divendres, 13 de novembre de 2015

Dies del COM, anys inoblidables



Sant Gatxo i els fills. Escenari del Palau de la Música de València (11-11-15). Xepo WS
La imatge que Xepo WS m'ha cedit diu molt més que un grapat de músics-pares ben pagats amb els seus nanos dalt de l'escenari. És la foto dels deures fets, de l'objectiu assolit, la satisfacció plena per haver arribat a la meta.

Són els components de Sant Gatxo, una gent a la qual m'uneix amistat, respecte i gust musical. Al grup el vaig conèixer l'any 1999, a l'Almadrava Rock dels Poblets, muntant amplis i compartint cartell amb Pinka, Sopa de Cabra, Ja t'ho diré, Obrint Pas, Gramoxone... una aventura insòlita que caminava imparable des de la Marina.

Han passat els anys i el  Col·lectiu Ovidi Montllor de músics en valencià (el COM) celebra per fi els seus premis al Palau de la Música, després d'anys d'oblit i marginació per part de la Generalitat i de l'Ajuntament de València.

Sant Gatxo ho ha deixat, però aquesta setmana ha tornat a actuar al mateix Palau, en un moment històric de la música en valencià. Així que, possiblement, estem davant de la darrera foto de la formació de la Vila Joiosa mirant el públic des d'un territori conquerit amb esforç, dignitat, rebel·lia i estima pel país i la música.

És la postal de la normalitat. La música en valencià és visible i s'ha fet gran, molt gran. Aquells joves que començaren a muntar grups, a l'estel de l'esclat del rock català i del Tirant de Rock, tenen fills. El futur és fantàstic. Hi ha llum amics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada