PROZAK SOUP. SOM IMBÈCILS?

Joan Palomares (Bellreguard) inicia un altre camí creatiu amb Prozak Soup

El nou projecte musical de Joan Palomares –Prozak Soup– sorprén per la sonoritat aconseguida i per l’estil escollit. Tecnologia, rock, hardcore, pop, electrònica, rap i poesia per a gent anestesiada. Un cant per a tu que ets autòmata i conformista. I per a tu que veus el que li passa al teu veí i quan te’l creues no li ho dius. Un crit amarg per fer despertar la conciència i en el fons, esbrinar si això que en diem vida té futur.

Perquè sense el títol de sociòleg per la Universitat de València que acaba d’obtindre, Palomares podria semblar un personatge que predica amb la crítica fàcil i desllenguada. No és així. Aquest jove de Bellreguard ho té tot mesurat. Té un discurs intel·ligent i empíric, moltes vegades autobiogràfic.

S’ha envoltat d’un grup solvent per portar als escenaris aquest treball. Un tobogan de sensacions rítmiques, que en la música en català és difícil de trobar, com ell mateix reconeix en públic. El resultat és bo, però encara una mica dispers, com en discos anteriors. Hi ha talls notables com La Clau, Sentat t’espere a mi o Llàgrimes i pastilles.

“Imbècil” és un invent de Joan Palomares i Mark Dasousa enregistrat als estudis Atòmic que el propi Dasousa té a Ondara. Ja són incomptables els discos brillants que ha facturat el productor de la Marina Alta.

Joan Palomares recorda les dificultats que va tindre per enregistrar les 10 cançons, sense recursos econòmics, finançades mitjançant un micromecenatge. Ens ho contà en un descans prop del bancal de tarongers on ha treballat aquest estiu de llaurador al seu poble. “Vaig dormir acampat en un indret de la serra de Segària i acudia a l’estudi en fer-se de dia”. L’artista de la Safor està unit al medi ambient i la natura s’escolta en les seues lletres i es reivindica. “Sóc un grenyut xuplat i preferisc la muntanya que fer l’imbècil a un centre comercial / em pose en marxa i no crie panxa/ bec aigua del Túria i suc de taronja.

Palomares va premiar els seus mecenes amb un concert acústic dins d’un avenc a 80 metres de profunditat

Crida l'atenció la recompensa que va regalar als seguidors que més diners van aportar per poder enregistrar “Imbècil”: un concert acústic dins d’un avenc, a 80 metres de profunditat.

Huit mecenes acompanyats per altres huit espeleòlegs van entrar a l’avenc “Llenca de Serrà” al Pla del Campet, a Tous. Allà dins, en la foscor, al cor de la terra, Palomares interpretà sis cançons acompanyat d’altres dos músics a les guitarres.

“Forme part del Grup d’Espeleologia de Bellreguard ‘Despenjats’ i em va vindre de gust premiar als mecenes amb un concert especial”. Abans però, l’artista ja havia baixat a l’avenc amb un enginyer de so, Joan Àngel Rosselló. “Em va dir que era la millor reverb natural que havia escoltat, de molta talla i ens hi vam embarcar definitivament”.

Així gaudeix de la música i la vida Joan Palomares. Una rara avis nascuda al bell mig d’una societat que ell identifica com a malalta i farcida d’ansiolítics. Potser la seua música siga millor que els antidepressius.

Palomares amb la banda al complet