dilluns, 16 de juliol del 2012

DÉNIA I LA MAR DE JULIOL

Queda malament que ho diga però els deniers que estem fora recordem durant aquests dies el que significa viure el juliol a la mar de la nostra ciutat. Al llarg d'un dia passen moltes coses a les Rotes, les Marines, els Molins, les Bovetes, l'Almadrava, les Deveses o la Marineta Cassiana...però totes elles estan carregades de contemplació, deler i goig. La mar. És el que té la mar. Que cansa, que refresca, que enganxa. Anys enrere, un podia alçar-se tal dia com avui i córrer a primera hora xafant l'arena banyada. Un capbussó i una dutxa freda et preparaven per a l'esmorzar. En bicicleta al Mercat. Entrepà de figatells, tertúlia i frigoleta. A les dotze a bussejar, quatre caragols per a bullir amb llima i ja estem fent l'aperitiu. No, jo no vaig als Bous a la Mar. Un dinar lleuger, amanides, truites i polp sec torrat. Cervesa. Una becadeta baix d'un pi o a la terrassa. Bicicleta i al poble. Compre beta i coreà (a casa tinc crancs pensant en les orades). Faig un cafè a un bar del moll entre mariners queferosos. Torne a casa i prepare les canyes. Un darrer bany, controle les clotades i els alguers. Agafe una referència a terra. Cride a un veí d'estiueig. Del poble o preferiblement alcoià (els millors turistes de Dénia). Agafem les canyes, les cadires, entrepans i beguda. Cau el sol i prenim posicions a la platja. Vénen forasters a vore el poal buit. Posem un cartell al fons en diferents idiomes que diu: "pesquem sense carnada, no cal que esperen per vore si enganxem qualsevol peix". Busquem la pau i la poca frescor que ens dóna la nit. Parlem de la vida, de com ha anat l'any. Hores més tard recollim les canyes. Hem fet porra. Ens tirem a la mar a les fosques. Contemplem el castell i el port encesos de llums. Un vaixell ix cap a Eivissa. "Em faria un gelat". Amollem els crancs, alimentem els peixos tirant els cucs. Anem al xiringuito i rosseguem xocolate i llepem nata fins arribar a casa. Em repasse amb la màniga de regar el jardí. Em gite fresc, amb la finestra oberta al cel i sense por a les rondalletes. Demà he quedat per pujar a la creueta del Montgó i després...de nou la mar de juliol.

2 comentaris:

  1. Xé que bonic, m'han fet ganes d'anar corrent cap a Dénia ara mateix... de fet era com si estigués ja allí.
    una abraçada, gaudeix de eixes meravelles!

    ResponElimina
  2. Les rondalletes és un homenatge als Insectes que us piquen als privilegiats que dormiu a les Rotes. Que vaja bé l'estiu als quatre!

    ResponElimina