Aviat es lliuraran els premis Ovidi en la seua cinquena edició. La música en valencià estarà de festa el dia 7 de juliol amb els guardons que cada any escenifiquen les millors propostes musicals que s'han editat.
Com en darreres ocasions he format part del jurat i una de les coses que més m'ha preocupat enguany -en línies generals- ha estat el pobre nivell de les lletres. La repetició dels continguts i les fórmules per a explicar històries n'és una constant. Potser siga una percepció personal i que un servidor siga massa exigent. Igual el públic que consumeix rock, folk o cançó no té problemes davant de textos similars o poc encoratjadors literàriament. Al cap i a la fi és el mercat el que mana, les audiències i els seguidors de bandes i solistes. Res a afegir doncs.
En tot cas hem d'estar contents. Hi ha grans discos aquest 2010 i una producció que creix malgrat la invisibilitat gairebé constant que pateix la nostra música en els mitjans de comunicació públics i privats.
Sempre hem fet bandera de les dificultats i al final acabem tirant del carro per recuperar espais de la nostra cultura. Això marxa. Enhorabona als participants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada