Una infermera, administrativa o auxiliar major, d'uns seixanta anys, s'apropa al metge de portes del pavelló infantil de l'hospital La Fe de València. Plorant, amb la mà tremolosa i els papers mullats, li diu al metge: "No puc mes, ho sent molt, li ho demane com un favor personal però per favor atenga a aquest xiquet (li mostra un full) porta dues hores seguides plorant sense parar, cada volta que em pose darrere del mostrador no sé com mirar a sa mare".
El metge de triatge abaixa el cap amb un afirmació breu, ressignada.
És un diumenge de vesprada a un hospital destartalat, on més de 300 xiquets malalts poden haver passat al llarg d'un dia per urgències amb esperes d'entre dues i cinc hores en uns passadissos vells, recarregats d'olor a mocs, a febre, a angúnies...
El personal de la Fe, excel.lent, com en molts hospitals públics del País Valencià. Zeladors, administratius, auxiliars d'infermeria, infermers, metges, traballadors de la neteja...gent que no es rendeix i que encara fa de la vocació laboral una lluita diària tot i els entrebancs d'un sistema saturat i oblidat per part de l'administració valenciana.
Ara es produiex de manera programada el trasllat a la Nova Fe. Un nou centre hospitalari de referència. "El més gran d'Europa" que diria el servei de propaganda dels governants del PP.
Mentre això passa els pediatres de la Fe es manifesten en contra del trasllat. Malgrat les dificultats que hi ha en el vell pavelló infantil, les dependències per a xiquets estan separades del gran edifici d'adults i això no deixa de ser un avantatge per a pacients i professionals de la salut.
A la Nova Fe no serà així i despareixerà un dels vaixells insígnia de la sanitat valenciana: L'Hospital Materno Infantil de la Fe.
L'any que ve milers de xiquets que intentaran curar-se a l'avinguda de Campanar ho faran en un complexe sanitari que en l'apartat de la pediatria presenta molts dubtes sobre les seues millores.
No es poden imaginar els pares i les mares com m'agradaria que la Generalitat invertira més en sanitat i menys en festes, cotxes, vaixells, aeroports inservibles i parcs temàtics.
dimecres, 22 de desembre del 2010
dimecres, 1 de desembre del 2010
El Verger i el Safari vs València i el Bioparc
Fa uns dies em va colpir el tancament del Safari Park del Verger. Per als ciutadans de la Marina ha sigut durant molt de temps un referent de l'oci per a xiquets i grans. Amés de ser un recinte on poder conèixer animals als quals difícilment teníem accés. També ha estat, sense cap dubte, un xicotet motor de llocs de treball que han repercutit fonamentalment entre els veïns del Verger, Ondara i Pego.
Com a periodista vaig cobrir dues notícies de relleu en el Safari. Una de positiva i l'altra de negativa. La bona va ser el naixement d'uns lleons albins i la dolenta la mort d'una parella de jubilats alemanys als quals dos tigres van fer pedaços en eixir els ancians del seu cotxe i endinsar-se en territori felí.
Amb el Safari del Verger "xapat" em pregunte com sobreviu el Bioparc de València. Durant un any he visitat totes les setmanes aquest luxós recinte zoològic i m'ha preocupat la constant falta de públic. Entre setmana i de vesprada apenes vint persones passegen entre els animals de Madagascar i Àfrica. Pels matins he vist grups d'escolars en alguna ocasió i els caps de setmana bàsicament famílies amb abonament de tot un any per cada adult (no arriba als 60 euros) i un grapat de turistes.
Sincerament i en època de crisi veig perillar el Bioparc, després del dubtós sistema d'expropiacions de terres del consistori i posterior concessió a una empresa privada que se n'ha fet càrrec de la gestió.
Aquest zoo "tunejat" que temps enrere era plenament municipal és el clar exemple (un més) de la política de muntar falles insostenibles del PP (el Palau de les Arts, Terra Mítica, la visita del Papa, la Fórmula 1, la Copa dels Velerets...). Uns fan el negoci inicial i després el deute el paguem els ciutadans via ajuntament o Generalitat.
Però bé, no voldria posar-me negatiu. Els animals en captivitat donen llàstima però és innegable que ens atrau la seua bellesa i sentim emoció en vore'ls al davant.
Els actuals dirigents polítics que manen, per contra, només donen llàstima. Llàstima i fàstic, molt de fàstic.
Com a periodista vaig cobrir dues notícies de relleu en el Safari. Una de positiva i l'altra de negativa. La bona va ser el naixement d'uns lleons albins i la dolenta la mort d'una parella de jubilats alemanys als quals dos tigres van fer pedaços en eixir els ancians del seu cotxe i endinsar-se en territori felí.
Amb el Safari del Verger "xapat" em pregunte com sobreviu el Bioparc de València. Durant un any he visitat totes les setmanes aquest luxós recinte zoològic i m'ha preocupat la constant falta de públic. Entre setmana i de vesprada apenes vint persones passegen entre els animals de Madagascar i Àfrica. Pels matins he vist grups d'escolars en alguna ocasió i els caps de setmana bàsicament famílies amb abonament de tot un any per cada adult (no arriba als 60 euros) i un grapat de turistes.
