diumenge, 3 de desembre de 2017

La música que estima Senior en la veu del pop català


Senior durant una actuació a València. Imatge de Xepo WS

Se’n va l’any i els bons discos s’acumulen per parlar en aquesta finestra mensual. I no en són pocs. Un d’ells són les dotze cançons de Senior i el Cor Brutal amb La Síndrome Lomax, amb les quals la formació de Miquel Àngel Landete ha celebrat enguany una dècada de tenacitat artística i excel·lents cedés. “Valenciana Vol.1” (Malatesta Records) és un projecte ambiciós, d’aquells que t’ajuden a redescobrir el perfil musical d’un home –Senior (Landete)– que en aquesta ocasió ha concebut un relat sonor amb la seua discoteca de capçalera. Versions en català interpretades pel milloret de l’escena pop actual.
“Era un projecte que anà creixent dia a dia”, argumenta Senior. “En principi no anava a fer res. Volia estar sense traure disc tres o quatre anys i el meu editor Vicent Martínez em va aconsellar que tant de temps no podia estar sense fer res. I se li va ocòrrer la idea del disc de versions”.
I així s’assolí aquesta insòlita proposta d’estacar en un mateix cabàs –batejat com a La Síndrome Lomax– personatges il·lustres de la nostra música com Lluís Gavaldà (Els Pets), David Carabán (Mishima), Jaume Pla (Mazoni), Carles Sanjosé (Sanjosex), Clara Andrés, Núria Graham, Pau Vallbé, Artur Estrada (Nueva Vulcano), Carles Chiner (Gener), Maria Arnal, Judit Casado, Jordi Lanuza (Inspira), Manu Ferrón, Joan Pons (El Petit de Cal Eril) i Mireia Vidal. I la moguda té mèrit, si damunt les col·laboracions ens deixen en la llengua d’Estellés les melodies de The Jesus and Mary Chain, Tom Waits o Jonhy Cash, entre molts altres.
“Les versions anava a cantar-les jo en un primer moment. Però en la de Tom Waits no hi havia manera de clavar-li mà i vam pensar en David Carabán, dels Mishima. Digué que sí de seguida. Llavors vam pensar en tancar el cercle amb tota la gent que fa música anglosaxona en català. L’adaptació de les lletres ha sigut fidel; jo diria que en un 90%. L’anglès i el català –per a la música– són idiomes molts semblants, amb molts monosíl·labs i una musicalitat similar”.
Valenciana. Una manera d’interpretar la música a casa nostra
Res més que això. Les inquietuds de Senior plasmades sota el segell o el paraigua d’una Valenciana. És a dir, la marca que s’ha inventat lligada a les Americanes, per a difondre el que fa ell a terres valencianes. En aquest Volum 1 escoltem una producció refinada del so de Senior i el Cor Brutal. Han suavitzat la part més guitarrera i bruta de la banda, potser de cara a embolcallar com cal els artistes convidats i les cançons escollides. Luis Martínez (Little Canyon Studios) signa un disc ben resolt. Trobar les directrius a seguir en un ventall de músics tan variat i amb els grups que s’anaven a versionar no ha d’haver sigut precisament un camí planer. En Volum 1 Senior volia, igualment, recordar un important disc de versions: el Family Album 1 de Surfin’ Bichos. “M’agrada molt el rotllo enciclòpedic”, apunta Senior.


Valenciana és també nom femení i les dones brillen en aquest recopilatori d’emocions. “Són els temes que més lluïxen”, afirma el músic. Cançons d’estima. L’amor i les seues històries interpretades per un Landete còmode amb Clara Andrés a “Potser tingues raó”, la sucosa “Nascut amb un so” junt a Núria Graham i “Cari” amb Maria Arnal. I per als seguidors fidels de Senior, a gaudir de l’eterna “Reina d’Anglaterra” (Manu Ferrón) i “Perdut en el somni” (Artur Estrada). En un temps indeterminat arribarà nou disc amb cançons pròpies. Noves històries per cantar i escriure.

(Publicat a la revista Saó de novembre de 2017)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada