o Eric Bogle. Una bona forma d’apropar els clàssics de la música contemporània
en la nostra llengua. El fácil, potser, hauria estat cantar en anglès, però el
treball de traducció i interpretació és un valor afegit a les inquietuds de
Gent del Desert.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "times";"><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif;">El disc en
directe s’enregistrà al cinema del Centre d’Interpretació Turística de la Serra
de Mariola, a Bocairent, just quan el grup complia deu anys. Una dècada en la
qual ens han deixat sis discos i aquest resum que ara presenten. “Veig
Ontinyent” diu el darrer tall, amb text de David Mira. Ontinyent, paga la pena
escoltar-se’l. I la Vall d’Albaida sencera. Desert florit.</span><span style="color: white; font-family: "times";"><o:p></o:p></span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-kTiGqQhN5wI/WT-25j9PgII/AAAAAAAAB9o/ImpwPECb9QkDFbI_5Kd4A_u_fhPYr6_oQCLcB/s1600/GENTDELDESERT_FRONT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1428" data-original-width="1600" height="356" src="https://4.bp.blogspot.com/-kTiGqQhN5wI/WT-25j9PgII/AAAAAAAAB9o/ImpwPECb9QkDFbI_5Kd4A_u_fhPYr6_oQCLcB/s400/GENTDELDESERT_FRONT.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "times";"><span style="color: white; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">L’estiu
de ZOO i el destí d’Aspencat<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: white;"><span lang="ES-TRAD"><span style="color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="ES-TRAD"><span style="color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Per altra banda, com a epíleg primaveral,
volia recordar que Zoo ja estan de tornada amb “Raval” (Propaganda pel fet). Un
disc d’imminent aparició que ha tornat a posar els Panxo, Arnau i companyia en
la llista dels grups preferits de la música en català. Ja han exhaurit totes
les entrades per a la presentació a la Sala Apolo de Barcelona, quan en el
moment d’escriure aquestes ratlles encara falta un mes llarg per a l’actuació
(26 d’abril). El 20 d’abril s’estrenaran a Repvblicca (Mislata).</span></span></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>559</o:Words>
<o:Characters>3187</o:Characters>
<o:Company>BB</o:Company>
<o:Lines>26</o:Lines>
<o:Paragraphs>6</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>3913</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Aspencat, l’altre grup valencià de masses,
continua tocant amb consistència quan ja fa dos anys del seu exitòs “Tot és
ara” (Halley Records). Darrerament, els concerts els concentren també a
diferents ciutats de l’Estat. Han estat per Madrid, la Manxa, Cantàbria… obrint
mercat, vaja. El que és preocupant per als seus fans és que han anunciat una
aturada indefinida per a l’any vinent. Si finalment pleguen, seria bo que
tragueren material nou o de comiat. Possiblement la gent en vol més.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES-TRAD"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><b><i style="background-color: white;">(Publicat a la Revista Saó d'Abril de 2017)</i></b></span></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-46691683359760665502017-03-27T16:08:00.001+02:002017-12-28T10:20:43.149+01:00Arriscar per a guanyar<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>29</o:Words>
<o:Characters>170</o:Characters>
<o:Company>BB</o:Company>
<o:Lines>1</o:Lines>
<o:Paragraphs>1</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>208</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-P5ssZ8sxDEk/WNkbLlnAP8I/AAAAAAAAB2A/G_E4oZUdJ4kI6hprvpPCkbH7v8C3nZkzACLcB/s1600/SS_CENDRES_i_OR_0459.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="265" src="https://4.bp.blogspot.com/-P5ssZ8sxDEk/WNkbLlnAP8I/AAAAAAAAB2A/G_E4oZUdJ4kI6hprvpPCkbH7v8C3nZkzACLcB/s400/SS_CENDRES_i_OR_0459.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La banda de Pego en una imatge promocional obra de Xepo WS</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">El nou disc dels Smoking Souls “Cendra i or” torna a
situar el grup de Pego en el centre d’atenció de la música feta al sud del Sénia.
