 |
| El grup de Dénia i Pedreguer està rodant el seu primer disc |
Xe tu, els
Meteor m’han sorprés barbaritats. No em canse de dir, als músics que conec, que
des d’aquestes ratlles intente parlar dels grups o discos que m’interessen,
sense cap dogma o mania. El que em ve de gust, i prou. Ben vist, no sóc més que
un periodista que segueix la música en valencià i per a res em considere un
crític o un especialista en la matèria. Però, posats a recomanar, aquest mes
d’octubre em decante per una banda de rock que, atès el resultat del seu disc
de debut, potser siga imprescindible al teu reproductor musical a curt o mitjà
termini.
Confesse
(ara van les batalletes que tant li agraden al meu amic Xepo Walter Sanches)
que Meteor no em va passar desapercebut en la seua primera maqueta, fa un
parell d’anys i quan formava part del jurat dels Premis Ovidi Montllor. La
resta de periodistes que votaven em deien allò de “mira, un altre grup de la
teua comarca, la Marina Alta” i jo els apuntava “qui diu que només sabem fer
mestissatge o rock amb dolçaines? Aquí teniu un grup de hard rock d’eixos de malles elàstiques a les cuixes, grenyes
i mocadors de colorets penjant de les guitarres i dels micròfons”. Evidentement
m’havia contagiat del seu vídeo “Barreres de saliva”… No van guanyar en la
secció de maquetes.
Aquelles
pinzellades sobre el llenç de dues úniques cançons van ser insuficients per
avaluar la seua projecció. Ara, amb l’edició d’aquest “Allò que som”, podem
assegurar que és un grup de rumb consistent. Al marge d’haver actualitzat el
seu look, la seua música és un llibre obert a les diferents branques del rock i
del pop. Això vol dir que aquells que volem que torne el heavy de cantants “marcapaquet”,
guitarres esmolades i cabells cardats de perruqueria haurem d’esperar o
conformar-se en allò que ens mostren les revistes americanes.
La
formació de Pedreguer i Dénia és de l’escola d’Atomic Studio i es nota l’empremta.
Ara mateix hi ha detalls que recorden altres discos de la casa del productor
Mark Dasousa (“sintes” i tecnologia al servei dels arranjaments). Joel Gilabert
(bateria i responsable de bona part del disc) afirma que volien donar un salt
musical per tal d’arribar a més gent. I, sense cap mena de dubte, “Allò que
som” és una notable carta de presentació per aconseguir-ho.
Hi ha
motius per a escoltar el disc? Pense que sí. Té temes rodons com “Equació
imperfecta”, una bomba pop amb eufòrics i potents canvis i un fantàstic
tractament de les veus; la rítmica “El Calaix del temps”; l’existencialista “Ni
un sol segon” amb Carles Caselles, el cantant d’Smoking Souls; o la nostàlgica
i enlluernadora “Somniar”.
I si no
t’he convençut; he de dir que sembla que per fi hi ha una veu de veritat al
front d’un grup, Adrià Hyde Devesa, cantant
dels Meteor. Vaja, com si fora el millor deixeble –per exemple– de Carlos
Tarque dels M Clan. Fort, no?
