 |
| El Blüe. Rap castellonenc per al món |
(Publicat a la revista Saó de desembre de 2014)
No volia tancar aquest 2014 sense apuntar alguns detalls del que es cou
en el rap en valencià, una escena creativa que any rere any va pujant graons
amb bases sòlides i lletres reeixides.
Darrerament han aparegut discos o maquetes de notable nivell, amb solistes
i grups que es mouen entre el hip hop, el rap o l’electrònica: Atupa, Frida, Arrap,
Efecto Dopler, Garrotada, B.O.L... tot un seguit d’ànimes creatives que
bateguen en l’escala inferior de les formacions que amb propostes més
heterodoxes (partint del rock, de l’electrònica o del mestissatge) omplin sales
de concerts i camps de futbol (Orxata, la Gossa Sorda, Aspencat...).
El País Valencià no és Nova York però si que té desigualdats socials
per a rapejar-les i samplejar-les i això és el que fan la majoria de dj i
compositors. Uns artistes que amb tota mena de dispositius d’un temps ençà tenen
més fàcil inventar i enregistrar els seus ritmes sobre els quals escolpir
discursos, proclames o històries rimades. Arriben a la gent per terra, aire i
mar (youtube, bandcamp, goear, facebook, twitter...).
 |
| Zoo, tot un èxit del passat 2014 |
Rapsodes –potser– obrí a casa nostra el camí en tots els sentits (per fer
rap i hip hop oberts a altres camps i per impulsar el segell Més de Mil, que
acolliria moltes de les recents gravacions). No és fàcil escollir un disc
enguany. En boca de tots està el recent de Zoo “Tempestes vénen del sud”, tot
un fenomen a les xarxes socials després de l’exitosa “Estiu”. Zoo és un col·lectiu
de músics de la Safor capitanejat per Panxo, ex membre d’Orxata, i clar,
s’havia de notar en la proposta. Un treball ben facturat enregistrat a l’estudi
Tesla de Dénia, amb Jaume Faraig a la producció. Arrassarà segur.
Una altra de les sorpreses del 2014 ha estat “Efecte Papallona” del
raper de la Plana el Blüe. Després de dues interessants maquetes aquest estiu
ha llançat al carrer, a través d’un micromecenatge, 13 temes emparats per la
productora Full Bastards. El Blüe (Alfons P. Daràs) deu escoltar música més
enllà de l’estil que ha escollit per expressar-se. Les seues cançons són un
crit crític que es mou amb l’electrònica, el pop, les percussions, sons sintetitzats
o riffs rovellats de guitarres. Aquesta gatzara està ben repartida i intenta
reflectir el que és el rap en essència: un espectacle per a cantar en directe.
Però, per què el rap? Ho raona el Blüe. “Quan em vaig decantar pel rap
tenia 14 anys i l’estil de música que més em plenava (i em plena) és el hip
hop. No ens enganyem, m’agrada tot tipus de música, des del pop sintètic dels
80 o grups de rock dels 60/70 fins a l’electrònica més dura i monòtona». I si
això li afegeixes històries biogràfiques ja tens el resultat d’aquest Efecte
Papallona.
La sinceritat també és l’arma dels rapers i el Blüe no es talla
respecte a la seua música i la llengua escollida per a manifestar-se: “Si
haguera tingut en ment aconseguir públic valencià de forma fàcil estaria fent
ska, reggae o cançó d’autor». Es
fa palés que el rap en valencià, com a proposta i resposta cultural, creix i
madura.
Un desig per al 2015
Tot i que és una constant en els darrers discos editats (i ara parle de
tots els gèneres) a mi les col·laboracions –personalment– comencen a fartar-me
per repetitives. Hi ha algunes que s’han posat als cedés a colp de martell.
M’agradaria trobar un grup o solista que no haguera de recórrer a
altres cantants o bandes per completar les seues cançons. Vivim instal·lats en
les xarxes socials i per a crear amics, fans o seguidors.. hem de buscar sempre
aquest sistema per fomentar sinèrgies i guanyar penya? No som capaços de traure
un disc que s’aguante i tinga públic sense la participació del versaire, el
guitarra o el dj del grup del moment? Feliç any!