Noves sonoritats i la mateixa contundència. Decidits a petar-ho tot. <o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "times";"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">La música valenciana
viu aquests mesos l’eixida al carrer dels discos d’alguns dels grups que més
públic tenen, si agafem com a patró la quantitat de concerts que realitzen al
llarg de l’any. Smoking Souls ha arribat al tercer disc en una situació que ja desitjarien
moltes bandes del nostre país. Des que publicaren “Nòmades” (2015) pràcticament
no han deixat de tocar cada cap de setmana en una gira amb un nom ben explícit
“Tour Salvatge”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Com ja hem escrit, tradicionalment
el tercer disc es pren, en termes comercials, com el treball de la veritat, el
de l’esclat definitiu, el sempre amanit terme del punt d’inflexió per saber si
“la cosa” es dispara professionalment, es desinfla i si es queda en divertiment
o proposta cultural que no dóna per pagar el lloguer del pis i menjar cada dia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">De números no sabem
com aniran els pegolins Smoking Souls però és indiscutible que la publicació
d’aquest “Cendra i Or” (Propaganda pel fet) es produeix en plena eufòria dels seguidors
i del grup. Però, el més important, com són les noves cançons?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">El disc manté, a
grans trets, les constants musicals anteriors. Si ha funcionat i és el que li
ve de gust al grup, per què no repetir-se? Però no és el cas exactament. El
rock (contundent i en ocasions linial) dels Smoking potser podria cansar al
públic a mitjà termini. Per això eixamplar possibilitats i estructures en les
composicions és un clar encert. Hi ha temes més delicats que semblen obrir
l’aixeta estilística sense allunyar-se del fil embastit per la força de les
guitarres i la pegada rítmica. “Cançó de la son” en seria un dels exemples, amb
fragments en eusquera interpretats per Gorka Urbizu de Berri Txarrak, un grup
que sempre ha estat present en la música de la formació de la Marina.
Destacable el tall final “Guarda’m l’aire”. El tema que volien fer els membres
del grup, com confessaren, “durara el que durara”. Cinc minuts i mig en
diferents seqüències, per a gaudir plenament, amb lletra emotiva i cors preparats
per fer cantar el públic. Els riffs de “Vida” (amb un vídeo promocional de
nivell, amb el segell de Tresdeu) i la fantàstica “Lluna”, amb una tornada de
pes que reclama estima en un moment de deriva, són alguns motius per escoltar
“Cendra i Or”. Impecable la producció (un altra vegada ho has fet Mark Dasousa)
ben farcida de tot. El grup així ho volia. Igual caldria mirar-se la repetició
dels “eoos” “ooos” i “oees” de tota mena que apareixen en els cors de moltes
cançons.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><span lang="CA"><span style="color: white; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: medium;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="color: white; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;">Les lletres tornen a
situar-los en el context vital i històric de la joventut. De fet argumenten que
“Cendra i or” és la imatge poètica de l’au fènix, que resorgeix daurada després
de morta. “La immortalitat de les idees, l’estat permanent del canvi, fer front
als obstacles...” .<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El segon
senzill “Murs” ens parla de la incomunicació de la gent en una era tecnològica
en la qual les eines de contacte ens allunyen físicament contraposant-se al que
abans eren les relacions humanes reals. <span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">El disc és
optimista, per omplir pulmons i ànima d’aire, assegut a l’arena de la platja,
al penya-segat, a l’escull, al cim de la muntanya o llançant pedres al riu. Tot
té remei en aquesta vida. Just és acabar aquestes ratlles amb els versos d’”Eterna
força”. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">“Si m’ofegue seràs
l’aigua<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">que s’endinsa dins
de mi.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Si em disparen seràs
el moment<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">just abans de morir.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Seràs la llei més
justa,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">l’eterna força, <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">seràs la meva llar!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Si em fan fora de
les cases,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">tu seràs el meu
abric!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Si em fan presoner
per no callar,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">seràs la llibertat!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Seràs l’exèrcit que
farà<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">cremar la soledat,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Seràs la meva llar!</span><span style="color: white; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Template>Normal.dotm</o:Template>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>516</o:Words>
<o:Characters>2942</o:Characters>
<o:Company>BB</o:Company>
<o:Lines>24</o:Lines>
