dilluns, 5 de juliol de 2010

4902BRB (Versos per albirar nous horitzons)

Porte els lloms nugats a les vèrtebres,
el bloqueig del cos, paràl.lisi de l'ànima.

Plore pel dolor de cada contractura,
pel moviment alliberador de tensions
que genera una càrcer a cada articulació.

M'imagine morint ert com un bacallà,
penjant sec dels fils d'una barca,
el sol farà saltar la meua pell
i el meu cap
-separat del tronc i llençat a la mar-
serà pessigat per un cranc merder,
d'aquells que habiten les parets del moll.

Però encara estic viu
i amb ganes d'encetar un nou camí.

Com a bon mariner
desfaré els nusos de la meua vida.

Agafaré el cap amb força
i la vela s'omplirà amb un nou alè de llebeig.

Serà aleshores
quan passaré pel costat de les drassanes
i diré: "ara torne".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada