dijous, 31 d’octubre del 2013

Obrint Pas rebenta Barcelona


Més de 30.000 goles diuen adéu al grup a les Festes de la Mercè

Fotos de Xepo Walter Sanches 


El Parc del Fòrum s'omplí per rebre la darrera actuació elèctrica d'Obrint Pas a Barcelona



Poques coses poden omplir més com a valencià i periodista musical que vore unes Festes de la Mercè a Barcelona amb la participació de dues bandes valencianes: Orxata i Obrint Pas. Fou el passat 21 de setembre al Parc del Fòrum i no cal que m'extenga massa explicant que el plat fort de la matinada recaigué en els Obrint Pas, després d'anunciar que pleguen indefinidament.

La banda dels Xavi Sarrià, Miquel Gironés, Robert Fernández, Miquel Ramos i companyia s'acomiadava del públic barceloní en format elèctric (el 2014 faran l'adéu acústic oficial a Barcelona, Mallorca i València). I la gent va respondre com mai. Més de 30.000 ànimes cantaren i ballaren un repertori especialment emotiu. Així, sonaren impecables els grans hits del grup: Coratge, Seguirem, La vida sense tu, No tingues por, Som, La Flama, Viure, Del sud…tot barrejat amb les proclames reivindicatives del moment.


Xavi Sarrià






Eren les tres de la matinada i –apenes quinze minuts abans d'iniciar el darrer gran bolo dels Obrint– Xavi Sarrià i Miquel Gironés explicaven a Saó les sensacions que tenien. «És tot molt emocionant. No acabem de ser conscients del què significarà no tindre el grup. Són molts anys de tocar junts, moltes vivències, pressió i responsabilitat en una llarga cursa de fons. Ara alliberem la càrrega que vam crear quan teníem 15 anys», explicà Sarrià per a tot seguit afegir: «No sabem si volem tornar o quan. Estimem el grup i no volíem seguir si no estàvem amb la banda al 100%».

«El que volem és viure la vida que no hem viscut», responia Miquel Gironés. «Per a nosaltres la vida d'Obrint Pas ha sigut la nostra vida. No sabem si en el futur el cor i el fetge ens reclamarà seguir i fer un altre disc. Preferim canviar d'etapa i tancar el cicle», argumentà el dolçainer.







Miquel Gironés i Robert Fernández



Respecte al sentiment de ser de València i tocar a les festes majors de Barcelona i no poder fer-ho a les del Cap i Casal, Gironés fou clar. «Els entrebancs els posa l'administració. No vas a les Festes de Juliol de València però després actues a Benimaclet per a 8.000 persones en un concert al marge de l'ajuntament. Afortunadament la qualitat de les nostres bandes i solistes (la Gossa, Feliu Ventura, el Botifarra o Aspencat) va tombant fronteres».





Miquel Ramos. Homenatge al raper Pavlos Fyssas assassinat pels Nazis



I Barcelona en fou l'exemple, perquè l'èxit dels Obrint Pas vingué en una nit on els Orxata –una vegada més– posaren el llistó molt alt amb la seua música electrònica. Hi ha relleus per a Obrint Pas? Està clar que sí. Hi haurà grups com Obrint Pas en el futur? Crec que tardarem en saber-ho.

Orxata és ja un grup de masses


(Publicat a la revista Saó d'Octubre)

diumenge, 27 d’octubre del 2013

O. P. Pròximament la crònica de la Mercè

Divendres passat vaig anar al darrer concert d'Obrint Pas a l'Horta, en aquesta gira de comiat (parada indefinida li diuen) que han batejat com a «Seguirem». A Vinalesa la banda més internacional del rock català omplí l'aforament en un espectacle força emotiu. Serveixen aquestes línies per explicar que aquesta setmana penjaré la crònica de la revista Saó d'Octubre sobre el concert que els Obrint Pas feren a les festes de la Mercè, a Barcelona. Allí, al parc del Fòrum, més de 30.000 persones acompanyaren el grup senyera de la nostra música, en un concert sense precedents per a una banda valenciana.
Obrint Pas divendres 25-10-13 a Vinalesa

dimarts, 1 d’octubre del 2013

EL TRINEU TANOKA. Desfent la neu a colps de guitarra*


«Microones» és el segon treball per a El Trineu Tanoka (Benissanó-Llíria). Dotze talls per a gaudir amb un dispositiu sonor que reproduisca els petits detalls d’un disc generós en estímuls i suculent en la gravació. Tornem a parlar de rock de guitarres. Power pop casat amb lletres enginyoses i surrealistes. Transgressió original i irònica. («Déu viu dins de la ràdio i saps que et vol..», «Ja ve l’estiu. L’estiu és lleig i fals», «Xica coet», «l’Home biònic», «Satel·lit Neutral»…).

Les raons de Microones s’expliquen en el tarannà del propi grup. Ho argumenta extensament Xavi Blesa, veu i guitarra de la banda. «El nom del disc ens agradà als tres, encara que parega mentida. I no és gens fàcil arribar a un consens en un trio de rock. De zero a cent en uns pocs segons. De congelats a estar bollint en un tres i no res; així som nosaltres. Creàrem el grup i als sis mesos ja teniem un disc, en dos anys dos cedés i molts concerts a les esquenes».

Però també hi ha un rerefons lèxic, musical i sentimental que amaga «Microones». La filla menuda de Blesa es diu Ona i «el micròfon és un element bàsic de la música (transmetre) i les ones de la ràdio ens porten els sons que ens va captivar d'adolescents (rebre). A més a més si els Sonic Youth tenien el  ‘Washing machine’ nosaltres havíem de tindre un altre domèstic!», conclou el músic.

El disc potser seria més rodó amb menys temes, però en conjunt és pura dinamita que els Tanoka saben comunicar en directe. Un trio impetuós dalt de l’escenari dotat d’una captivadora base rítmica (Tubal Perales i Ico) orquestrada sota el comandament creatiu de la veu aguda i melòdica de Blesa. Un fet diferèncial per a ser reconeguts en la escena més recent de l’indie català. Perquè de música indie parla el grup quan arriba el moment d’ubicar-se en l’escena rock. «El revival dels 90 ja està ací!! Shoegazing, Noise pop, Experimental punk, Psychodelic rock, My bloody valentine, No age, Deerhunter, Pavement, Tame Impala... Encara que nosaltres ens fixem també en bandes més melòdiques com ara Teenage Fanclub, The posies, The flaming lips... i a nivell català ens encanten Plouen Catximbes, Inòpia, Raydibaum, i Antònia Font... El Columpio Asesino (des de Pamplona) també és brutal. Volem que El Trineu Tanoka faça de punta de llança d'aquest estil musical a València».

I realment, en poquet temps i dos cedés, porten el camí d’aconseguir els objectius.

* PUBLICAT A LA REVISTA SAÓ DE SETEMBRE