<o:Paragraphs>5</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>3612</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>12.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves>false</w:TrackMoves>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:DrawingGridHorizontalSpacing>18 pt</w:DrawingGridHorizontalSpacing>
<w:DrawingGridVerticalSpacing>18 pt</w:DrawingGridVerticalSpacing>
<w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>0</w:DisplayHorizontalDrawingGridEvery>
<w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>0</w:DisplayVerticalDrawingGridEvery>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:DontAutofitConstrainedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
</w:Compatibility>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="276">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><span style="color: white;">.</span><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/1m5v-SgPtfo/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/1m5v-SgPtfo?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></b></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-33011595534149385392017-03-22T12:22:00.001+01:002017-12-03T14:43:09.155+01:00La lletra perfecta<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-Xp22YQq0D1w/WNJdgVHU7yI/AAAAAAAAB08/KM0r-erYsVc52sZEEbhZUsT2NqZq55MuQCLcB/s1600/Portada%2Bdel%2Bdisc%2Bd%2527Ona%2BNua.%2BEl%2Bprojecte%2Bde%2BJosep%2BPe%25CC%2581rez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="372" src="https://3.bp.blogspot.com/-Xp22YQq0D1w/WNJdgVHU7yI/AAAAAAAAB08/KM0r-erYsVc52sZEEbhZUsT2NqZq55MuQCLcB/s400/Portada%2Bdel%2Bdisc%2Bd%2527Ona%2BNua.%2BEl%2Bprojecte%2Bde%2BJosep%2BPe%25CC%2581rez.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portada del disc d'Ona Nua, lletres originals i treballades</td></tr>
</tbody></table>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); font-family: 'Open Sans'; margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">De ben menut ja m’apassionaven les cançons de </span><em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-large; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">rock</em><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"> i </span><em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-large; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">pop</em><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">. Recorde com, amb catorze anys, les influències eren les que em proporcionaven el meu germà major i els companys d’escola. Les xiques de la meua classe traduïen les lletres de Michael Jackson i les posaven en llibretes monogràfiques, amb dibuixos, colors i cors. Amb aquelles traduccions i la manca d’atenció que tenia jo, poc vaig entendre de «Billie Jean» (1982), per exemple. Una cançó que va reflectir el moviment de les </span><em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-large; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">groupie</em><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">s, eixes joves fans disposades a tindre sexe amb els artistes després dels concerts.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">«Billie Jean» fou un tema aclamat per la crítica. Estigué setanta-sis setmanes liderant les llistes d’èxits dels Estats Units, i si en repassem la lletra potser no era –líricament– un text com per a tirar coets. En canvi, el contingut era bo, sobretot si el contextualitzem en l’època i el posem en boca d’una estrella de la música. Era una novetat que Michael Jackson cantara una història (possiblement vinculada a la seua biografia) sobre una dona que deia que tenia un fill amb el protagonista, i més encara si es lligava amb la vida que portaven els artistes i les bogeries que arribaven a fer els i les fans per passar una estona a soles amb els seus ídols.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Sovint ens qüestionem –els qui escrivim i opinem sobre la música en valencià– què fa que la lletra d’una cançó siga especial, que ens toque la fibra i que siga capaç d’aconseguir l’excel·lència quan casa a la perfecció amb música i interpretació. Els experiments, els porte al cotxe però també els he duts a classe. Alumnes que responen amb emoció a les lletres de Tardor o que els costa barbaritats entendre els versos d’Ona Nua. De tot hi ha. (Els qui vam aprendre literatura escoltant els versos de March amb Raimon ho vam tindre més difícil…).</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Però, per què <a href="https://youtu.be/LNsPeE6AGVI" style="-webkit-transition: color 300ms, background-color 300ms, opacity 300ms; border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: color 300ms, background-color 300ms, opacity 300ms; vertical-align: baseline;">«Al País de l’Olivera»</a>, d’Obrint Pas, és una gran lletra? O quines raons portaren els membres del jurat dels Premis Ovidi a premiar la surrealista i poètica cançó d’amor <a href="https://arthurcaravan.bandcamp.com/track/les-amants" style="-webkit-transition: color 300ms, background-color 300ms, opacity 300ms; border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: color 300ms, background-color 300ms, opacity 300ms; vertical-align: baseline;">«Les amants» d’Arthur Caravan</a>? No és fàcil trobar grans continguts en les cançons. L’originalitat no sempre té el premi del públic, i crec que als grups els agrada més tocar que no compondre. Millor dit, pensen abans en el directe, en si funcionarà la seua música en concert, que en la creativitat.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">I hem de dir que es poden fer les dues coses. Es pot ser una banda reivindicativa, <em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">skatalítica</em> i festera i escriure textos digníssims alhora. Heu escoltat<a href="https://youtu.be/djUa-0r83VQ" style="-webkit-transition: color 300ms, background-color 300ms, opacity 300ms; border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: color 300ms, background-color 300ms, opacity 300ms; vertical-align: baseline;"> «Al poble de les rondalles» de Pellikana</a>? Ho han aconseguit. Una cançó d’amor de les més boniques que s’han escrit en els darrers anys, alegre i amb Castalla com a context vital. És allò que espera el seu públic, reivindiquen el sentiment de pertinença, també l’escriptor Enric Valor, i parlen d’estima amb la fórmula del mestissatge musical.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Més grups actuals, o que travessen un moment dolç. A qui no li ha agradat <a href="https://youtu.be/oCH1hBaZtEQ" style="-webkit-transition: color 300ms, background-color 300ms, opacity 300ms; border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: color 300ms, background-color 300ms, opacity 300ms; vertical-align: baseline;">«Quan caminàvem» d’Aspencat</a>? Un repàs tendre, combatiu i melangiós sobre tot allò que fa de València una gran ciutat d’acollida per als estudiants vinguts de comarques. Perquè està clar que cantar versos d’Estellés és plaent, però també és fonamental aprendre l’ofici de poeta.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Ens endinsem en el que expliquen els versos. Potser «<a href="https://youtu.be/gnLeAqNJoaI" style="-webkit-transition: color 300ms, background-color 300ms, opacity 300ms; border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: color 300ms, background-color 300ms, opacity 300ms; vertical-align: baseline;">Els fills de la nit»,</a> un dels temes més reeixits dels Smoking Souls, diu molt de les generacions de pares i mares que visqueren la por, per exemple, de la dictadura, del pecat, de l’Església, del què diran al poble, sobre si tenim aquest o altre comportament… Una bona idea per a portar a una cançó, no?</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Parlem, doncs, d’escriure bé, de tindre un lèxic acurat, vocabulari extens i de saber usar els mots segons en quin moment. Però el més important, almenys crec que per a la gent que consumeix molta música, és el relat: allò que es vol explicar directament o mitjançant metàfores i símils. Després ens seduirà la música, si la cançó no té tornada, o si en té una, o fins i tot dues de ben diferenciades. Cal llegir molt i no pensar en el què diran els crítics o el públic. Escriure i crear amb imaginació, expandir les idees i gaudir de l’acte de la concepció textual.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Travessem moments en què la immediatesa guanya a l’art de meditar allò que es vol transmetre. També en la música. Potser ha arribat el moment de frenar. D’aturar-se i pensar què expliquem. L’hora del desendoll. És una bona opció.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">«Foscos boscos de gent,/ cossos cegos d’amor./ Quina revolta farà que jo isca al carrer?/ Quina revolta farà que jo isca al carrer?/ Benefactors virtuals,/ complaença fugaç./ Quina revolta farà que jo isca al carrer?/ Quina revolta farà que jo isca al carrer?/ Dogma de la imatge,/ esclaus de la idea./ Quina revolta farà que jo isca al carrer?/ Quina revolta farà que jo isca al carrer?»</span><br />
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br />
<i>Publicat a la Revista Saó de febrer de 2017.</i></span></span></div>
<div>
<br /></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-79899609479174413972017-02-03T18:59:00.001+01:002017-12-08T11:05:54.015+01:00Cançó per al 2017<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-IY89mf57a6M/WJTEEYpO1eI/AAAAAAAABxE/Shc6aKZSIFAfDctHUqVgi0SZicdyx1lyACLcB/s1600/Foto%2B2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://2.bp.blogspot.com/-IY89mf57a6M/WJTEEYpO1eI/AAAAAAAABxE/Shc6aKZSIFAfDctHUqVgi0SZicdyx1lyACLcB/s400/Foto%2B2.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bertomeu el dia que presentà "Collita i llaurador" al Micalet (VXC)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); color: #333333; margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></strong></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Encentem l’any amb dues produccions de les acaballes de 2016: <a href="https://mesdemil.bandcamp.com/album/tom-s-de-los-santos-segona-m" style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: 300ms, 300ms, 300ms; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Segona mà,</em>(Mésdemil)</a> de Tomàs de los Santos, i <a href="http://www.elpetiteditor.com/producte/collita-i-llaurador/" style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: 300ms, 300ms, 300ms; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Collita i llaurador</em> (El Petit Editor)</a>, de Bertomeu. Maneres diferents d’interpretar la cançó d’autor que troben el nexe comú d’aquelles composicions poètiques lluentes, que manifesten l’estima per la quotidianitat de les persones que estimem. Bertomeu i De los Santos, una invitació musical per al nou any. Arrelats al poble, a la terra, al barri, a la vida.</span></strong></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Bertomeu és una màquina de fer cançons. Té la fórmula definida i sembla trobar-se còmode fent allò que més li agrada. I a més ho fa tocant-ho tot solet a Estels Estudi, eixe llogaret creatiu que ha construït a Alberic. <em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Rock </em>d’autor amb unes coordenades que transmeten proximitat i bagatge personal. Records que podrien ser eterns, ben vius als municipis més menuts del país. <em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Collita i llaurador</em> és un homenatge a la vida rural, senzilla, la que dibuixà Estellés en infinitat d’ocasions i que tan bé ha musicat Bertomeu en els darrers discos. En l’estrena d’aquest nou treball al Teatre Micalet comprovàrem la solvència de les guitarres en un espectacle directe, pla i amé. Un concert de tu a tu, de distàncies curtes, amb contrabaix i teclat d’acompanyament. Perquè és possible emocionar-se amb la coca de llanda de la iaia, cantant a la geografia més immediata o component versos sobre els fills. Albert Ortega, Bertomeu, és un músic de llarga experiència, que arriba a la maduresa com a compositor. «M’ha vingut la calma, vas fent-te major. Intente ser més sincer en la música. M’agrada treballar les guitarres, m’agrada sentir-me guitarrista», afirma. Música que podria ser de l’altre costat de l’Atlàntic, però que s’ha parit al cor de la Ribera Alta, i poèticament té poc a veure amb Nova Orleans, Memphis o les veus més reconegudes de l’Argentina i l’Uruguai. Cal recordar que Bertomeu guanyà l’any passat el concurs «Terra i Cultura», que apadrina Llach, motiu pel qual estarà al Born de Barcelona el 17 de febrer. Així que si voleu escoltar les 10 cançons de <em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Collita i llaurador</em> en un lloc emblemàtic, ja podeu anotar-ho a l’agenda.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">De «Terra i Cultura», també en sap Tomàs de los Santos, qui aconseguí el mateix guardó en 2011. Ara ha pujat un graó amb aquest <em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Segona mà</em>. Sota la producció de Pau Romero (VerdCel, Anna Moliner…) als estudis BeatGarden, els tretze talls de De los Santos brillen i de segur que arribaran a més públic, sobretot a eixe oient que està cansat de convencionalismes i de l’encasellament que encara pesa en el gènere de la Cançó. <em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Segona mà</em> és fresc i té detalls honestos i delicats en la producció. El tema «Camí de Farinós» (dedicat a son pare) és, simplement, bell. La manera amb la qual tracta la vida en una finca de vivendes en «Balconades» ens recorda –com Bertomeu– que la poesia està a la porta que fita amb el teu pis, en la conversa de l’ascensor o en una mirada falsa i dolorosa dels ulls del veí que du quatre anys aturat. De los Santos canta també a les dones en aquest cedé. «Va ser Sergi Pitarch (músic del disc) qui em va dir: “hi ha moltes cançons de dones. Jo ni me n’havia adonat; les vaig compondre en moments diferents i sense haver pensat en el resultat final”, argumenta el cantautor de València. Dolors, Patrícia (Heras), Júlia, Daniela i Matilde Landa hi estan presents. Lluitadores, amigues, conegudes… Històries diverses sobre dones per a un disc complet i amb lletres ben tractades, on a més a més s’inclouen poemes musicats de Miquel Martí i Pol, Manel Alonso Català, Rosa Leveroni i Valls, Omar Khayyam i la veu del periodista Francesc Viadel.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Aquest cantautor tardà (pujà a l’escenari com qui diu fa quatre dies ) té més projectes. Al març traurà el disc sobre poesies musicades amb l’actriu Silvia Bel, amb qui condueix l’espectacle <em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">M’he estimat molt la vida</em>. Està en el moment. Estan a punt. De los Santos i Bertomeu, bona collita.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
</div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-GiB8qiGd0zo/WJTEW6EATGI/AAAAAAAABxI/J1xpZetAYCAnNYb8NzRuVInU0F-TTnwwACLcB/s1600/FOTO%2B2r.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://2.bp.blogspot.com/-GiB8qiGd0zo/WJTEW6EATGI/AAAAAAAABxI/J1xpZetAYCAnNYb8NzRuVInU0F-TTnwwACLcB/s640/FOTO%2B2r.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge de Tomàs de los Santos obra de Fernando Gimeno</td></tr>
</tbody></table>
</div>
</div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); font-family: "open sans"; margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: "\22 arial\22 " , "\22 helvetica\22 " , sans-serif;">Article publicat al nº 422 de la revista Saó (gener 2016).</span></span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><span style="color: white; font-family: "\22 arial\22 " , "\22 helvetica\22 " , sans-serif;"><br /></span></span></div>
</div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-91915934966887686592017-01-22T08:54:00.003+01:002018-04-02T23:57:03.442+02:00De la furgoneta Ebro de Carraixet al vídeo amb gat d’Ona Nua<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-uzkDQXp1Z5g/WIRkR9wngxI/AAAAAAAABwY/pYCSUn6m61o3LjbnnW3f4ArNwFJgUnyfQCLcB/s1600/Carraixet.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://3.bp.blogspot.com/-uzkDQXp1Z5g/WIRkR9wngxI/AAAAAAAABwY/pYCSUn6m61o3LjbnnW3f4ArNwFJgUnyfQCLcB/s640/Carraixet.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Carraixet dedicà al públic una cançó en el lliurament dels guardons</b></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: #666666;"><span style="color: white; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: #666666;"><span style="color: white; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">I arribà el dia en què els Ovidi viatjaren a
Castelló per reforçar que la música en valencià ha quallat de nord a sud del
país. Paralel·lament a aquesta realitat, la Fira Trovam s’ha consolidat com un
referent professional i de públic de la indústria cultural valenciana, amb
11.000 visitants, segons l’organització, i desenes d’actuacions programades a
la capital de la Plana del 10 al 13 de novembre.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Per arredonir les expectatives, l’onzena
edició dels premis Ovidi Montllor tingué diferents protagonistes, més enllà
dels dos grans vencedors musicals: Arthur Caravan (millor disc de rock, millor
cançó i millor lletra) i Gener (millor disc de pop i millors arranjaments i
producció). Fou la nit de Carraixet pel guardó a la trajectòria artística i
també la nit de tribut per a Vicent Pastor, de Tres fan ball, qui ens ha deixat
aquest 2016. El seu fill Jordi s’encarregà de donar les gràcies des de
l’escenari.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Amàlia Garrigós –presentant– i altres veus
durant la gala ens recordaren igualment que Leonard Cohen havia mort, però no
els seus poemes que sonaren enllaunats abans de la foto final amb Arthur
Caravan (gran “Suzanne”!).</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">També hi hagué reconeixement per al festival
Barnasants. Pere Camps, el seu ideòleg, explicà com el COM, Col·lectiu Ovidi
Montllor de músics en valencià, havia fet possible el canvi necessari al País
Valencià, per la llibertat i la defensa de la llengua. Després rememorà “El
Partisà” de Cohen, per acabar animant el públic amb la proclama: “el nostre
Kalashnikov amb què guanyarem la llibertat i la igualtat es diu Cultura!”.
Aplaudiments.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Manolo Miralles, president del COM, es mostrà
feliç pel premi obtingut en la secció de folk amb la seua banda “Musicants” i
mantingué el discurs final en temps, llarg, i forma, com cada any. S’adreçà als
governants i advertí que “la fera ferotge pot mossegar” en qualsevol moment. Si
en l’edició anterior hi hagué desembarcament dels pesos pesants del Consell als
Ovidi (amb Ximo Puig i Mónica Oltra al front) enguany la presència
institucional va recaure en el President de les Corts, Enric Morera, el
secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, i la regidora de Cultura de Castelló,
Verònica Ruiz. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Faltaren als premis els Arthur Caravan (de
bolo a València) i Ona Nua (el projecte de Josep Pérez guanyador en l’apartat
de cançó d’autor) i hi hagué espai per a les reivindicacions laborals dels
músics. Interessant i necessari fou el discurs de Josep Lluís Notari com a
portaveu de la Coordinadora per l’Escena Musical Valenciana, qui va anunciar
que “treballen per fer el bolo més important”. El dels drets dels músics (repàs
a l’iva cultural, als sous, a les cotitzacions a la Seguretat Social...).</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: #666666;"><span style="color: white; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-iUeRgvlEV94/WIRk4d60vjI/AAAAAAAABwg/GxyOp_agT5sto6eeRcnhqFJ1FhnJ3adXACLcB/s1600/Gener.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="358" src="https://1.bp.blogspot.com/-iUeRgvlEV94/WIRk4d60vjI/AAAAAAAABwg/GxyOp_agT5sto6eeRcnhqFJ1FhnJ3adXACLcB/s640/Gener.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>La família de Gener recollint un dels premis</b></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Per animar la vetllada i omplir de bon rotllo
i d’alegria l’Auditori de Castelló ja estaven els Atupa (guanyadors en hip hop
i música electrònica) i els Gener amb tota la tropa (amb les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Germanes” </i>de veres i de cors). El seu
disc dedicat a les dones “Oh germanes!” (Mesdemil) estigué ben present. Perquè
de dones anà la nit. Perquè les úniques veus que cantaren en directe foren les
de Rebeca Mut (Musicants) arrancant-se amb una versió valenciana d’”Alfonsina i
el mar” de Mercedes Sosa, els fantàstics cors femenins de Gener i les germanes de
Carraixet (aquestes de veritat) Mari Carme, Eva, Myriam i Vanessa quan
interpretaren a pèl “El barranc de l’Assut”.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Foren els Ovidi de Carraixet. Més de 45 anys
d’història de la música valenciana gràcies al treball incansable i il·lusionat de
la família Giner. Un es quedà bocabadat en vore a la pantalla les fotos
d’aquell jove Lleonard Giner amb les seues filles. Aquelles places plenes de
públic, aquells concerts on l’escenari eren els propis músics. Aquella furgoneta
Ebro que degué de portar el grup amunt i avall per totes les comarques. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: large;">Història vella de la música en imatges però
també modernor. De la mítica Ebro a un vídeo amb gat, el de Josep Pérez d’Ona
Nua, disculpant-se per no haver pogut assistir a la gala amb el fel·lí al braç (Lilo
és l’animal del disc “Un gat i un home al seu costat”. Mesdemil). I d’ací a la
professionalització de la música valenciana en clau còmica. L’excel·lent
producció de Paco Loco per al disc de Gener al Puerto de Santa María, es va plasmar
en un vídeo del reconegut tècnic de so donant les gràcies en un valencià xampurrejat
sota les amenaces de dos encaputxats que l’obligaven a dir que Gener era el
millor grup que mai havia produït. Bon ambient, bon humor i millor gent. Vora
100 discos enguany en uns premis competits i de nivell.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: #666666;"><span style="color: white; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-8jgTE0p_1fo/WIRkpysSDtI/AAAAAAAABwc/qWFOn22wCREDKnfWrTKfDDhzLxmnCp5dACLcB/s1600/Premiats.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="422" src="https://1.bp.blogspot.com/-8jgTE0p_1fo/WIRkpysSDtI/AAAAAAAABwc/qWFOn22wCREDKnfWrTKfDDhzLxmnCp5dACLcB/s640/Premiats.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Foto final amb els premiats dels Ovidi de 2016</b></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: #666666;"><span style="color: white; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="background-color: #666666;"><span style="color: white;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;">Els Ovidi 2016. Castelló 13 de novembre.</span><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Millor disc de rock. <b>Arthur Caravan. “</b>Major
Propòsit”. Música de Telers.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Millor disc de pop. <b>Gener. </b>“Oh germanes!”.
Mésdemil.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Millor disc de cançó d’autor. <b>Ona Nua.</b> “Un gat
i un home al seu costat”. Mésdemil.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Millor disc de folk. <b>Musicants</b>. “Adsabara”.
Picap.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Millor disc de hip-hop i electrònica. <b>Atupa.</b>
“Quasi res porta el diari”. Mésdemil.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Millor maqueta. <b>Àcids</b>.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Millor cançó. <b>Arthur Caravan.</b> “La traïció de
les imatges”. Música de Telers.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Millor lletra. <b>Arthur Caravan. </b>“Les amants”.
Música de Telers.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Millor producció i arranjaments. <b>Gener.</b> Paco
Loco i Gener per “Oh germanes!”. Mésdemil.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Millor disseny de disc. <b>Pau Alabajos. </b>Alba
López per “L’amor i la ferocitat”. Bureo Músiques. </span></span><br />
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: large;">Millor clip. </span><b>Joe Pasq. </b><span style="font-size: large;">“Blau”. Enredo Films.</span></span></span></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5156023226556388020.post-48259625681396101022016-11-19T12:53:00.001+01:002017-12-03T14:45:57.562+01:00ARTHUR CARAVAN. Poetes hipnagògics<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-pPPvDT44N78/WDA89kL9-NI/AAAAAAAABtA/UHjSM9EuH1Qp8qCHWcjYz0YmRoM6-xxywCLcB/s1600/arthur%2Bcaravan%2B%252B-15.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="360" src="https://3.bp.blogspot.com/-pPPvDT44N78/WDA89kL9-NI/AAAAAAAABtA/UHjSM9EuH1Qp8qCHWcjYz0YmRoM6-xxywCLcB/s640/arthur%2Bcaravan%2B%252B-15.tif" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El grup alcoià, un altre any en primera línia. Foto de Dp. Chaigneau</td></tr>
</tbody></table>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></strong></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">Són un delit creatiu, un llir entre cards en el món de les lletres de la música en valencià. Arthur Caravan torna a l’escena amb un disc amb suficients senyals per a llegir i interpretar. Viatges filosòfics lligats al món del pintor surrealista belga, René Magritte, i un recorregut pel <em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">rock</em> psicodèlic del segle passat. Art conceptual i missatge boirós, àcid i ple. <a href="https://arthurcaravan.bandcamp.com/" style="-webkit-transition: color 300ms, background-color 300ms, opacity 300ms; border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration: none; transition: color 300ms, background-color 300ms, opacity 300ms; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Major propòsit</em> </a>(Música de Telers, 2016) navega amb el tamís final del músic català Mau Boada a la producció. Pau Miquel Soler, veu i autor dels textos, ens apunta en aquesta entrevista alguns viratges del disc.</span></strong></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;">–Per què Magritte?</span></strong></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">–</em></strong><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Pau Miquel Soler.</em></strong> Per fer més ric el joc de significats del disc. Vam pensar que era interessant <em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">linkar</em> cadascuna de les cançons amb quadres d’aquest autor per sobredimensionar les imatges poètiques i el missatge global del disc. És, alhora, un mètode experimental de composició i una manera de fer més suggeridor el producte i estimular l’oient.