També em trobareu a:

divendres, 29 d’octubre de 2010

Versos vells

Si el cor es fa escletxes
com un paisatge del passat
arrasat per diables de persones
-ambaixadors del país sense futur-
caminaré de nou cercant bancals
i beuré en la font on tu em digueres "mai"
caliu d'amor a vora mar...
com el record que engega la meua existència.

Ma mare, igual que la terra, em deixa respirar
i un dia, amb el davantal prest per al dinar,
em diu que has trucat.

"Ve per a quedar-se"
I el sol esquartera els núvols
i mire els horaris dels autobusos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada