Vent i fulles

Veure les fulles amuntegades ordenadament sobre les voreres dels carrers de València m'ha transportat al carrer Campos de Dénia.
Es tracta d'una de les artèries urbanes de més bellesa que conec (tot i que queda malament dir-ho havent nascut allí) i que enllaça la Glorieta del País Valencià amb el port de la capital de la Marina.
Tot plegat és un passeig ombrívol on deniers de tota mena i nacionalitat prenen cafè a les terrasses, compren a les botigues i ho passen malament a les nombroses entitats bancàries que ara s'arrapen formant SIP, fusionant-se o posant el cartell de "es lloga" als seus locals.
De xiquets jugàvem amb les grans fulles caigudes dels plataners que s'alcen amb orgull urbà entre els edificis i la calçada del carrer Campos. Era l'inici de l'arribada del fred, de les ganes d'anar al cinema els diumenges (quan a Dénia teníem cinemes), de jugar als vídeojocs a les boleres o de pelar-nos els llavis als banquets per culpa de les mestralades i de la sal de les pipes que menjàvem.
He de reconèixer que tinc ganes de tornar al meu poble, ni que siga per xafar eixos grans pàmpols de plataner per produir eixe soroll del "crequec, crequec" que sona en fer miquetes les fulles seques.
A Dénia, aquests dies de vent, molts amics i coneguts s'arreplegaran als bars de les Rotes i de les Marines per gaudir dels temporals de mar, amb la copeta entre les mans, un bon llibre o una llarga tertúlia. Jo m'imaginaré que faig el mateix per la mar de la Patacona o pels arbres de Beniferri.