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">–</strong><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Una vegada pensada la temàtica i la inspiració del disc és quan decidiu treballar amb Mau Boada, o ja el teníeu a l’agenda?</strong></span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">–</strong>Mau va vindre en l’última fase de la producció, quan més o menys el disc estava compost, però certament va revolucionar tots els plantejaments aportant un to psicodèlic i d’indeterminació en la producció que era justament el que necessitava perquè prenguera ales i consistència. Era el que millor podia passar a un disc que versa sobre el surrealisme: l’acidesa.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">–</strong><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">I què volíeu amb el disc?</strong></span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">–</strong>El de sempre: passar-nos ho bé, crear, comunicar i intentar, en la mesura del possible, no repetir-nos.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">–</strong><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Hi ha massa poesia i romanç en els grups alcoians dels darrers anys, o el pes de la cultura a la vostra ciutat marca a qualsevol que no siga Francisco o Camilo Sesto?</strong></span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">–</strong>És cert que, en general, les lletres dels grups alcoians tenen un punt poètic; ara mateix no se m’acut cap excepció llevat de les que esmentes. Amb tot, cadascú tenim un estil diferent però possiblement una sola influència: l’Ovidi, sobretot en el seu paper de poeta/rapsode. Pense que a tots ens ha marcat, a banda d’altres opcions personals o estètiques.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">–</strong><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">La portada… un ull, una diana, un mugró…? Què us ha agradat per triar-la?</strong></span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">–</strong>Més complicat encara: l’absolut indeterminat. L’estat previ al <em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">big bang</em>. Està basada en un diagrama tàntric del Rajahstan del segle XVII que expressa aquest concepte cosmològic i també amb una il·lustració que l’autora, Àngela Tarrazó, estava preparant per a un observatori astronòmic a Porto. De tota manera, si algú hi veu un ull o un mugró, també està bé, perquè potser tot siga la mateixa cosa.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">–</strong><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Les cançons. On es troba millor Arthur Caravan, en el <em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">pop</em> de samarretes de ratlles ben actual o en la psicodèlia dels 70?</strong></span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">–</strong>Ens sentim més còmodes bussejant en el gran llegat de la música popular de la segona meitat del segle XX que no pretenent sonar massa moderns o actuals. Amb el tipus de producció i de cançons ho demostrem. Amb tot, sempre hi alguna cosa d’actualitat en el nostre treball; vull dir, no crec que siguem cap anacronisme ni excessivament manieristes.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">–</strong><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Cal somiar molt o estar ben despert per escriure lletres com «El més enllà», un tema tan estimulant…</strong></span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">–</strong>Cal somniar despert. En la lletra parlem dels estats hipnagògics; estats fronterers entre el somni i la vigília en què, d’alguna manera, el teu <em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">jo</em> és conscient que està manifestant-se <em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">un altre</em> ordre de coses o estat de consciència. És una espècie també d’estat meditatiu; en eixe sentit, la lletra de la cançó no és més que una reflexió –inspirada en el quadre homònim de Magritte– al voltant del significat o sentit de la mort.</span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">–En</strong><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"> «Principi de plaer» sorgeix un protagonista que sembla de pel·lícula, de novel·la. Qui és Johnny? Quin és el seu turment? Quants johnnies hi ha al món?</strong></span></div>
<div style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin-bottom: 20px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: large;"><strong style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">–</strong>Johnny és un personatge que busca la seua identitat al marge de les conviccions socials; és a dir, un <em style="border: 0px rgb(99, 99, 99); margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">outsider</em>. També és un personatge dramàtic, tràgic i, per tant, una mica humorístic. És víctima d’una societat que confon el plaer amb l’excés i que mai no repara en el consum d’energia, sovint irreversible, que comporta la superació incessant del límit corporal. Ben mirat, Johnny som tots, o si no tots, una immensa minoria, els qui estem alhora fora i dins del joc, per dir-ho d’alguna manera.</span></div>
Vicent X. Contríhttp://www.blogger.com/profile/12246255394493439257noreply@blogger.com0