Sincerament i en època de crisi veig perillar el Bioparc, després del dubtós sistema d'expropiacions de terres del consistori i posterior concessió a una empresa privada que se n'ha fet càrrec de la gestió.
Aquest zoo "tunejat" que temps enrere era plenament municipal és el clar exemple (un més) de la política de muntar falles insostenibles del PP (el Palau de les Arts, Terra Mítica, la visita del Papa, la Fórmula 1, la Copa dels Velerets...). Uns fan el negoci inicial i després el deute el paguem els ciutadans via ajuntament o Generalitat.
Però bé, no voldria posar-me negatiu. Els animals en captivitat donen llàstima però és innegable que ens atrau la seua bellesa i sentim emoció en vore'ls al davant.
Els actuals dirigents polítics que manen, per contra, només donen llàstima. Llàstima i fàstic, molt de fàstic.
dimecres, 24 de novembre del 2010
La confiança de metges i pacients
Porte més de dues setmanes combatint una tos nocturna que no em deixa descansar ni a mi ni als meus. Tota mena de xarops no han posat fre als aspres moviments de gola que repetisc al llit o rebecat al sofà.
Durant aquest periode de temps he acudit dues vegades al metge. El meu titular de capçalera és un home afable i tranquil que en les meues visites no s'ha brindat a mirar-me la gola ni oscultar-me el pit. Sempre de cara a l'ordinador i sense moure's de la taula.
Mal professional o excés de confiança? El cas és que comentant-li els símptomes en té prou per a receptar-me xarops i alguna caixeta d'iboprufé.Dic jo que menys mal que no sóc hipocondríac perquè podria dir-li que tinc un atac al cor i de seguida m'ingressaria a l'hospital per obrir-me el pit en canal i practicar les operacions que feren falta.
La confiança d'un metge en un pacient és important i a l'inrevés igual...però eixe excés de confiança que demostren alguns facultatius no és bo. Al remat un pensa que realment estan contents amb el programa d'ordinador que tenen i mitjançant el qual posen la paraula "constipat" i polsant "enter" ja apareix el medicament a subministrar.
Ja torna la tos. Deixe d'escriure i vaig a la cuina per buscar el "Mucosán". Si no millore ja dubte entre si tornar al centre de salut o buscar al "Google" una medecina que em vaja bé. Després, probablement, canviaré de metge.
Durant aquest periode de temps he acudit dues vegades al metge. El meu titular de capçalera és un home afable i tranquil que en les meues visites no s'ha brindat a mirar-me la gola ni oscultar-me el pit. Sempre de cara a l'ordinador i sense moure's de la taula.
Mal professional o excés de confiança? El cas és que comentant-li els símptomes en té prou per a receptar-me xarops i alguna caixeta d'iboprufé.Dic jo que menys mal que no sóc hipocondríac perquè podria dir-li que tinc un atac al cor i de seguida m'ingressaria a l'hospital per obrir-me el pit en canal i practicar les operacions que feren falta.
La confiança d'un metge en un pacient és important i a l'inrevés igual...però eixe excés de confiança que demostren alguns facultatius no és bo. Al remat un pensa que realment estan contents amb el programa d'ordinador que tenen i mitjançant el qual posen la paraula "constipat" i polsant "enter" ja apareix el medicament a subministrar.
Ja torna la tos. Deixe d'escriure i vaig a la cuina per buscar el "Mucosán". Si no millore ja dubte entre si tornar al centre de salut o buscar al "Google" una medecina que em vaja bé. Després, probablement, canviaré de metge.
divendres, 12 de novembre del 2010
Els esmorzars de la policia
No hi ha res com anar a esmorzar al bar del mercat municipal. A València, al Mercat de Rojas Clemente -entre la Gran Via Ferran el Catòlic i Guillem de Castro-, existeix un local d'aquells que triomfa més que el tàndem Messi-Guardiola.
El problema per esmorzar sense presses passa per les dificultats que tenim els usuaris del mercat per aparcar (tot i ser zona blava de pagament) i per la rapidesa dels policies locals en multar els vehicles mal estacionats.
El bar en qüestió té tant d'èxit que la mateixa policia nacional i local fa unes taulades d'aquelles d'esmorzars d'ensaladeta, olives, cacaus i entrepans que peguen un esclafit.
Ara bé els agents dels dos cossos fan un mal ús de la seua autoritat per tal d'omplir-se les panxes en el seu merescut descans laboral del matí.
Un servidor ha vist en diverses ocasions eixos esmorzars d'uniforme mentre el cotxe de la policia local està mal aparcat en direcció prohibida i molestant. Altres vegades he vi
st la furgoneta de "la Nacional" aparcada amb tota la barra damunt de la vorera...
st la furgoneta de "la Nacional" aparcada amb tota la barra damunt de la vorera...Ara bé, cal ser positius. Si esmorzen bé estaran contents i igual no mamprenen a fer controls a la gent honrada ni tampoc posen multes als clients que volen comprar al mercat i pegar un mosset.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)