«Microones» és el segon treball per a El Trineu
Tanoka (Benissanó-Llíria). Dotze talls per a gaudir amb un dispositiu sonor que
reproduisca els petits detalls d’un disc generós en estímuls i suculent en la
gravació. Tornem a parlar de rock de guitarres. Power pop casat amb lletres
enginyoses i surrealistes. Transgressió original i irònica. («Déu viu dins de
la ràdio i saps que et vol..», «Ja ve l’estiu. L’estiu és lleig i fals», «Xica
coet», «l’Home biònic», «Satel·lit Neutral»…).
Les raons de Microones s’expliquen en el tarannà
del propi grup. Ho argumenta extensament Xavi Blesa, veu i guitarra de la
banda. «El nom del disc ens agradà als tres, encara que parega mentida. I no és
gens fàcil arribar a un consens en un trio de rock. De zero a cent en uns pocs
segons. De congelats a estar bollint en un tres i no res; així som
nosaltres. Creàrem el grup i als sis mesos ja teniem un disc, en dos anys
dos cedés i molts concerts a les esquenes».
Però també hi ha un rerefons lèxic, musical i
sentimental que amaga «Microones». La filla menuda de Blesa es diu Ona i «el
micròfon és un element bàsic de la música (transmetre) i les ones de la ràdio ens
porten els sons que ens va captivar d'adolescents (rebre). A més a més si els
Sonic Youth tenien el ‘Washing machine’
nosaltres havíem de tindre un altre domèstic!», conclou el músic.
El disc potser seria més rodó amb menys temes, però
en conjunt és pura dinamita que els Tanoka saben comunicar en directe. Un trio
impetuós dalt de l’escenari dotat d’una captivadora base rítmica (Tubal Perales
i Ico) orquestrada sota el comandament creatiu de la veu aguda i melòdica de
Blesa. Un fet diferèncial per a ser reconeguts en la escena més recent de
l’indie català. Perquè de música indie parla el grup quan arriba el moment
d’ubicar-se en l’escena rock. «El revival
dels 90 ja està ací!! Shoegazing, Noise pop, Experimental punk, Psychodelic
rock, My bloody valentine, No age, Deerhunter, Pavement, Tame Impala... Encara
que nosaltres ens fixem també en bandes més melòdiques com ara Teenage Fanclub,
The posies, The flaming lips... i a nivell català ens encanten Plouen
Catximbes, Inòpia, Raydibaum, i Antònia Font... El Columpio Asesino (des de
Pamplona) també és brutal. Volem que El Trineu Tanoka faça de punta de llança
d'aquest estil musical a València».
I realment, en poquet temps i dos cedés, porten el
camí d’aconseguir els objectius.
* PUBLICAT A LA REVISTA SAÓ DE SETEMBRE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada