Pujant graons sense pressa però ferms, VaDeBo recull tota la seua producció musical en Travesses (Maldito), el seu primer llarga durada. Una barreja d’estils, ritmes i missatge. València comença a tindre una nova banda sonora.
Si t’atures a escoltar el disc de VaDeBo (llicència artística amb el nom), de seguida reconeixes que no són uns principiants, ja que els nou membres del grup vénen de diferents formacions de València i l’Horta, com ara The Skafeïnats. Travesses conté les cançons del primer senzill 15 net (dos temes) i de l’EP 30 net (quatre temes) a les quals se sumen tres noves composicions. Una aposta per la immediatesa del consum musical a la qual estem acostumats darrerament. Un temps en què els discos caduquen a una velocitat de vertigen.
Víctor Ferreró (guitarra) explica per a Saó que quan decidiren muntar VaDeBo tenien clar que volien «un grup on no hi haguera censura», que era el que havien patit, en major o menor mesura, en les experiències musicals prèvies. Així naixia una banda amb tres cantants diferents i estils musicals diversos, propiciats pels gustos de cadascú i on les estrofes en castellà troben espai en el context valencià (jazz, punk, rock, rap, reggae, ska, electrònica…). Potser per això podem entendre la versatilitat d’un disc ple de contrastos, digerible, divertit i optimista, malgrat explicar moltes vegades la realitat recent de València (corrupció i desencís davant la lluita i la reivindicació pel canvi).
Després dels primers enregistraments, el segell Maldito tocà a les portes de VaDeBo i decidiren recopilar tot el material en aquest Travesses. Potser Maldito ja està buscant en el seu catàleg un grup valencià que substituïsca l’èxit de La Gossa Sorda, després que els pegolins anunciaren una parada indefinida. De moment, VaDeBo ja ha aconseguit situar-se en els principals festivals de l’estiu (Fira de Juliol de València o Feslloch).
Música i pilota
El que està clar és que els vincles amb la pilota són freqüents per a VaDeBo: el nom del grup amb una expressió trinquetera tan explícita, els anteriors discos, el títol del llarga durada i la intro que obri aquest Travesses… Però, curiosament, tan sols Ferreró ha jugat a la Politècnica. «Tenim un esport autòcton que és una barbaritat; encara recorde quan vaig xafar un trinquet per veure la primera partida de la meua vida. Fou fantàstic».
Pel que fa a la barreja de músics, Víctor Ferreró emfasitza una qüestió: «l’aspecte més clar que vam tindre quan vam fundar VaDeBo és que el grup no tindria dolçaines». Allunyar-se d’Obrint Pas, La Gossa Sorda, Atzukak, Odi i un llarg etcètera no és qüestió tan sols d’amagar les dolçaines i els vents. En tot cas, el disc de VaDeBo té material més que notable per aguantar-se en directe i obrir-se camí en un futur cap a estils no tan trillats. La cançó «Trencant els vidres», amb Frida, n’és un exemple, així com el tema de llançament «Viure» o «Ningú com tu», possiblement la lletra i la melodia més allunyada del que tothom espera a priori de VaDeBo, i qui sap si un gran tema comercial per seguir creixent en popularitat.
L'apunt. Els Premis Ovidi Montllor en acabar l’estiu
Encara no hi ha data, però el COM (Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià) ha fixat la celebració dels Premis Ovidi per a després de l’estiu. Els guardons s’han donat en els darrers anys al mes de juny, però enguany l’organització, en haver-hi eleccions, ha decidit traslladar la gala camí de la tardor. Aquest 2015 fa 20 anys de la mort del cantautor alcoià.
Publicat a la revista Saó de Juliol/Agost de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada